Societat

Patrimoni

Atles de geografia sagrada

Una monografia recopila 267 construccions religioses del Pla de l’Estany, de les quals facilita la informació bàsica en fitxes

El recull abasta des de monestirs fins a ermites, passant per comunidors i creus de la Santa Missió

Si bé l’Església catòlica ha controlat tant la vida religiosa com la social de tot el nostre país durant segles, no pas a tot arreu s’han pogut conservar una quantitat important dels seus llocs de culte, testimonis d’aquell domini. Al Pla de l’Estany, sí. El prolífic autor de treballs de recerca Joan Anton Abellán ha elaborat un inventari de 267 construccions religioses, algunes de les quals desaparegudes però ben documentades (a les quals cal afegir 47 fornícules) amb el nom de Pedres i més pedres, una monografia que acaba de publicar MMV Edicions en la col·lecció Llegat patrimonial del Pla de l’Estany. Si bé s’ha donat un sentit molt generós al concepte de “construcció religiosa” (el recull inclou cementiris i capelles de cases particulars), Abellán mateix es mostra sorprès per la quantitat que n’ha localitzat, a còpia d’analitzar molta bibliografia i fer recerca sobre el terreny, un cop les restriccions per la pandèmia li ho van permetre.

El vast material del llibre es presenta ordenat per tipologies, entre les quals, al costat de monestirs, esglésies, ermites i oratoris (el més sabut pel profà en la matèria), trobem construccions no tan sabudes, com ara creus aixecades amb motiu de la Santa Missió o comunidors posats al cim dels campanars, des d’on el capellà orava per espantar les tempestes. “He trobat documentació d’algun sacerdot mort per un llamp”, ens explica l’autor, per donar fe d’aquell costum tan temerari. D’aquestes talaies a la part més alta de l’església n’hi ha a Cornellà del Terri, Pujals dels Pagesos o Serinyà. La garita aparentment defensiva de Santa Eulàlia de Crespià també ho seria, creu d’autor. El comunidor més habitual, però, és el construït a peu pla, a pocs metres de l’església. El més conegut és, sens dubte, el de Santa Maria de Porqueres. Quant a les creus de la Santa Missió, són records de les campanyes que, amb aquest nom, es feien de tant en tant per consolidar la doctrina catòlica, abundants fins mitjan segle passat. “Si no estàs al cas, les més antigues es poden confondre amb creus de terme”, avisa l’autor. La que hi ha al puig de Sant Martirià de Banyoles, posem per cas, correspon a la Santa Missió del 1953 (l’han hagut de reposar més d’un cop perquè ha estat objecte de bretolades).

Per cadascun dels 267 elements, el lector trobarà una o més imatges i una explicació sobre la situació, l’origen i les característiques. Per explicar les fornícules, en canvi, s’ha optat per un codi QR que dona pas a les fitxes corresponents.

Complementen el gruix del llibre un capítol sobre el folklore vinculat a aquestes construccions, el seu lèxic, les frases fetes i llegendes, entre altres materials etnogràfics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia