El confinament va millorar la qualitat de l’aigua del mar
Un estudi de l’ICM-CSIC compara les mostres recollides a la badia de Blanes durant el confinament de la primavera del 2020 amb altres del mateix indret recopilades durant quinze anys
El confinament provocat per la covid-19 va contribuir a millorar la qualitat de l’aigua del mar Mediterrani, cosa que podria explicar els albiraments d’algunes espècies que, en condicions normals, són difícils d’observar. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) publicat recentment a la revista Science of the Total Environment . Per tirar endavant aquest estudi, es van comparar mostres de la badia de Blanes recollides durant la primavera del 2020 –en ple confinament– amb altres del mateix indret recopilades al llarg dels 15 anys anteriors per l’Observatori Microbià de la Badia de Blanes, que enguany ha celebrat el vintè aniversari.
L’augment de la qualitat de l’aigua s’observa principalment a través d’una menor concentració de clorofil·la, un pigment essencial del fitoplàncton que acostuma a correlacionar-se amb la disponibilitat de nutrients. Segons els investigadors, probablement, aquesta disminució és deguda a una combinació de factors com ara la menor càrrega atmosfèrica de nitrogen causada per la reducció en la circulació de vehicles, el menor flux d’aigües residuals a causa de la disminució del nombre de visitants, i la davallada de l’activitat pesquera, que es va aturar durant el període de confinament.
Menys productiu
Segons l’estudi, aquests factors van donar lloc a un Mediterrani més net i transparent, però també menys productiu, ja que van provocar una disminució d’alguns grups microbians, en particular de fitoplàncton, perquè les aportacions de nitrogen, malgrat ser contaminants, suposen una font de nutrients per al fitoplàncton, que augmenta la seva abundància gràcies a aquests, fet que suposa, al seu torn, més aliment per als animals que se’n nodreixen. Per això, la disminució de la contaminació va donar lloc a un mar amb menys nutrients i menys productiu. Tal com explica l’equip investigador, si s’hagués perllongat, aquesta situació d’oligotròfia –baixa concentració de clorofil·la– podria haver acabat afectant la pesca.
Les autores i autors de l’estudi destaquen que, ja durant el mes de juny del 2020, coincidint amb el desconfinament progressiu de la població, els efectes del tancament en els paràmetres mesurats eren molt menors que durant el mes de maig, la qual cosa fa pensar que l’impacte del confinament va durar poc temps.
Aquest és un dels pocs estudis que han avaluat l’impacte del confinament en els mars i oceans, i l’únic que ho ha fet a partir de l’anàlisi de mostres agafades in situ durant els mesos del tancament.
