La llengua les farà més lliures

Qualsevol lloc és bo per aprendre, difondre i parlar el català. I això és el que han fet un grup de quinze voluntaris que durant deu setmanes han dedicat dues hores setmanals a conversar amb internes del centre penitenciari de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires. L'experiència per als uns i els altres –presoneres i voluntaris– ha estat molt gratificant i fins i tot els homes de la presó han reclamat poder disposar d'aquest servei.

L'anomenat Voluntariat per la Llengua, impulsat pel Centre de Normalització Lingüística Ca n'Ametller i la Creu Roja del Baix Llobregat Nord, amb seu a Martorell, parteix de la idea de les parelles lingüístiques, en què una persona catalanoparlant conversa amb una altra que vol aprendre o millorar el català. En aquest cas no es pot quedar a qualsevol hora ni a qualsevol lloc. Els voluntaris s'han d'acreditar i identificar, han de superar els estrictes controls de seguretat de la presó i s'han de reunir amb les internes a unes aules concretes de Brians 1.

Acostumen a parlar en grup i procuren tocar tot tipus de temes, encara que en algun cas han d'anar amb compte “amb segons què”, segons explica el voluntari Emili Rubio. Marisa Muñoz comparteix aquesta sensació: “Són persones com les que trobem al carrer, però aquí podem tocar temes que no impliquin una confiança excessiva”. Tant l'Emili com la Marisa asseguren que no actuen com ho faria un mestre, sinó com a simples conversadors.

Tot i així, a l'Emili li agrada donar material didàctic a les seves parelles lingüístiques: “He estat molts anys intern en un col·legi, i recordo que quan algú venia de fora a veure'ns ens agradava que ens portessin regals”. I hi afegeix: “Als presos, si els dónes alguna cosa sense demanar res a canvi ho agraeixen molt”. Hi ha preses que s'han agafat la iniciativa de manera seriosa i no es perden cap conversa, i d'altres que s'ho han pres amb més laxitud. Totes tenen clar, però, que el català els servirà en un futur, quan abandonin la presó.

Expressant-se amb més o menys dificultat, l'equatoriana Kathy Rogel assegura que “el català és necessari i molt important”; la marroquina Najwa Gaidoud diu que li servirà “per aprendre un nou idioma”; l'estoniana Reelika Pajusaar creu que “aprenent català serà més fàcil trobar feina”; Pepi Carmona, que fa 58 anys que viu a Sant Boi de Llobregat, explica: “Hi participo perquè m'agrada el català i en vull aprendre més”; Francisca Vázquez, propietària de dues botigues, creu que conèixer la llengua serà molt útil quan recuperi la llibertat: “Així podré tenir un millor tracte amb les meves clientes quan vinguin a comprar”.

Altres internes catalanoparlants també participen en les converses. “Ho faig per poder aprendre'n més, i així estic ocupada i no m'estic al pati avorrida”, diu Amanda Ravassa. I Núria Santiago, en to reivindicatiu, considera: “El català s'ha deixat una mica de banda, però és la nostra llengua i l'hem de defensar”.