Catalunya només recupera un 9% del que hi jugava
Els premis grans passen de llarg excepte el tercer, que deixa 17,5 milions a Calella i 7,5 a Granollers
Madrid ven una grossa viatgera a l’estació de l’AVE
Sorteig esquívol, gairebé agre, per als catalans, el de la rifa de Nadal d’ahir. Catalunya va esgarrapar-hi prop de 35 milions d’euros en premis grans, recuperant un 9% del que hi havia apostat. El tercer premi, que va repartir 25 milions entre Calella i Granollers, i unes pessigades d’un quart i de tres dels cinquens, sobretot el que va caure al barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona, van completar una graella de grans premis que van fugir de Catalunya. La mateixa grossa va fugir ràpidament del lloc on s’havia venut íntegrament, l’administració de loteria de l’estació de l’AVE d’Atocha, a Madrid, de manera que poc se sap dels guanyadors dels més de 500 milions d’euros que van repartir, més enllà que força d’ells deuen ser usuaris de l’alta velocitat.
Catalunya havia apostat 328,1 milions d’euros en el sorteig de Nadal estatal. Un 12,28% més del que s’havia jugat el 2020. Les vendes van tocar fons el 2017, arran de l’1-O, i s’han anat recuperant lentament fins enguany, que s’ha incrementat força a tot l’Estat, amb un 27% més que fa un any. Tot i l’increment, Catalunya és, amb diferència, la comunitat on ha pujat menys la despesa en loteria estatal. En termes bruts, és la tercera que més hi aposta, darrere de Madrid i Andalusia, per una qüestió demogràfica. Hi havia influït “l’efecte Reus”, ja que la localitat del Baix Camp feia dos anys seguits que aconseguia part de la grossa.
Enguany, l’únic gruix important de milions el va dur el tercer premi pel 19517, amb els 25 que van correspondre a les 35 sèries venudes a Calella i les 15 a Granollers i del qual es van vendre 25 milions. La majoria dels dècims que va vendre l’administració del carrer Francesc Matas de Calella es van repartir al bar Pepe, del barri d’apartaments La Codina. “Tant de temps pensant què se sent en repartir un premi i ara ja ho sé: molta alegria”, cridava Robert Subirana, administrador de la loteria maresmenca.
Dos en una setmana
A Granollers, l’administració del carrer Mare de Déu de Núria repartia la meitat de milions. “Estic tremolant”, comentava Josep Company, propietari de l’administració des de fa 24 anys. “Havíem lliurat algun quart i cinquè premi, però mai un tercer tan amunt.” Els seus pares ja gestionaven l’oficina deu anys abans que ell se’n fes càrrec. Però si el propietari n’estava satisfet, la sort tenia un nom: Carmelo Barba. El veí de Granollers no tenia cap problema ahir a admetre que disposava de dos dècims guanyadors del premi, de forma que s’havia embutxacat 100.000 euros. Però el millor és que els sumava als 93.733 que s’havia també endut diumenge passat en ser l’únic encertant de la grossa de la Primitiva. “Ens ha tornat a tocar”, admetia sense posar-se ni nerviós Barba, que en una setmana haurà rebut prop de 200.000 euros de les loteries estatals. “S’ha de creure en Déu, ens il·lumina i ajuda”, assenyalava a l’ACN aquest bolivià que va arribar a Granollers ara fa 18 anys, i que des de llavors ha anat jugant sempre a la mateixa administració. Tot i que ara treballa pel seu compte, Barba assegura que ja té algunes idees sobre què fer amb els diners que ha acumulat des de diumenge, sense detallar-los. Al seu costat, Antoni Navío, un dels altres premiats i veí del barri, ho tenia clar: “S’han de gastar ràpid, que cremen!”
El tercer gruix important de petits premis van ser les set sèries soltes del quart, el 42833. Barcelona, Montgat, Begues, Esplugues, Sort, Vila-seca, Castelldefels i Sabadell en van vendre alguns dècims. L’administració de Montgat que en va vendre una sèrie havia obert les portes el febrer del 2020, just en començar la pandèmia. L’administradora, Encarni Rodríguez, admetia que “entre els tràmits, el tancament i la caiguda de les vendes vam haver de demanar ajudes, i ho hem passat molt malament”.
En canvi, la sort repetia ahir a l’administració 179 de Barcelona, al carrer Fabra i Puig, on van vendre una sèrie d’un cinquè i una altre d’un quart. Cristina Pallàs n’és l’administradora i qualificava la jornada d’“històrica”, no tant pels premis que havia venut, “és genial que els hagi tocat a gent d’aquí que tots són treballadors, però sobretot perquè per primer cop el nostre sector s’ha mobilitzat en contra d’una normativa estatal injusta”.
Vaga de bitlletaires i administracions mig tancades
Bona part de les administracions de loteria de l’Estat van fer ahir una protesta pel percentatge que cobren per les vendes. Per aquest fet, moltes administracions estaven tancades o mig obertes, amb els administradors a dins seguint el sorteig, però les portes abaixades. Només aquells on queia un dels premis grans s’atrevien a obrir portes per celebrar-ho, perquè la notorietat que els atorga els premis esdevé decisiva per a les vendes immediates del sorteig del Nen o de la resta de l’any. La protesta l’havien convocat pel fet que cobren 0,80 cèntims per dècim venut, i la xifra no s’ha apujat des de fa 17 anys. A banda, els bitlletaires es reparteixen un 2,5% del total de premis que se sortegen, de manera que com més números no quedin per vendre, millor.
La protesta va fer que administracions tan famoses com La Bruixa d’Or de Sort, Doña Manolita i Valdés i Gato Negro, entre les que més facturen a l’Estat, estaven ahir tancades. Desenes de bitlletaires es van concentrar ahir davant del Teatre Reial de Madrid, on es feia el sorteig, per protestar pel que consideren “comissions injustes”. Entre les premiades catalanes, per exemple, l’administració de Camprodon que va vendre una sèrie d’un cinquè, i les de Granollers i Calella, amb un tercer, estaven tancades en senyal de protesta i van obrir només per fer-se les fotografies de rigor.