«Som fruit de la ciutadania»

Molta alegria i una gran responsabilitat perquè t’ha escollit l’Ajuntament i l’alcaldessa perquè siguem els encarregats d’animar els ciutadans a participar en la festa. És també una doble responsabilitat, ja que és el primer pregó postpandèmia.

Són temps molt complicats per a tothom. A part de la pandèmia, de la qual arrosseguem conseqüències econòmiques, com la ciutat, venim d’un temporal Glòria que ens va afectar moltíssim. El pregó, per tant, és un moment d’alegria i satisfacció i d’homenatge a l’entitat.

El GEiEG és Girona i Girona és el GEiEG. El reconeixement fort i més palpable és que la gent formi part del GEiEG, que forma part de la vida d’aquesta ciutat.

Tenim mitja hora, poc temps, però volem que sigui especial perquè és el primer que es fa des del Covid. Mantindrà el to institucional, però el pregó és també una anunciació, una invitació a la festa. Serà participatiu i alegre i estem treballant amb diferents opcions.

Amb aquest component que vincula cultura, esport, ciutadania, som una trentena d’entitats arreu del país que tenim aquest patró. Nosaltres existirem i sobreviurem, amb bon futur, sempre que la ciutadania, en aquest cas la gironina, ho vulgui. Perquè som fruit de la ciutadania. No som productes artificials. És cert que són models que estan passant èpoques difícils, però si no existissin s’haurien d’inventar. Aquest model d’èxit, molt gironí i català, que combina pràctica esportiva, de base i amateur, però també la vessant cultural, social, participativa i altruista, s’ha de cuidar entre tots. La feina que fem a les ciutats és impagable.

Si no hi ha cap entrebanc, a partir del primer trimestre del 2022 farem la cloenda del centenari, estroncat el gener del 2020 amb el Glòria. Dos anys després i amb un programa d’actes per acabar de concretar, farem una cloenda digna com Girona, el GEiEG i els seus socis es mereixen.

De mica en mica. Ja no hi ha baixes, però hem de recuperar les masses socials que ens permetien anar amb tranquil·litat. És complicat. I necessitem el suport dels socis, del ciutadà, del teixit empresarial. Anem treballant. No és fàcil. La L ja comença a ser una U. Hi ha clubs per a qui el sotrac ha estat important i que temen per la seva supervivència.

Quan es comença hi ha un programa marcat que és el que et guia. Al llarg del camí hi ha una sèrie de variables que fa que moltes vegades hagis d’aparcar el que tenies previst. En la meva presidència hem viscut una crisi econòmica, la del 2007-2008, molt forta, el Glòria i la pandèmia. Ha estat un mandat de muntanya russa. La nostra guia ha estat l’esport de base i amateur i que la seva qualitat es vegi poc afectada per la manca de recursos.

En aquest moment ens preocupa l’estratègia de futur de l’entitat, que sigui viable i de qualitat, més que estratègies de futur personals. Vull tancar econòmicament bé el club, que sigui rendible. A partir d’aquí amb l’equip ens plantejarem què fer.