Alemanya també endureix mesures
Scholz i els líders regionals limiten els contactes per a tothom, inclosos els vacunats, per frenar l’òmicron
A partir del 28 de desembre les reunions queden restringides a deu persones, l’oci nocturn tanca i el futbol serà sense públic
Ni reunions de més de deu persones, ni futbol amb públic, ni discoteques, concerts o ballades: no hi haurà noves restriccions en el pont de Nadal, però a partir del 28 de desembre a Alemanya es limitaran els contactes, també entre els vacunats. “Les mesures adoptades aquestes setmanes han donat resultat. Però a la quarta pandèmia seguirà la cinquena i aquesta estarà dominada per l’òmicron”, va advertir Olaf Scholz, després de consensuar amb els líders regionals la següent tongada de restriccions.
Alemanya ha aconseguit, efectivament, frenar els nous contagis a còpia de deixar fora de restaurants, bars, botigues, cinemes o piscines els no vacunats. Tot això, però, no garanteix que es mantingui aquesta tendència positiva, ja que tot indica que l’òmicron serà la dominant d’aquí a unes setmanes. I contra aquesta agressiva variant, amb molta més capacitat de contagi, no n’hi ha prou amb la vacuna. Cal anar a la tercera dosi, única via per tenir “una certa protecció”, va advertir Scholz.
La variant òmicron ha trencat el Nadal a bona part d’Europa. El món nòrdic està espantat davant d’una variant que ja és la dominant a Dinamarca –un 44 % dels nous casos ja són de la variant òmicron–. La incidència danesa és la més alta de tota la UE, amb 2.036 casos per 100.000 habitants i 14 dies, segons les dades del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC). Noruega li va al darrere, amb 1.401, seguida de Finlàndia, amb 507, i Suècia, amb 386.
Eren països on pràcticament s’havien aixecat totes les restriccions cap al setembre, però que ara han tornat a posar la barrera. Fins i tot a Suècia, país on en la primera onada de la pandèmia van optar per la línia menys restrictiva, s’han començat a limitar aforaments i s’ha tancat l’oci nocturn. El nou govern de la socialdemòcrata Magdalena Andersson no vol patir com ho va fer el seu antecessor, Stefan Löfven, que de les recomanacions de “comportaments responsables” va passar a veure com el seu país s’enfonsava en una taxa de mortalitat tres cops superior a la danesa o que multiplicava per set les de Finlàndia i Noruega.
Els països nòrdics, com tampoc no ho ha fet Alemanya, no han entrat en l’òrbita dels confinaments durs com van fer aquestes setmanes passades Àustria o els Països Baixos. Primer van intentar mantenir obert l’oci nocturn, la vida comercial i la restauració per a qui presentés el passaport covid. Després han passat progressivament a limitar-los o prohibir ballar, però deixant certa activitat “asseguda” dins aquests locals.
L’atenció, a Alemanya, està centrada en el socialdemòcrata Karl Lauterbach, el nou ministre de Sanitat. Scholz va optar per col·locar al capdavant del ministeri ara per ara amb més risc un epidemiòleg que, abans d’arribar al govern, era una figura omnipresent en les tertúlies televisives i les xarxes socials com a representant de la màxima cautela contra la covid-19.
Quan va assumir el càrrec, a principis de desembre, feia ja unes quantes setmanes que a Alemanya se sentia un cert buit de poder, entre una Angela Merkel en funcions i un Scholz que encara no estava operatiu. Els contagis es van disparar en aquestes setmanes decisives, en què no es decidia pràcticament res.
Scholz es va estrenar amb mesures més aviat tímides, però que van aconseguir contenir els nous contagis. Es van ampliar les restriccions als no vacunats, que van quedar materialment fora de la vida comercial, cultural, bars i restaurants. Dels 484 casos en set dies per 100.000 habitants es va baixar a l’actual nivell dels 306. En paral·lel es va activar la vacunació, fins arribar a la taxa actual dels 70,4% de la població amb la pauta completa i el 32,6% amb la dosi de reforç.
Però l’Institut Rober Koch (RKI), coincidint amb la reunió dels poders polítics, advertia ahir mateix que tot això no serà suficient si no hi ha una restricció de contactes dràstica i immediata. I la Comissió de Vacunació Permanent, Stiko, adscrita al RKI, recomanava la dosi de reforç al cap de tres mesos d’haver rebut la pauta completa, en comptes dels sis mesos que ara es preveia. Contra l’òmicron no n’hi ha prou amb la pauta completa, sinó que cal la de reforç, sigui de Moderna o de BioNTech/Pfizer.
Brussel·les posa data de caducitat al certificat covid per viatjar
La Comissió Europea va aprovar ahir limitar a nou mesos la validesa del certificat de vacunació de la covid-19 per poder viatjar per la UE. La norma s’aplicarà a partir de l’1 de febrer i substitueix la proposta que l’executiu comunitari va fer al novembre, que no era vinculant.
Així, el certificat de vacunació serà vàlid durant nou mesos després de rebre la pauta completa de la vacuna, i posteriorment caldrà rebre la dosi de reforç perquè ho continuï sent. L’executiu comunitari ha establert aquest període de temps de validesa del certificat perquè el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties estableix que la protecció davant d’infeccions disminueix a partir dels sis mesos des de la segona injecció. Amb la dosi de reforç recomanada a partir dels sis mesos, la Comissió Europea deixa així tres mesos de marge en què el certificat de vacunació continua sent vàlid per viatjar.
Els estats membres no poden fixar un període de temps de validesa ni més curt ni més llarg”, diu la Comissió Europea, que afegeix que l’entrada en vigor de la norma és l’1 de febrer per donar “temps suficient” a les campanyes de vacunació amb les dosis de reforç. “Les noves regles garanteixen que les restriccions estan basades en evidència científica i criteris objectius. La coordinació contínua és essencial per al funcionament del mercat únic i aportarà claredat als ciutadans de la Unió Europea en l’exercici del seu dret al lliure moviment”, indica l’executiu comunitari en un comunicat.
Amb aquesta mesura, Brussel·les pretén impulsar la tercera dosi davant la constatació que els anticossos es redueixen passats sis mesos des de la darrera dosi.
L’executiu comunitari encara no ha determinat la validesa del certificat un cop obtinguda la dosi de reforç perquè, va dir, encara s’ha de recollir informació sobre el temps de durada dels anticossos en aquest últim cas. Sí, però, que ha regulat també la forma en què s’haurà de mostrar en el certificat la dosi de reforç. El documenta haurà d’especificar que el seu portador ha rebut 3/3 dosis o 2/1 en el cas de la vacuna monodosi Janssen.