MARIA VIDAL
ALCALDESSA DE SANT JOAN LES FONTS
Un repàs del pla estratègic del mandat
Han començat a executar el pla especial del Barri Vell, amb els primers enderrocs
Anuncia la construcció d’un centre cívic allà on hi havia hagut l’escorxador
Abans d’accedir a l’alcaldia, Maria Vidal havia estat tècnica de Cultura i Turisme de Sant Joan, i el canvi de rol no li ha resultat fàcil, ens explica. Però avui els entrebancs de la transició semblen superats del tot, pel que comprovem aquest matí glaçat de gener. Vidal (Barcelona, 1975; llicenciada en història de l’art i gestora cultural) i el seu equip han aportat saba nova a un ajuntament que havia tingut el mateix alcalde durant més de dues dècades.
L’alcaldessa, militant de JxCat, ens proposa una volta resseguint el que s’anuncia en el pla estratègic de govern –un document que els veïns van enriquint amb els suggeriments i les propostes d’un procés participatiu–, un full de ruta en què, d’una banda, es dona molta importància a accions possiblement poc espectaculars –“els grans equipaments i les grans inversions ja estan resolts”–, que ella anomena “detalls del dia a dia”, i, de l’altra, hi ha, com a gran tema d’aquest mandat, el Barri Vell, per al qual s’estan executant o preparant intervencions d’envergadura. Bona part de la nostra ruta hi passarà, pel centre.
Algunes d’aquelles intervencions menudes, esmentades abans, les trobem a Begudà (el poble de Sant Joan les Fonts on Vidal va arribar de ben petita), cap on anem en cotxe des de la casa de la vila. Ens hi ensenya un camí per a vianants, protegit, que creua el polígon industrial, un asfalt renovat i uns ressalts per pacificar el trànsit. L’estona que ens estem en aquesta zona, amb una gran activitat industrial (hi ha la seu principal de Noel), serveix a l’alcaldessa per posar l’accent en el projecte de relligar els teixits empresarial i social, plasmat en la participació en uns programes a escala comarcal (el fòrum d’empreses de DinàmiG, per exemple) i en la confecció d’un inventari o catàleg de totes les empreses i autònoms del municipi.
De tornada cap a Sant Joan, ens situem a la plaça del barri de les Fonts, remodelada recentment arran de la decisió presa en un curiós fòrum de participació ciutadana estrenat en aquest mandat i batejat com a Quedem a la plaça?, unes reunions de representants del consistori amb gent dels barris –evocant el vell costum dels pobles de treure les cadires al carrer i fer-la petar– per tractar de l’actualitat, dels problemes que hi pugui haver i de les peticions. “N’estem molt contents, la gent està responent molt bé”, afirma Vidal mentre posa per a la fotografia al costat dels jocs infantils que s’hi han instal·lat.
El nucli antic
Creuem la travessera urbana i ens submergim en el Barri Vell, on es plasma la potent història fabril de Sant Joan, empesa per la força del Fluvià. Des del 2010 es disposa d’un pla especial, però no s’ha començat a desplegar fins a aquest mandat, amb l’assessorament de joves arquitectes locals. A l’exterior del centre sociocultural, del qual s’ha millorat l’aspecte, Vidal recalca que no volen que el pla especial es limiti al vessant arquitectònic i urbanístic, sinó que l’objectiu és intervenir-hi en l’aspecte social perquè hi hagi activitat, perquè hi hagi vida o, com a ella li agrada dir, “perquè hi passin coses”. És per això que l’Escola Municipal de Belles Arts s’ha retornat als baixos del consistori, després d’uns anys allunyada del centre, al costat de l’església parroquial. “D’aquesta manera, hem fet dues coses: optimitzar espai propis de l’ajuntament i, alhora, portar activitat al barri”, assenyala.
