Nou impuls per fer un ‘hub’ digital a les Tres Xemeneies
La Generalitat s’incorpora al Consorci del Besòs per transformar l’entorn en un pol tecnològic i de l’audiovisual
Els alcaldes de la zona esperen que la inversió reverteixi problemàtiques socials
El futur de les Tres Xemeneies del Besòs agafa un nou rumb per convertir-se en un pol d’atracció tecnològic i audiovisual. El vicepresident del govern, Jordi Puigneró, va assegurar que la Generalitat vol liderar el projecte, que encara no té concretat calendari ni aportacions, però la voluntat és aprovar abans de Setmana Santa el pla per desenvolupar urbanísticament l’espai on hi havia la central tèrmica, en uns terrenys de més de cent hectàrees. El primer pas es va anunciar ahir perquè la Generalitat s’integri dins el Consorci del Besòs, un ens amb caràcter local adscrit a l’Ajuntament de Barcelona, constituït pels municipis de Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Badalona. Les dues institucions aposten per transformar l’entorn del riu Besòs, la zona més densament poblada de Catalunya, en què es concentren els pitjors indicadors de desigualtat i vulnerabilitat. En una roda de premsa l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es felicitava de l’acord, que suposa un “punt d’inflexió” per a un territori que des de fa anys reclama que se’l “prioritzi” per impulsar-lo des del punt de vista econòmic i social. “És l’hora del Besòs i estem contents perquè es fa realitat una demanda històrica”, va dir l’alcaldessa, que va posar èmfasi en “l’enorme potencial” d’aquesta zona.
La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona s’han compromès a treballar per obtenir el finançament necessari, a través dels fons europeus Next Generation o d’aportacions específiques que permetin dur a terme les iniciatives més urgents. “És una oportunitat per ajudar a fer que la gent tingui feina, que és la millor política social”, afegia el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, que confia que el projecte, en què es vol fer un parc públic i habitatge social, es converteixi en un pol tecnològic de referència en l’àmbit europeu. Segons Puigneró, la voluntat és que el projecte doni continuïtat al 22@ i continuar apostant per un sector, el digital, que és el que més creix a Catalunya. “Som el país que som gràcies a la industria i ara ens toca també ser un país digital”, assenyalava.
Entre els acords aconseguits fins ara, el Consorci del Besòs serà l’administració actuant per al desenvolupament del pla de desenvolupament urbà de les Tres Xemeneies i, en una primera fase, el responsable de negociar i acabar de tancar el planejament amb els propietaris del sòl. L’entrada de la Generalitat a l’ens es proposarà als ajuntaments que formen part del consorci i es farà efectiva en els propers mesos, a la vegada que es convidarà l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona a formar-ne part i sumar-se al projecte.
LES FRASES
LA XIFRA
La central, tancada des del 2011 esperant nous usos
La central tèrmica d’Endesa, de la qual només queden dempeus la sala de turbines i les Tres Xemeneies, es va tancar el 2011. Cinc anys més tard l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, gràcies a la pressió ciutadana, va protegir aquest patrimoni com a bé d’interès local. A dins el perímetre de la instal·lació encara hi ha una subestació en funcionament que dona servei a 50.000 abonats de Sant Adrià de Besòs, Barcelona i Badalona. Els ajuntaments van rebre amb bons ulls la integració de la Generalitat al Consorci del Besòs per transformar aquest espai al costat del tram final del riu.
L’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete, celebrava, en declaracions a l’ACN, l’interès del govern per fer actuacions que s’estaven “diluint” en els darrers temps. Per l’alcaldessa, s’han de prioritzar canvis en l’àmbit social. L’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, lamentava que no s’hagi donat un “missatge d’aposta i unitat pel territori” en fer l’anunci de la incorporació amb la resta de municipis integrants al consorci. Des de l’alcaldia de Montcada i Reixac, Laura Campos reclamava més recursos i una participació activa de la Generalitat per revertir realitats com els assentaments al riu, que van costar la vida a dues persones que van inhalar fum en una barraca.