Només el 10% de les tesis es fan en català

“El català és la llengua pròpia de les universitats de Catalunya i, per tant, és la llengua d’ús normal de llurs activitats.” Així ho recull la llei d’universitats de Catalunya, que data del 2003 i que es regeix, pel que fa a l’ús de les llengües oficials, per la llei de política lingüística del 1998. La realitat, però, mostra que l’ús del català en l’àmbit universitari té marge de millora, sobretot a mesura que es van pujant esglaons: el català és present en el 70% de les assignatures dels graus, baixa fins al 40% en els màsters i apareix en un residual 10% en la presentació de les tesis. Amb l’objectiu de fer del català una llengua plenament acadèmica i contribuir a la seva normalització, el Departament de Recerca i Universitats va presentar ahir, en col·laboració amb les universitats, un pla per consolidar el català com a llengua pròpia en el sistema de coneixement. A l’acte de presentació, hi van assistir els rectors, els vicerectors i els membres del govern, una trobada qualificada d’insòlita per l’ampli consens que va aplegar.

En el conjunt del sistema, el 70,5% de les assignatures de grau s’imparteixen en català; el 26,8%, en castellà, i el 22,1%, en una tercera llengua. L’ensenyament en català puja lleugerament en el cas de les públiques –fins al 73,9%– i voreja el 90% en el cas de la universitat a distància (UOC). Baixa en canvi fins al 41,7% a la Ramon Llull (URL) i a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), privades d’iniciativa social –l’Abat Oliba no ha donat dades–. En els màsters, la dinàmica és similar, tot i que l’ús del català és menor que en els graus. En el conjunt del sistema, es fan en català el 39,8% de les assignatures de màster; el 37,9%, en castellà, i el 32,9%, en una tercera llengua (bàsicament l’anglès). El percentatge és similar a les universitats públiques, mentre que a la URL i a la UIC l’ús del català baixa fins al 15,2% i el de l’anglès puja al 52,8%. El cas de la UOC és radicalment contrari: el 90,1% de les assignatures de màster s’imparteixen en català; el 54,3%, en castellà, i l’1,4%, en una tercera llengua –la suma no és de 100 perquè una assignatura es pot impartir simultàniament en diverses llengües–. El panorama es capgira absolutament en la presentació de les tesis doctorals: un 54% es presenten en anglès i només un 10,3% en català. Això té a veure amb el fet que el 52% de tesis llegides són de doctorands de fora del sistema universitari de Catalunya. Els doctorands que sí que formen part del sistema català presenten la tesi en aquesta llengua en un 20% dels casos.

El director general d’Impacte Territorial i Social del Coneixement de la Generalitat, Xavier Quinquillà, va presentar aquestes dades, que es recullen per primer cop i que permeten “tenir una diagnosi acurada de la situació per avançar cap a un horitzó comú, tenint en compte l’heterogeneïtat del sistema de coneixement”. Aquest primer informe, elaborat per les universitats a petició del departament, revela també el nombre de queixes perquè els docents no respecten la llengua de docència que constava en la matrícula de l’assignatura. Són un total de 55, i relatives totes a assignatures que s’haurien d’haver impartit en català, un 0,1% del total d’assignatures. La Plataforma per la Llengua ha rebut en el primer quadrimestre del curs 115 queixes pel canvi de llengua, en el marc de la campanya La universitat en català, que va posar en marxa a finals d’octubre. L’entitat ha rebut també queixes d’estudiants als quals no s’ha deixat presentar un treball en català, o per falta d’oferta lingüística. Al conjunt d’universitats de parla catalana, les queixes recollides per l’entitat se xifren en 208 aquest curs.