La Covid-19 serà un virus estacional, segons un estudi
Els models aplicats indiquen que el seu comportament serà com el de la grip, associada al fred
El treball l’ha liderat l’Institut de Salut Global de Barcelona
Des que vam tenir consciència del que representava el SARS-CoV-2 hi ha hagut una pregunta surant a l’aire: és o acabarà sent un virus estacional? Encara en espera que la pandèmia quedi enrere i que les dades clíniques hi aportin més llum, un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) proporciona “evidència sòlida” que la Covid-19 és una infecció estacional associada a la temperatura i la humitat baixes, similar a la grip estacional.
Els estudis sobre el possible comportament estacional del coronavirus ja tenen un cert recorregut. Un primer treball amb models teòrics va suggerir que el clima no era un factor important, donat el gran nombre de persones susceptibles sense immunitat prèvia contra el virus. No obstant això, algunes observacions suggerien que la propagació inicial del virus a la Xina va passar a una latitud entre 30º i 50ºN, amb baixos nivells d’humitat i temperatures (entre 5º i 11ºC). Per mirar d’aclarir-ho, Xavier Rodó, director del programa de clima i salut d’ISGlobal i coordinador de l’estudi, va posar el seu equip a analitzar, en primer lloc, l’associació de temperatura i humitat en la fase inicial de la propagació de virus en 162 països de cinc continents. I els resultats han mostrat una correlació negativa entre la taxa de transmissió i la temperatura i la humitat. És a dir, que les majors taxes de transmissió es van associar amb temperatures i humitats més baixes. Tot seguit, els investigadors del centre impulsat per la Fundació La Caixa van analitzar l’evolució d’aquesta associació entre clima i malaltia al llarg de el temps, i si era consistent en diferents escales geogràfiques. Per a això, van usar un mètode estadístic que es va dissenyar específicament per identificar patrons de variació semblants en diferents finestres de temps. De nou, van trobar una forta associació negativa per a petites finestres de temps entre el nombre de casos i el clima (temperatura i humitat), amb patrons consistents durant la primera, la segona i la tercera onades de la pandèmia i en diferents escales espacials: globalment, per estats, per territoris fortament afectats (Catalunya i la Llombardia), i fins i tot en ciutats com ara Barcelona.