“Les ideologies, fora de l’escola”
Les famílies de l’escola de Canet lamenten la politització a l’entorn de la sentència del 25% de castellà
El TSJC demana a l’escola i a Educació que protegeixin l’infant, i les famílies neguen que hi hagi assetjament
Vox i Ciutadans anuncien querelles contra Aragonès i Cambray
Poc s’imaginaven les famílies de Canet de Mar que van expressar fa una setmana el seu desacord amb la sentència del TSJC que obligava a impartir en castellà el 25% de les classes a P5 A l’intens debat polític i mediàtic que posaria l’escola Turó del Drac al mig d’un foc encreuat. “No entenem que això s’estigui polititzant i convertint en un circ mediàtic”, lamentava Adam Isenberg, un dels pares, que assegurava ahir que l’únic interès de les famílies és garantir l’educació a les aules i deixar-ne fora “les banderes i les ideologies”. Ho va declarar durant la manifestació que ahir a la tarda va aplegar mig miler de persones pel centre de Canet per reclamar que no es toqui el català a les aules. Es van afegir a la concentració organitzada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), a pocs metres del Turó del Drac. A la marxa, s’hi van adherir alguns pares amb infants que sortien d’escola.
La presidenta de l’Ampa, Mònica Ruz, reconeixia el desconcert en què es troben i la “dimensió mediàtica” que ha agafat, i per això han demanat assessorament jurídic a la federació de famílies, l’Affac, per veure com es poden revocar les mesures cautelars perquè no acabin afectant els seus fills. “Sabem que és complicat, però tenen dret a tenir el projecte lingüístic que van escollir”, assenyalava Ruz. Les famílies que des d’un primer moment es van mobilitzar en defensa del model educatiu del centre neguen que s’hagi fet cap “assetjament” a la família denunciant. “Hi ha mitjans que estan posant en boca nostra coses que no són veritat”, assenyalava Anna Martínez, que mantenia que, com molts pares, no ha volgut saber quina ha estat la família denunciant ni li interessa “personalitzar”. Segons explicaven les famílies i confirmava l’alcaldessa, Blanca Arbell, el rastreig de les piulades amenaçadores contra la família denunciant ha demostrat que no corresponien a cap veí del poble.
La manifestació, amb pancartes i proclames a favor de la llengua, va transcórrer, sense incidents, fins al capdavall de la Riera, on els convocants van exigir a la Generalitat que prengui mesures per blindar el català. “No només és una llengua, sinó que forma part de l’eix vertebrador de la nostra societat i és necessari defensar-lo”, deia la portaveu del SEPC, Marta Daviu. Al final de la marxa, a la qual es van afegir diputats de la CUP i de Junts, es van poder sentir crits en contra del govern, amb crits de dimissió per la gestió de la situació que ha acabat amb l’aplicació de la decisió judicial. “És preocupant, perquè veiem que s’està estenent i cada cop hi ha més famílies a les quals ja els està bé”, deia una de les mares preocupada perquè en propers cursos la seva filla coincideixi amb l’alumne pel qual s’hauran d’impartir més hores en castellà per acatar l’ordre judicial. “Això no va de banderes ni d’independència; volem que aprenguin el català com el castellà”, hi afegia el seu marit, que lamentava que la família denunciant s’hagi “sortit amb la seva”, ja que des que va apuntar el seu fill a P3 recollia signatures amb aquest objectiu quan era un dels impulsors de Ciutadans al poble i va anar a la llista del partit en les municipals del 2019.
Demanda judicial
El TSJC va ordenar dijous al conseller d’Educació i a la directora de l’escola que adoptin les mesures necessàries per “preservar la protecció i la intimitat del menor” i la seva família, així com “la normal convivència” de l’entorn educatiu. També va donar deu dies al departament perquè informi de com s’està donant compliment a la mesura cautelar del 25% en castellà. La fiscalia de Barcelona va obrir diligències ahir després de rebre una denúncia d’Hablamos Español i una altra de Vox per valorar si diversos tuits són constitutius de delicte. Aquests dies han aparegut a la xarxa missatges que demanen conèixer la identitat i l’adreça de la família denunciant, que s’apedregui casa seva i que es deixi sol el nen a classe. Les famílies contràries al 25% en castellà, a través del perfil El Turó, en Català, van negar “cap tipus d’assetjament” i van manifestar que no tenen cap interès a saber qui ha estat la família denunciant. Van insistir en la defensa del projecte educatiu i lingüístic del centre, van assegurar que vetllen pel benestar de tot el grup classe afectat i van afirmar que “els únics infants afectats són els obligats a complir unes mesures cautelars imposades judicialment sense cap criteri pedagògic”. El col·lectiu afirma que està per sobre “de tota polèmica política”, i el comunicat va ser una reacció a l’abast mediàtic de la causa. Perquè el desacord d’aquestes famílies amb la imposició judicial i la seva defensa del model d’escola català han provocat un debat desmesurat que va arribar ahir a La Moncloa.
La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, va condemnar “l’assetjament” a la família denunciant i va explicar que la ministra d’Educació, Pilar Alegría, va trucar al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, per tractar la qüestió. “La ministra s’hi ha posat en contacte per sumar tota la col·laboració necessària per evitar que es produeixi assetjament en aquest cas i en qualsevol altre”, va dir en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. El ministre de Consum, Alberto Garzón, va condemnar “qualsevol mena d’assetjament, persecució o pressió” a la família, però va afirmar que no comparteix el seu criteri perquè no creu que el castellà estigui en perill. Va considerar que la immersió lingüística funciona i va remarcar que “tots els catalans poden emprar perfectament el castellà”.
És una versió radicalment diferent de la de Vox, que va anunciar que denunciarà el president del govern, Pere Aragonès, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, per haver promogut “l’odi” contra la família de l’alumne. El PP va demanar aplicar l’article 155 de la Constitució en matèria d’educació a Catalunya per aquest cas, mentre que el president de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, va anunciar també una querella contra el conseller d’Educació si “persisteix” a no complir la sentència que estipula un 25% de castellà a les escoles. Gonzàlez-Cambray no va fer ahir cap declaració, mentre que els sindicats Ustec, Intersindical i SEPC i la Plataforma per la Llengua van afirmar que les sentències que imposen un percentatge són il·legals i van carregar contra els responsables d’Educació perquè consideren que se’n renten les mans i traspassen tota la responsabilitat al centre. “No és acceptable que deixin desemparats els docents i els equips directius al·legant que no són els destinataris de les sentències”, van declarar.
LES FRASES
Barrientos vol respecte pel català al jutjat
J.P.El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José María Barrientos, va comminar ahir els nous jutges que s’incorporen als jutjats del país a respectar els drets lingüístics dels ciutadans. Dirigint-se especialments als que venen d’altres zones de l’Estat, Barrientos els va demanar un “escrupolós reconeixement” a aquests drets lingüístics. Va recordar que les persones que participen en els processos judicials tenen dret a utilitzar qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya i que és obligació dels jutges respectar l’opció lingüística escollida. A més de la llengua, el president del TSJC va demanar als seus nous col·legues que prenguin en consideració el coneixement així com l’aplicació del dret civil català i que hi aprofundeixin.
Tot i aquestes paraules, Barrientos no participarà dilluns en un acte que se celebrarà al Palau de Pedralbes, on la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, presidirà la signatura d’un conveni amb divuit institucions i entitats del país per fomentar l’ús del català a la justícia. Entre d’altres, signaran el document el Consell de l’Advocacia de Catalunya i el Consell de Garanties Estatutàries. El govern d’Andorra també signarà el text.
