Campi qui pugui a l’escola

Qualsevol pare o mare que estigui en un grup de WhatsApp de l’escola haurà vist traslladat l’increment exponencial de casos de covid al seu telèfon. I més d’un haurà experimentat la sensació que el WhatsApp de la classe és un element d’autogestió més ràpid que els canals oficials, amb els seus pros i contres, i condicionat per la relació entre les famílies i l’afany d’uns i altres de donar una informació no sempre correcta. Sandra Lara, mare d’una nena que cursa primer i d’un nen que està a segon de primària en una escola de Barcelona, ha vist aquests dies com el desbordament de la sanitat pública repercuteix en la comunicació que donen les escoles. A partir de dimecres ja es va veure un augment de casos a les aules i la informació dels positius va córrer ràpidament pel xat. I també les recomanacions de què fer.

“De cop i volta sembla que al grup hi ha viròlegs, metges, farmacèutiques... pares i mares que donen una informació molt esbiaixada o que fan crítiques molt dures cap a Salut i l’escola, i això encara genera més ansietat i desvirtua la informació que arriba de l’escola”, lamenta Lara, que treballa com a infermera en un hospital i coneix de primera mà la situació de desbordament per la pandèmia. Manté plena confiança en l’escola, però assenyala la diferent informació en la gestió dels casos dels seus dos fills: ha rebut informació de com fer el test d’antígens ràpid (TAR) de la petita, mentre que en el cas del gran l’escola no ha dir res i ha hagut de descobrir a la Meva Salut la disponibilitat del TAR a la farmàcia per al seu fill. “Dono per fet que no hi ha mala fe del personal de les escoles ni de Salut i apel·lo a fer que la gent s’informi pels canals oficials”, considera Lara. El problema, però, és que “no hi ha prou recursos humans”.

Aquí ve la segona part de la història en què tantes famílies es veuran reflectides: la dificultat de fer un test finançat a la farmàcia. Aquell gratuït que funciona com a cribratge, que es pot fer de manera gratuïta durant quatre dies a alguna de les farmàcies adherides al programa per fer TAR supervisats i comunicar els casos positius a Salut. Conforme anava passant la setmana i augmentava el nombre de positius, al WhatsApp fluïa la informació sobre les farmàcies adherides. Es pot anar a un determinat nombre de farmàcies i cada establiment té el seu sistema: n’hi ha que demanen cita prèvia, n’hi ha que reserven franges horàries per als tests –no sempre compatibles amb l’horari escolar– i n’hi ha que no fan ni una cosa ni l’altra. I de casuístiques n’hi ha unes quantes: famílies que no descobreixen que tenen el TAR activat fins al tercer dia perquè l’escola no n’ha informat; que reben cita de la farmàcia l’endemà que el test hagi caducat; farmàcies que tenen esgotat el test finançat. I s’imposa el pelegrinatge, ja sigui telefònic o físic, i les cues a les farmàcies. “Igual que Salut envia sms per a les vacunes podria enviar-ne per avisar de l’activació del TAR”, defensa aquesta mare.