L’Audiència de Girona deixa en llibertat sota fiança els líders de la xarxa de falsificació de carnets de conduir
El tribunal fixa la quantitat més elevada per a l’informàtic de la DGT i l’estableix en 100.000 euros
L’Audiència de Girona ha deixat en llibertat sota fiança els líders de la xarxa de falsificació de carnets de conduir. El tribunal de la secció tercera ha estimat els recursos interposats per les defenses, encapçalades pels lletrats Sergio Noguero i Carles Monguilod.
L’informàtic que treballava per a la DGT podrà sortir de la presó abonant 100.000 euros. L’Audiència també ha fixat en 5.000 les fiances per a la parella de l’informàtic i per a l’home arrestat a Quart (Gironès) durant l’operatiu Loki, i que la investigació considera la “mà dreta” dins la trama.
Tots tres estaven en presó preventiva des del 13 de maig, quan van passar a disposició judicial. L’Audiència posa en dubte que es pugui considerar que l’informàtic, d’una empresa externa, fos funcionari.
L’11 de maig, els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional van desplegar el macrooperatiu Loki per desmantellar una xarxa que falsificava carnet de conduir accedint a la base de dades de la Direcció General de Trànsit (DGT). A la cúpula de la trama, la investigació hi situava un informàtic que treballava per a la DGT a través d’una empresa externa, la seva parella (tots dos detinguts en un domicili de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà) i un home arrestat a Quart identificat com la “mà dreta” de l’informàtic.
Dos dies després, el jutjat d’instrucció 1 de Girona va decretar presó provisional sense fiança per als tres suposats cervells de la trama. La causa està oberta per delictes de suborn, blanqueig de capitals, falsedat de document oficial i grup criminal.
La defensa dels tres investigats, encapçalada pels lletrats Sergio Noguero i Carles Monguilod, ha recorregut l’empresonament i l’Audiència de Girona ha acordat que els investigats surtin en llibertat sota fiança.
Les interlocutòries de la secció tercera, de les que ha estat ponent el magistrat Manuel Marcello, argumenten que, en aquest moment de la investigació, ha quedat “considerablement minvada” la càrrega de prova que permetria establir que es pot equiparar la situació laboral de l’informàtic dins la prefectura de Trànsit de Girona a “la condició de funcionari públic”. Això faria rebaixar considerablement la pena de presó a què es podria enfrontar la cúpula de la xarxa un cop tancada la instrucció i quan el cas arribi a judici.
El tribunal recull les declaracions al jutjat d’instrucció de responsables de la DGT que han remarcat que l’informàtic es limitava a fer “feines de suport”, no tenia accés a contrasenyes de tramitació als aplicatius ni tampoc a les claus dels funcionaris. Per tant, argumenta la sala, els indicis apunten que les hauria aconseguit de manera “irregular”: “De les declaracions s’infereix que no se li va facilitar cap clau d’accés ni contrasenya. Si les va obtenir, va ser de manera subreptícia fent servir estratagemes il·lícites”.
La investigació identifica un entramat criminal perfectament organitzat i jerarquitzat. Al capdamunt de la cúpula, hi hauria l’informàtic que va començar a treballar, a través d’una empresa externa, a la prefectura de Trànsit de Girona el setembre del 2019. Segons la investigació, s’encarregava d’elaborar els permisos fraudulents juntament amb la seva parella, també detinguda al domicili de Sant Feliu de Guíxols.
En un segon nivell de l’entramat criminal, la instrucció hi situa els intermediaris, entre ells el que seria la “mà dreta” de l’informàtic, arrestat a Quart. Els intermediaris comptaven, al seu torn, amb “lloctinents” que feien de captadors de clients, un d’ells a les comarques gironines i el segon a la zona de Vic.
El tercer grup d’investigats són els anomenats “administratius”. Segons la instrucció, utilitzaven locutoris per rebre els diners dels clients o dels intermediaris, així com la documentació necessària per fer els permisos de conduir fraudulents.
Finalment, hi hauria el conjunt de clients que van pagar entre 4.500 i 15.000 euros per aconseguir els permisos de conduir. La instrucció identifica 1.845 gestions fraudulentes que es van traduir en 901 carnets falsificats.