La següent parada és la joia de la corona de la ruta d’avui, almenys és la sensació que ens fa. Ella no ho diu clarament, però el trasllat de la biblioteca Francesc Caula al castell Estada Juvinyà, on ara ens endinsem, és probablement la decisió que li ha fet més il·lusió, perquè durant molt de temps va estar treballant per recuperar-lo com a equipament públic. “Volíem que la reivindicació del Barri Vell fos també a partir d’elements culturals i dinàmics que la gent es pogués fer seus, que no fos només per al turisme”, diu mentre som a l’antiga casa forta. La sala infantil és al primer nivell, mentre que la d’adults ocupa la planta superior. La calidesa dels materials, el sol que entra per les grans obertures que miren al riu i les vistes que s’hi aprecien fan que aquesta sala sigui un lloc realment agradable.
Enderrocs
Des d’una de les finestres del recinte medieval, veiem el solar d’una finca enderrocada, que és de les primeres accions arquitectòniques del pla del Barri Vell. “No fem res sense consens. Hem parlat amb els propietaris afectats per les accions previstes en el pla per concretar expropiacions i els posteriors enderrocs; hi havia famílies que vivien en condicions d’insalubritat, habitatges que amenaçaven ruïna...”, argumenta, i alhora anuncia el condicionament d’un aparcament en aquest solar (estacionar a vegades no és fàcil, al centre). A mitjà i a llarg termini –hi afegeix–, es vol treballar en l’obertura d’espais cap al riu, amb la idea de recuperar la relació dels santjoanencs amb el Fluvià. Com que es tracta d’un objectiu ambiciós i de gran envergadura, s’ha convidat l’oposició a dir-hi la seva, assegura l’alcaldessa.
L’itinerari per aquest barri en transformació ens porta fins a l’antic escorxador. “Aquí, hi volem fer el centre cívic”, ens informa. La idea és treure el casal d’avis de l’immoble de La Caixa que ocupa actualment (s’hi hauria de fer una inversió important per posar-lo al dia) i portar-lo aquí (la finca és propietat de l’Ajuntament), però transformat en un espai adreçat no només a la gent gran, sinó als ciutadans en general: “El típic casino de tota la vida, on es fan xerrades i trobades, es va a fer el cafè, se celebren reunions de les entitats, s’organitzen tallers...” “Serà el projecte urbanístic central de Sant Joan per als anys 2022 i 2023, amb el qual tancarem tota una fase del pla al Barri Vell”, remarca. Es vol que el nou edifici (l’actual anirà a terra) sigui sostenible des del punt de vista energètic, un aspecte que s’ha encarregat a una enginyeria local. Aquest 2022, l’Ajuntament hi destinarà 275.000 euros (que es finançaran a crèdit) i, l’any vinent, una xifra que s’ha de concretar i per a la qual es confia que es rebran subvencions (sobretot de línies per a energies renovables). En total, Vidal calcula que el nou equipament costarà per sobre dels 400.000 euros.
En aquest context de donar usos nous a finques que són propietat del municipi, un tema que l’Ajuntament té sobre la taula és el futur de l’antiga fàbrica Vila. Ara mateix, és la seu de la brigada i del taller on un grup de voluntaris prepara el carnaval, però l’edifici dona per a molt més. “Ha de ser un punt d’atracció social, amb presència de les entitats, un espai per a emprenedors del qual neixin projectes, i també pensem que s’hi poden encabir habitatges”, ens avança.
La darrera parada és a la zona verda que hi ha entre l’escola i la llar d’infants. Veiem com al costat de la caseta de la barbacoa, ja existent, estan preparant la posada en marxa d’una caldera de biomassa que donarà servei als dos centres educatius. “Més enllà d’aquesta instal·lació en si, aquesta caldera ens mostra el camí per on hem d’anar en matèria energètica”, assenyala.
Abans d’acomiadar-nos, no ens resistim a preguntar-li si es tornarà a presentar a les eleccions. Ho farà, sens dubte: “El nostre projecte va més enllà de quatre anys i, a més, has de pensar que la covid ens ha aturat durant molts mesos.”