Milers de persones es revolten contra el tancament cultural a Bèlgica

Milers de persones han marxat aquest diumenge pel centre de Brussel·les en protesta pel tancament de cinemes, teatres i sales d’espectacles ordenat per les autoritats belgues com a mesura de precaució davant l’emergència de la variant òmicron del coronavirus.

Malgrat la jornada girs i plujosa, unes 5.000 persones –segons la policia– han respost a la crida de treballadors i artistes i han sortit als carrers per rebutjar les mesures pactades dimecres pel govern i les regions.

A Bèlgica, on ja s’aplicaven mesures com el teletreball parcialment obligatori i el tancament nocturn de bars i restaurants, prohibeix des d’aquest diumenge el gruix de les activitats culturals a interiors, amb excepcions com museus o biblioteques, en un context d’alta incidència (1.090 punts), però de descens constant dels contagis (-36% setmanal).

“Hem donat una gran importància a la solidaritat i hem fet tot el possible per poder treballar de manera més segura. Vam ser els primers en tancar i els últims en reobrir. Però aquesta macabra loteria ja no va de salut. Això és un joc econòmic i polític, i lamentablement som les víctimes més fàcils”, ha declarat l’actor Stany Crets.

Per l’escenari de l’esplanada del Mont des Arts han desfilat personalitats com el director del teatre reial flamenc Koninklijke Vlaamse Schouwburg, Michael De Cock, o la directora del centre coreogràfic de Brussel·les-Valònia Charleroi Danse, Annie Bozzini. L’acte ha tingut una rèplica a Lieja, on diversos centenars de persones s’han concentrat davant els cinemes Sauvenière.

Aquest diumenge desenes de sales han desobeït les autoritats i han obert per rebre el públic que ha sortit en suport del sector.

“La policia em pot posar a la presó, però no tinc res a perdre”, ha declarat al diari DH Les Sports l’artista de circ Alexandre Bouglione, que té una carpa d’espectacles instal·lada aquest Nadal en una plaça del barri d’Ixelles de Brussel·les.

La policia d’aquesta comuna, no obstant, ha fet saber que no tenia intenció de controlar obertures i tancaments d’establiments aquest diumenge perquè preveia concentrar els seus efectius en la protesta.

Algunes associacions, com la Lliga dels Drets Humans o la Federació de Treballadors de les Arts Escèniques, han anunciat que la setmana que ve apel·laran al Consell d’Estat perquè reverteixi les mesures.

El primer ministre belga, Alexander de Croo, el govern federal del qual va acordar les restriccions amb les regions de Flandes, Valònia i Brussel·les, va justificar dimecres les decisions per prudència davant la nova variant òmicron, que se suposa que és més transmissible que la delta.

El polític liberal flamenc defensa que l’objectiu de les mesures és “alentir l’avenç” de la nova soca, “gestionar la pressió als hospitals” i garantir que les escoles puguin obrir el 10 de gener.  De Croo va dir divendres que les restriccions es tornaran a avaluar al gener.

A la incomprensió de les mesures s’hi han sumat des dels rectors de les universitats francòfones del país fins a viròlegs com Marius Gilbert, Yves Van Laethem o Emmanuel André. Aquests científics han advertit que les mesures tenen un escàs “sentit” sanitari i han alertat del risc que suposen en termes de confiança si en algun moment calgués recórrer a un “fre d’emergència”.