Quim Salvi, únic candidat per ser reelegit rector de la UdG
Malgrat concórrer sense rivals, fet inèdit des dels temps de Josep Maria Nadal, Salvi vol explicar el projecte i incentivar la participació
Mantindrà línia i el cor de l’equip, amb voluntat d’integrar
Quim Salvi, rector de la Universitat de Girona (UdG) en el darrer mandat (2017-2021) i ara mateix en funcions, és l’únic candidat a la reelecció en els comicis per renovar el càrrec, previstos pel divendres 26 de novembre. Salvi, catedràtic d’arquitectura i tecnologia de computadors, va arribar al màxim càrrec de govern aviat farà quatre anys, quan es va presentar com a candidatura renovadora davant l’aleshores rector Sergi Bonet i s’hi va imposar, amb un 57,19% del vot ponderat. Aquest cop, en un escenari inèdit des dels temps del rectorat de Josep Maria Nadal i per primer cop des que l’elecció s’articula d’acord amb la llei orgànica d’universitats (LOU), serà el primer en què només concorrerà un únic candidat.
Des de la convocatòria d’eleccions, el 22 d’octubre, només Salvi havia anunciat públicament, a través de Twitter, la seva intenció d’aspirar a la reelecció. Restava, però, la incògnita de si s’havia presentat alguna altra candidatura. I ahir a primera hora de la tarda la comissió electoral la va acabar d’esvair. Era l’hora de la proclamació provisional, pendent encara d’un període de tres dies hàbils, a partir d’avui, per presentar possibles reclamacions. Si no n’hi ha, dilluns l’acord de proclamació serà definitiu.
Discreció, i campanya
Salvi, després de saber que no tindrà rivals, va optar per un to discret. Vol fer campanya, igualment, per mirar d’incentivar al màxim la participació en els comicis d’aquí a 15 dies. I només remetia a un nou fil de Twitter en què expressava que li fa “especial il·lusió que aquestes eleccions es produeixin l’any del 30è aniversari de la UdG”, una efemèride que veu com “un estímul per a tothom”: “Recollim el llegat del passat mirant cap al futur. Aquest fet ens esperona i alhora ens imprimeix una responsabilitat addicional.” Salvi va veure aprovat el desembre passat el seu darrer informe abans dels comicis per un 67% del claustre, i defensant que havien completat un 75% de les accions previstes mesos abans del final de mandat, i ja trasbalsats per la Covid-19.
Respecte al projecte, avança que serà “engrescador, que cerca el consens”, amb voluntat d’“estimular tota la comunitat universitària”. I pel que fa a l’equip, a banda de l’anunci inicial de continuïtat i la presència de noms com els de Maria Pla, Sara Pagans, Salvador Martí i Rafel Reixach, flanquejant-lo al despatx mentre presentava telemàticament la candidatura a la reelecció, els noms que l’acompanyaran en el projecte no es faran públics fins que arrenqui la campanya, que segons el calendari previst seria el 18 de novembre, dijous vinent. La campanya, segons el calendari, duraria fins al dimecres 24. I el dijous 25 serviria de jornada de reflexió, abans de la data electoral del 26. En cas que calgués resoldre impugnacions, tot el procés es podria ajornar una setmana, amb les eleccions el divendres 3 de desembre.
LA DATA
Marina Subirats, nova ‘honoris causa’
E.ALa Universitat de Girona (UdG) concedirà la distinció de doctora honoris causa a la sociòloga Marina Subirats Martori (Barcelona, 1943). La investidura es farà a proposta del departament de Pedagogia de la UdG, i el professor Jordi Feu serà el padrí de la doctoranda. L’acte tindrà lloc el 2 de desembre (12 h), a l’Aula Magna Modest Prats.
Subirats s’incorporarà al Claustre de la UdG, segons un acord del consell de govern del 16 de juliol del 2020. En el marc d’un acte solemne, el padrí de la doctoranda lloarà la trajectòria acadèmica i científica i el paper en l’esfera pública d’una de les intel·lectuals més reconegudes en el panorama universitari i cultural català i espanyol.
El rector de la UdG en funcions, Quim Salvi, lliurarà la distinció de doctora honoris causa “per la seva condició de sociòloga compromesa amb l’estudi de les desigualtats socials i molt especialment les que afecten les dones”. També “per haver iniciat i fressat un llarg camí en l’àmbit dels estudis de gènere i coeducació com àmbits d’estudi específics necessaris per comprendre i superar la inèrcia d’un vell ordre social”.
