Impuls nuclear al Japó

L’elecció del conservador moderat Fumio Kishida com a nou primer ministre del Japó, a principi de mes, pel Parlament nacional, ha suposat una glopada d’aire fresc després que l’anterior cap de govern, Yoshihide Suga, tingués unes quotes màximes d’impopularitat a causa de la seva insistència a celebrar els Jocs Olímpics en un moment en què la pandèmia registrava xifres rècord tant a Tòquio com a la resta del país.

Seguint el camí del seu avi i del seu pare, Kishida va ser diputat a la Dieta, la cambra baixa del Parlament nipó, de manera ininterrompuda des del 1993 i va exercir de ministre d’Afers Estrangers del carismàtic primer ministre Shinzo Abe entre el 2012 i el 2017.

Entre les principals mesures anunciades pel nou primer ministre, aquest exbanquer de família originària d’Hiroshima va prometre un nou pla pressupostari per accelerar la recuperació econòmica després de l’impacte de la pandèmia i reduir les desigualtats socials, distanciant-se notablement de la política d’abenomics creada pel líder que li va atorgar la cartera d’Exteriors.

En canvi, aposta per reactivar la producció d’energia nuclear amb finalitats civils després que el seu ús quedés restringit arran de la catàstrofe de Fukushima, el 2011.

Tot i que Kishida és partidari del desarmament nuclear al món –va contribuir a la visita d’Obama a Hiroshima el 2016, en el que va representar la primera vegada que un president dels EUA en exercici viatjava a aquesta ciutat devastada per la bomba atòmica el 1945–, el govern japonès espera adoptar un nou pla d’energia bàsic abans de la 26a Conferència de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26), que s’inaugurarà diumenge a Glasgow (Escòcia).

En un context de penúria energètica i d’increment de preus, el nou ministre d’Economia, Comerç i Indústria, Koichi Hagiuda, no va dubtar a afirmar que l’energia nuclear és “indispensable” per reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle al Japó. L’esborrany del pla d’energia bàsic presentat a l’agost proposa mantenir el percentatge d’energia nuclear entre un 20 i un 22% del total de la generació d’electricitat del país, un senyal clar que el nou govern aposta per tornar a reobrir els reactors nuclears del Japó.

La majoria estan fora de servei des del terratrèmol i posterior tsunami del 2011, que va donar lloc a l’esfondrament de la planta de Fukushima Daiichi, a causa de les regulacions més estrictes i la persistent desconfiança pública sobre la font de combustible. Però Hagiuda diu que no hi ha cap altra opció perquè el Japó compleixi els seus compromisos climàtics de reduir un 46% les emissions de gasos d’efecte hivernacle el 2030 a partir dels nivells del 2013.

“L’energia nuclear és indispensable quan pensem en com podem assegurar un subministrament elèctric estable i assequible mentre abordem el canvi climàtic”, va assegurar Hagiuda en una entrevista a diversos mitjans de comunicació, tot destacant que la seguretat serà la màxima prioritat en qualsevol escenari relacionat amb l’energia nuclear.

Hagiuda va descartar grans canvis en l’esborrany i va prometre treballar en la reactivació dels reactors que romanen aturats en lloc de construir-ne de nous o reformar els existents. Segons la normativa nipona, els reactors nuclears només poden estar en funcionament fins a 60 anys, cosa que significa que les instal·lacions existents no quedaran fora de servei fins a la dècada del 2060 com a màxim.