CARLES GUTIÉRREZ
ALCALDE DE QUART (QUART ACTIU)
De Museu de la Terrissa a centre cultural
L’Ajuntament ampliarà els usos d’un dels espais referents del poble i aspira a aprovar el projecte el 2023
El porta a porta comença l’1 de març després de “formació i mentalització”
Deu regidors d’onze formen part de l’equip de govern. La meitat són de Quart Actiu
Instal·laran càmeres de gravació de matrícules per millorar la seguretat
Després d’un intent frustrat per unes molèsties físiques, l’alcalde de Quart, Carles Gutiérrez i Medina (45 anys), atén el periodista d’aquest diari al seu despatx. És dijous al matí. No hi pot ser el fotògraf per efectes de la pandèmia. Però serem tres, igualment. A Gutiérrez l’acompanya el primer tinent d’alcalde, Miquel Cortés, que també ens ajudarà a conèixer el poble.
Quart és un municipi de 3.856 habitants, segons l’Idescat del 2021, i que té una singularitat, difícil d’igualar: deu dels onze regidors del ple formen part de l’equip de govern. Gutiérrez, el guia, explica: “És una manera de demostrar que sempre hem prescindit dels colors i sempre hem apostat per les persones. I si són persones que tenen ganes de treballar pel municipi, són benvingudes.”
El 2019, Quart Actiu (5 regidors) va pactar amb el PSC amb la condició que Pere Cabarrocas, el seu cap de llista i alcalde durant 26 anys (i 8 més a l’oposició) deixés l’acta de regidor. El 2019 va ser la primera vegada que Cabarrocas va perdre unes eleccions, recorda Gutiérrez. Al principi, doncs, Quart Actiu, el PSC (2 regidors) i l’edil Jordi Batlle formaven l’equip de govern. Batlle contribueix a la governabilitat local com a no adscrit, tot i que era el cap de llista de Junts i la seva formació li havia demanat que plegués.
Al cap d’un any dos regidors d’ERC van afegir-se a l’equip de govern, que ara integren deu edils. Només el de la CUP (Carles Serra) és a l’oposició. “Vam començar amb una majoria de vuit regidors, però a ERC hi va haver certes divisions i el tarannà de les dues persones que queden [Arnau Benac i Josep Roura] fa que al cap de sis mesos veiem que que porten idees bones i tenen ganes de treballar. I al cap d’un any, no dubtem a oferir-los un pacte i s’hi incorporen.” Així doncs, a banda dels esmentats Gutiérrez (alcalde), Cortés, Batlle, Benac i Roura, la resta de regidors amb responsabilitats de govern són: Narcís Mas i Gemma Borgoñoz (PSC) i Sílvia Vidal, Samuel Lado i Vanesa Edith (Quart Actiu).
A Gutiérrez, llicenciat en ciències ambientals per la UdG i antic regidor del PSC, li han preguntat alguna vegada a què treu cap un govern tan ampli. “Només que funcioni el municipi. No sé si em presentaré a les properes eleccions, si hi serem, però tenia clar que havíem de sumar, i la covid ens ha demostrat que ha estat millor que hàgim sumat”, diu el batlle des del 2017. En l’anterior mandat, el PSC i Quart Actiu, una agrupació d’electors, es van repartir l’alcaldia.
El present més immediat és la implantació del porta a porta. Començarà d’aquí a tres setmanes, el dimarts 1 de març, el mateix dia que ho farà a Fornells de la Selva i Llambilles. L’alcalde recorda que el canvi de model en la recollida de residus ja formava part del seu programa electoral del 2019. “Hi creiem, però significa un esforç important de formació i de mentalització. Però si a altres municipis està sortint bé, Quart no ha de ser cap excepció.”
El desitjat 80%
Encara som al despatx de l’alcalde a l’ajuntament i la passejada, pròpiament, encara no ha començat. En aquest punt intervé Miquel Cortés, el regidor de Medi Ambient, Obres i Serveis i Urbanisme, que recorda: “A Quart, amb el model de cinc fraccions [de residus] hem arribat a un màxim del 35%-40% de reciclatge [de recollida selectiva]. Amb el canvi de model [el PaP] hem d’arribar al 80% i reduir al màxim les tones que portem a l’abocador.” Amb dades del 2020, Quart va recollir més d’un miler de tones de residus. Les 965,87 tones de la fracció resta van ser les més destacades.
A finals de gener, l’Ajuntament va repartir el material per a la recollida del PaP a les empreses, i la setmana passada es va començar a enviar tota la informació i la butlleta de recollida del material a les gairebé 1.300 llars del municipi. “A Quart tenim moltes cases, i això ens beneficia. Els blocs de pisos són a la carretera de Girona i els disseminats tindran un espai tancat amb targeta.” A Quart, hi ha els disseminats de Sant Mateu, Can Rosa i la carretera de Fornells, entre d’altres.
