Volcans de laboratori
L’Ajuntament d’Olot i l’Institut de Geociències del CSIC signen un conveni per fomentar la recerca sobre la relació dels volcans amb el seu entorn
El nou Espai Cràter materialitzarà la relació de les dues institucions
La zona volcànica de la Garrotxa és un camp d’estudi molt ampli quant a fenòmens que el fan molt atractiu per als vulcanòlegs i la resta d’investigadors que treballen en temes directament o indirectament relacionats. Ara s’ha convertit en una mena de gran laboratori d’investigació en aquest camp gràcies a un conveni signat entre l’Institut de Geociències de Barcelona del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Ajuntament d’Olot a través de l’Espai Cràter, un centre d’interpretació dels volcans que s’inaugurarà entre final d’any i principi del que ve.
El director de l’Institut de Geociències, Joan Martí, ha remarcat la particularitat del camp volcànic garrotxí per la diversitat de fenòmens que s’hi han produït en un espai relativament molt reduït. “És un bon camp d’estudi per ensenyar com funcionen alguns tipus de volcans”, ha indicat. A més i a part de la proximitat amb Barcelona i Girona, Martí ha destacat l’estreta integració dels volcans garrotxins al seu entorn i a la societat més immediata. Ho demostren, segons ell, fets com els noms de carrers amb denominacions de volcans –Garrinada, Croscat...– i els d’entitats com el grup Cuina Volcànica, la coral Croscat o el geriàtric Montsacopa.
És precisament la relació entre els volcans i la societat un dels principals centres d’interès de l’intercanvi mutu entre l’institut i el nou Espai Cràter. La zona volcànica de la Garrotxa té molts espais urbanitzats i humanitzats i és un bon camp d’estudi en aquest àmbit. De fet, ja és un dels exemples per estudiar en àmbits com el del turisme sostenible a escala europea, en el marc de la federació de parcs naturals Europarc que el fomenten.
El conveni està motivat pels deu anys de relació de l’Institut de Geociències de Barcelona amb Olot, amb l’organització durant aquesta última dècada, només amb el parèntesi de l’any passat per la Covid, del curs internacional de vulcanologia, i amb la particular de Martí des de l’any 1982.
El director de l’Espai Cràter, Xevi Collell, ha remarcat el paper determinant que ha tingut l’institut per assegurar la qualitat dels continguts del nou equipament i la col·laboració científica al més alt nivell que comporta la seva participació. Collell ha dit que el conveni és bidireccional i ha informat que es concretarà ara per ara en la formació específica de l’equip del Cràter per part de l’institut, en l’impuls de projectes de recerca específics per al territori garrotxí i en la contribució a aconseguir fons europeus per realitzar projectes d’investigació i a fomentar la recerca sobre els reptes del territori.
LES FRASES
Planificar per evitar els riscos
L’expansió demogràfica dels últims anys genera preocupació entre els experts en riscos naturals, tal com van constatar els que van participar ahir a Olot en el debat posterior a la conferència que van pronunciar Ármann Höskuldsson i Thor Thordarson, de la Universitat d’Islàndia, sota el títol Les darreres erupcions volcàniques a Islàndia i el seu impacte, en el marc de la Setmana de la Vulcanologia. Completaven la taula Bruno Scaillet i Joan Andújar, de l’Institut de Ciències de la Terra (CNRS, Orleans, França), i el vulcanòleg olotí Xavier de Bolós, investigador postdoctoral a l’Institut de Geofísica de la UNAM (Mèxic). El debat va ser moderat per Joan Martí. Tots van coincidir que cal una molt bona planificació urbanística per evitar problemes derivats del creixement de la població i, per tant, d’una major ocupació del territori, i del canvi climàtic. A part i amb relació a l’activitat volcànica, caldran altres mesures com les que aplica el govern islandès, que assegura un habitatge a qui el perd per l’acció d’un volcà.