COP26: un acord imperfecte que no satisfà tothom
No es fa prou per assegurar que es mantindrà per sota dels 1,5 °C de cara al 2030, any en què més de 40 estats eliminaran el carbó, però sense els EUA ni la Xina
La UE i els EUA bloquegen la creació del fons per als països pobres
Els 198 països participants en la cimera sobre el canvi climàtic de Glasgow, la COP26, van arribar finalment ahir a un acord de mínims. El president de la conferència, Alok Sharma, va dir que era un “acord imperfecte”, però que va concentrar “consens i suport”.
Els compromisos adquirits durant les dues setmanes que ha durat la cimera no garanteixen la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en un 45% el 2030, que era l’objectiu per mantenir l’escalfament de la Terra per sota dels 1,5 ºC, tal com es va establir en la cimera de París del 2015. La declaració estableix que els principals emissors estaran obligats a dirigir-se a l’ONU, en la cimera d’Egipte de l’any vinent, per demostrar que estan seguint un pla. L’objectiu final és assolir zero emissions el 2050.
El punt que va endarrerir la cimera un dia ha estat la redacció que feia referència a la fi del carbó i dels subsidis estatals als combustibles fòssils (gas i petroli). La redacció final deia que es comprometien a “accelerar la reducció progressiva del carbó i dels subsidis ineficients per a combustibles fòssils”. La Xina i l’Índia van exigir que hi digués “reducció progressiva del carbó” en lloc d’“eliminació progressiva”, i l’Aràbia Saudita, que hi digués “subsidis ineficients” en lloc de “subsidis”, redactat que obre les portes a interpretacions. Els EUA s’han compromès a eliminar els subsidis. Per contra, Rússia, Austràlia i l’Aràbia Saudita, no.
Vint països han signat un acord de 21.000 milions d’euros per detenir el finançament dels combustibles fòssils a l’estranger. I s’han produït diversos acords sectorials sobre boscos, cotxes, carbó i metà. Pel que fa al carbó, més de 40 països, entre els quals no hi ha Austràlia, la Xina ni els EUA, s’han compromès a eliminar el carbó el 2030, per a les economies més grans, i el 2040, per a les més petites, i a donar 15.600 milions d’euros per ajudar a fer la transició del carbó a les energies netes. Sobre els boscos, 110 països (entre els quals hi ha el Brasil, Rússia, la Xina, el Congo i els EUA, i que cobreixen el 85% de la superfície forestal del món) s’han compromès a posar fi a la desforestació el 2030. S’hi inclou la creació d’un fons públic i privat de 16.500 milions d’euros que anirà a parar a països en via de desenvolupament per reparar terres danyades i fer front als incendis forestals, i també per ajudar les comunitats indígenes. I un altre fons de 1.300 milions d’euros per protegir la conca del Congo, la segona selva tropical més gran del món.
Pel que fa als cotxes, 31 països i alguns dels principals fabricants s’han compromès a eliminar els vehicles de combustió, de benzina i dièsel: el 2035, en els mercats clau, i el 2040, a la resta del món. Quant al metà, el segon gas més contaminant i causant del 25% de l’efecte d’hivernacle, 130 països han signat un conveni per reduir-ne les emissions un 30% el 2030. També hi ha un compromís per entregar els 87.360 milions als quals es van comprometre, el 2009, els països desenvolupats per entregar als més pobres per fer front al canvi climàtic.
LA DATA
Sense compensacions pels danys
Un altre fracàs de la conferència ha estat que no han pogut crear el fons per als països pobres. Els països en via de desenvolupament volien un pla clar per crear un mecanisme de finançament de pèrdues i danys. Esperen poder-ho aconseguir en la cimera d’Egipte de l’any vinent. Les nacions africanes gasten fins a un 10% del PIB a l’any en adaptació, mentre que els impactes podrien suposar un cop del 20% del PIB a les nacions pobres per al 2050, segons Christian Aid. Mohamed Adow, director del think-tank kenyà Power Shift Africa, va lamentar que “les necessitats de la gent vulnerable del món han estat sacrificades a l’altar de l’egoisme del món ric”. Per la seva banda, l’activista mediambiental Greta Thunberg va criticar els compromisos i va avisar que es produiria “un tsunami de rentat d’imatge verda i de manipulació dels mitjans de comunicació”. Frans Timmermans, responsable de Canvi Climàtic de la UE, va qualificar l’acord d’“històric”.
António Guterres, secretari general de l’ONU, organitzadora de la cimera, va dir que és un compromís que reflecteix els interessos, les contradiccions i l’estat de la voluntat política del món avui dia”.