La conveniència de fer el PaP també té altres condicionants. L’alcalde admet que hi havia molts contenidors al poble que s’havien convertit en un “abocador de brossa al voltant”. A més, el fet que municipis veïns ho facin i Quart se’n quedés al marge hauria pogut fer que el poble fos un imant de deixalles veïnes.
Justament avui, dia 7, i dimecres, dia 9, hi ha dues reunions informatives sobre el PaP. Seran al local social de Quart a les set del vespre. A més, l’edifici de l’Estació com a oficina d’atenció sobre els dubtes veïnals obrirà els dimarts de les quatre de la tarda a les vuit del vespre i els divendres de les nou del matí a les dues del migdia, segons el web municipal.
Vinculat amb el medi ambient, l’Ajuntament ha instal·lat una caldera de biomassa al pavelló, a punt d’entrar en funcionament. La instal·lació permetrà estalviar 47.429 quilos de diòxid de carboni a l’any, el 96% de les emissions que emeten els sistemes actuals de calefacció, informa el consistori. El regidor Cortés detalla que aportarà energia al local social, al pavelló i a l’escola Santa Margarida.
D’altra banda, abans de l’estiu l’Ajuntament instal·larà càmeres de vigilància amb dispositiu per enregistrar matrícules en cinc punts del poble. El consistori hi invertirà 51.000 euros a fi de “tenir controlades totes les entrades”, diu l’alcalde, que recorda que havíem fet esment en el seu programa electoral a la seguretat. “Hi ha una certa psicosi social pels robatoris” que de tant en tant hi ha a Quart, admet.
Primer la xerrada, i després la passejada i el cafè. Encara no ens hem mogut de l’ajuntament. És obligat parlar del Museu de la Terrissa. Està tancat des del 13 de desembre del 2020 i només obre per exposicions i visites concertades. L’equip de govern quartenc aspira a capgirar el concepte del museu. “Aquest any es farà un concurs de projectes per ampliar els usos del museu. Volem que sigui un gran centre cultural, sempre respectant la part del museu.”
El 2019, 145 entrades
L’alcalde, molt crític, explica: “Quant a visites, el museu és pràcticament nul. Havíem tingut durant set o vuit anys un director que l’havia de dinamitzar i, a part de les escoles, pel que fa a particulars tenia 75 visites a l’any.” Amb dades facilitades per l’Ajuntament, el 2019 hi van accedir 56 centres escolars i un total de 1.746 alumnes. Hi va haver 989 visitants en exposicions i, amb entrada general, hi van accedir 145 persones.
“Què es vol fer?”, es pregunta l’alcalde sobre el Museu de la Terrissa. Ell mateix respon: “Conservar la part identitària del museu, però donar-hi més usos i que hi hagi una entrada constant de gent. Ens trobem que un 70% i escaig del municipi no ha entrat al museu”, diu. La intenció és que el museu inclogui una ludoteca i una biblioteca. Actualment, al local social ja hi ha la biblioteca Miquel Pairolí, que podria fer un salt a l’altre costat del carrer i integrar-se al museu. “La biblioteca es podria traslladar a aquest gran espai cultural… crear un espai infantil, ampliar els tallers dels terrissers.” L’aspiració és que abans del juny del 2023 hi hagi “aprovat” el projecte, afirma el batlle.
Després de la trobada al consistori, passegem. Anem fins al local de l’antiga Estació, el Museu de la Terrissa, el pavelló municipal i al local social, que és la seu de la llar de jubilats, la biblioteca i l’espai polivalent. Trobem, casualment, una regidora de l’ampli equip de govern. A tocar del museu, hi ha un plafó i el punt d’inici dels espais literaris de l’escriptor, periodista i crític literari Miquel Pairolí (1955-2011). La ruta, que es va estrenar al novembre –deu anys després de la mort de Pairolí–, recorre set quilòmetres per cinc paratges a l’entorn del municipi on ell va viure. En aquesta ocasió hem fet la passejada pel centre del poble, a peu i en un dia de sol.
Un passeig a peu i bona lletra
1. El passeig, de poc menys d’un quilòmetre, comença al local de l’antiga estació de tren, punt de recollida del material domèstic per al porta a porta, del dia 15 al 22. 2. La ruta continua fins al Museu de la Terrissa, que l’equip de govern vol convertir en un centre cultural. 3. A poca distància hi ha el pavelló municipal, on s’instal·larà una caldera de biomassa que aportarà energia al mateix equipament, el local social i l’escola Margarida. 4. Al final, agafem forces al bar del local social, on fem el cafè i fem petar la xerrada. Tot a peu i bona lletra.