El buidat de Vacamorta es desglaça set anys després
La Generalitat defensa que ha activat la comissió de seguiment i el pla per començar a retirar deixalles i restaurar llacunes
Els opositors de la PAAC diuen que al ritme proposat trigaran més d’un segle
L’ordre oficial de clausura de l’abocador de Vacamorta, a Cruïlles, va ser signada el 2014 per l’aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, el 21 de novembre. Avui es compleixen set anys d’un tràmit que suposava un gir total en l’actuació de la Generalitat, després que la infraestructura, en servei des de l’any 2000, acumulés uns 2,7 milions de tones de residus i runes dipositats sota l’antiga argilera. Però les sentències de clausura i buidatge del Tribunal Superior de Justícia, confirmades pel Suprem, no donaven gaire marge a la interpretació.
L’empresa gestora, Recuperació de Pedreres SL, va acatar l’ordre i va colgar les deixalles sota una capa uniforme de terra de 60 centímetres. Va demandar la Generalitat per danys i perjudicis, un procés en què reclamava més de 40 milions pels diners que deixaria de guanyar i les inversions no amortitzades. El 2019, la Comissió Jurídica Assessora del Govern, en canvi, va desestimar la reclamació i només va imputar a la Generalitat els costos de manteniment de la instal·lació tancada, de 337.495 euros aquell any.
Més enllà dels tràmits judicials, set anys després, els residus continuen al clot. Hi han fet algunes proves, una mena de sondejos per analitzar i corroborar que el tipus de deixalles en diferents zones són les acreditades. I s’ha previst “un primer buidatge de 20.000 tones per iniciar el compliment de la sentència, mentre es treballa la resta de l’estratègia”, indiquen fonts del Departament d’Acció Climàtica.
No hi ha, doncs, encara ni projecte executiu del buidatge ni emplaçament alternatiu per traslladar-hi els residus. A la primavera, un estudi de la Generalitat proposava dipositar-los a Peralada o en altres argileres pròximes de Cruïlles i Corçà, cosa que va indignar els opositors a l’abocador, la plataforma PAAC. Per ara, però, la idea sembla que l’ha descartat el nou director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, nomenat a principis d’estiu.
Interlocució reactivada
L’alcalde de Cruïlles, Dani Encinas, manté el govern local alineat amb la PAAC i la reivindicació que es compleixi la sentència, “i buidant totalment, des del 2000”, ja que la Generalitat mira de limitar l’operació a les tones dipositades des del 2003. Difícil de destriar, de ben segur, però menys tones, al capdavall. Malgrat això, valora “el gir d’actitud” de la Generalitat, després de la reunió de presentació amb Peraire, al juliol, i el compromís d’engegar finalment la comissió de seguiment, que es reunirà aquesta setmana que ve.
Encinas, però, també defensa el parer de la plataforma, que no veu bé que la comissió s’ampliï amb altres ajuntaments afectats pel moviment de camions, com ara Corçà i la Bisbal. No s’oposa que n’estiguin al cas, però creu que les negociacions pel buidat han de quedar circumscrites entre les parts que van participar en el litigi: Generalitat, Ajuntament i PAAC.
La plataforma, cauta
Montse Tena, de la PAAC, explica que han presentat al·legacions perquè, a banda de convidar-hi altres alcaldes, n’han exclòs els seus assessors jurídics –del despatx Salellas i el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA)– i es malfia de la proposta de limitar la retirada de residus, amb un trànsit màxim de 20 camions per dia, de fins a 20 tones de pes màxim, cosa que podria “limitar a només deu viatges de 7 tones de pes”, comptant-hi les 10 arribades anant buits. “A aquest ritme, ens hi podem estar més de 100 anys” per buidar els 2,7 milions de tones, lamenta Tena, que hi veu un exemple més d’“estratègia” per dilatar el compliment de la sentència, set anys després de la clausura.
A la Generalitat també anuncien que començaran a treballar en un projecte paral·lel per restaurar les llacunes que envolten l’antiga zona humida on es va autoritzar l’abocador, un gest que també valoren el consistori i la plataforma, igual que l’anunci de reclamar danys i perjudicis als responsables d’haver autoritzat el projecte i les dilacions que hi ha hagut fins ara.
LA DATA
LA XIFRA
El futur de Solius, també pendent
A l’extrem occidental del Baix Empordà i a cavall del Gironès, l’abocador de Solius també continua funcionant amenaçat per una altra sentència del TSJC de l’any passat que n’anul·lava la llicència ambiental i ordenava clausurar una instal·lació on van a parar deixalles de Llagostera, la Vall d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Calonge, a més d’altres poblacions del Baix Empordà i el Gironès. L’advocat dels denunciants, Xavier Soy, explicava aquesta setmana que la Generalitat va demanar un aclariment i ha presentat un recurs d’inexecució, de manera que, tot i que la sentència seria ferma, s’hi continuen abocant residus sense llicència hàbil –se’n tramita una de nova– i en uns llimbs legals. A Solius, però, la clausura no en forçaria el buidatge, únicament el desmantellament de les instal·lacions no necessàries per al seguiment ambiental de l’abocador, que continuarà emetent gasos i lixiviats per la descomposició de la matèria orgànica.
