Dos mesos per aplicar el 25% de castellà
El TSJC declara ferma la sentència que decreta més castellà a tot el sistema educatiu
L’Estat i qualsevol persona afectada en poden demanar l’execució forçosa
El govern anuncia que no farà cap canvi en el model
La Generalitat té dos mesos per ampliar l’ensenyament del castellà a tots els centres educatius fins a arribar al 25% de les hores lectives. Així ho ha decretat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha declarat ferma la sentència del 16 de desembre del 2020 del mateix TSJC, que decreta que tots els alumnes han de rebre l’ensenyament “mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials”. És a dir, el català i el castellà, en un percentatge que no podrà ser inferior al 25% en cap cas. Això obliga a fer en castellà una assignatura no lingüística de caràcter troncal, com ara matemàtiques o història. El tribunal ha donat al Departament d’Educació deu dies perquè li comuniqui quin serà l’òrgan responsable de fer complir la sentència, una sentència que s’haurà d’executar en un termini de dos mesos a partir d’ahir. Si passat aquest termini Educació no ordena que s’imparteixi en castellà el 25% de les classes, la part demandant, és a dir, el Ministeri d’Educació, podrà demanar l’execució forçosa de la sentència. També ho podrà fer qualsevol persona que se senti perjudicada, segons estipula la llei contenciosa administrativa.
Demanar-ne l’execució
Aquesta qüestió no és menor. La sentència del 2020 la va motivar un recurs contenciós administratiu presentat pel Ministeri d’Educació el 2015. Governava aleshores Mariano Rajoy i la cartera d’Educació la dirigia José Ignacio Wert –va fer manifesta, en un ple al Congrés dels Diputats, la intenció del ministeri d’“espanyolitzar els nens catalans”–. En els cinc anys que han separat la presentació del recurs i la sentència, hi ha hagut a Madrid un canvi de govern i una nova llei educativa, que ja no decreta que el castellà és llengua vehicular. El Departament d’Educació va recórrer contra la sentència del TSJC davant del Suprem, però l’alt tribunal no va acceptar el recurs de cassació, tot just fa dos mesos, de manera que va avalar la sentència del tribunal català. La inadmissió del recurs va retornar la pilota a la teulada del TSJC, que va decretar ahir la fermesa de la sentència. Així doncs, l’actual ministeri podrà reclamar l’execució forçosa de la sentència si, d’aquí a dos mesos, Educació no ha ordenat ampliar l’ensenyament en castellà fins al 25%. El novembre passat, quan es va conèixer la inadmissió del recurs, la reacció del govern de Pedro Sánchez va ser ambigua. La ministra d’Educació, Pilar Alegría, va assegurar que la sentència del TSJC, un cop el Suprem va desestimar el recurs de la Generalitat, era d’obligat compliment i s’havia d’executar. “Davant d’una sentència ferma, no hi ha debat: és d’obligat compliment per part de qualsevol administració pública”, va insistir. El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, havia assegurat tanmateix que la ministra li havia donat garanties que no adoptaria cap iniciativa per fer aplicar la sentència.
En canvi, hi ha un ampli ventall de tercers, aliens al ministeri, que sí que podrien demanar l’execució de la sentència: qualsevol de les famílies que desitgen més hores de castellà a l’escola i les entitats que els donen suport i que en els últims mesos han estat especialment actives, sobretot arran del cas de l’escola de Canet –cal recordar que durant els últims anys hi ha hagut un degoteig de sentències que han obligat a impartir el 25% en castellà al grup d’un alumne en particular, mentre ha durat l’escolarització, arran de la denúncia dels pares i que són independents de la sentència del 2020–. Segons confirmen fonts del TSJC, qualsevol persona o entitat pot demanar que s’executi la sentència si el Departament d’Educació no ho ha fet en aquest termini de dos mesos. Això sí, el tribunal ha de reconèixer que aquest demandant té un interès legítim i acreditat com a part perjudicada per l’incompliment de la sentència. Probablement no faltaran candidats a demanar l’execució de la sentència, vista la campanya del col·lectiu Escuela de Todos-Escola de Tothom, en què participen catorze entitats, entre les quals Assemblea per una Escola Bilingüe, S’ha Acabat, Societat Civil Catalana i Profesores por el Bilingüismo. El col·lectiu va advertir ahir el govern que utilitzarà tots els mitjans al seu abast per fer executar la sentència, com la petició d’execució forçosa. També va avançar els mitjans per fer complir la sentència: que el departament ordeni als centres modificar els projectes lingüístics que no compleixin amb el 25% de castellà i que la inspecció educativa garanteixi el compliment d’aquestes instruccions. Va instar també el govern espanyol a garantir l’ensenyament en castellà. Paral·lelament, té oberta una campanya perquè pares i mares es presentin com a persones afectades i deleguin en l’Assemblea per una Escola Bilingüe la seva defensa a l’hora de reclamar l’execució de la sentència.
Arribats a aquest punt, el conseller Gonzàlez-Cambray va assegurar: “Som davant, un cop més, d’un procés de judicialització del model d’escola catalana, un model que ha estat d’èxit, d’igualtat d’oportunitats i de cohesió social durant dècades.” El conseller no es va mostrar sorprès per la decisió judicial, que va valorar com a part del procediment després que el departament rebés la notificació del Tribunal Suprem que no acceptaven el recurs de cassació. “Un cop nosaltres diguem que hem rebut aquesta notificació, se’ns comunicarà un termini de dos mesos per donar resposta a aquesta sentència i nosaltres respondrem.” El conseller no va avançar quina serà aquesta resposta, sinó que va defensar el model actual, un model que no ha canviat des que es va saber, al novembre, que el Tribunal Suprem no havia acceptat el recurs del departament i que, per tant, la sentència del TSJC seria ferma. “No canvia res des de fa dos mesos. El que estem fent és donar resposta al que diu la LEC, que tot l’alumnat assoleix els coneixements en català i en castellà.” Gonzàlez-Cambray va insistir que “l’aprenentatge de les llengües no va de percentatges”, i més quan es va estenent, almenys a la primària, un model educatiu competencial en què l’ensenyament de les diverses matèries s’interconnecta.
Gonzàlez-Cambray va recordar que el seu departament ha desplegat un pla d’impuls del català després de conèixer la disminució de l’ús de la llengua per part dels docents i en les relacions interpersonals en l’àmbit educatiu. La voluntat del departament és “desplegar un nou marc normatiu per actualitzar i refermar el model lingüístic en funció del moment en què ens trobem: el model d’aprenentatge competencial, de transformació educativa i canvis curriculars”.
LES FRASES
Garantir l’aprenentatge en les dues llengües oficials
Rosa M. BravoLa sentència ara ferma declara l’obligació de garantir l’ensenyament de les dues llengües oficials en un percentatge no inferior al 25% cadascuna. Ho fa tenint en compte que una sentència del Tribunal Constitucional del 1983 establia, arran d’un contenciós amb el govern basc, que l’existència de diverses llengües oficials obligava que totes tinguessin un ús vehicular normal en l’ensenyament. La sentència recull que l’Estatut d’Autonomia català impedeix la segregació d’alumnes per aules en funció de la llengua i que l’ús vehicular de les dues no ha de ser simètric, sinó que l’ús superior del català ve donat per una necessitat de normalització de la llengua. En aquest sentit, recull que la immersió lingüística no ha de ser entesa com un mandat d’ensenyament monolingüe, sinó com una eina de normalització lingüística del català.
Tanmateix, en l’anàlisi de la jurisprudència sorgida arran dels casos individuals –les famílies que han reclamat més castellà per als seus fills–, el TSJC entén que hi ha d’haver un mínim per sota del qual no es pot entendre que l’ús vehicular de la llengua assoleix la condició de normal dins del sistema. La justícia ha fixat aquest mínim en un 25%, un percentatge que no recull cap llei educativa. I estableix, a més, que s’ha de fer en aquesta llengua una assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal. És a dir, obligatòria per a tot l’alumnat. La sentència es fixa en el fet que, segons dades del departament, la mitjana d’hores en castellà és del 18% en l’educació primària, del 19% a l’ESO i del 26% a batxillerat. Només el 2% de les escoles imparteixen el 25% de les classes en castellà, mentre que ho fan el 12% dels centres de batxillerat.
