Tabac, diaris i diners
El barri de la Zona Universitària de Barcelona va perdre a l’estiu l’oficina bancària i el caixer que els donava servei des de fa anys
L’alternativa de la mateixa entitat financera per a una zona amb molta gent gran es troba a vint minuts a peu
L’estanc del carrer Alfambra s’ofereix a instal·lar un caixer i els propietaris del bloc ho rebutgen
Hi havia un temps en què els estancs venien tabac i només tabac, la loteria es venia només a les administracions de loteria, els quioscos venien diaris, revistes i algun col·leccionable i els bancs eren pertot, amb les portes obertes als clients i els caixers funcionant per distribuir moneda. Avui, hi ha un estanc al carrer Alfambra de Barcelona, al barri de la Zona Universitària, que ven tot tipus de tabac, les loteries de l’Estat, la premsa i, si finalment el propietari aconsegueix convèncer els veïns del bloc on està ubicat, aviat també dispensarà bitllets a través d’un caixer automàtic.
L’estanc que regenta l’Aman podria ser la solució al problema que afecta des de mitjan de l’any passat els 1.500 veïns de la Zona Universitària de Barcelona, als quals cal afegir els militars de la caserna del Bruc, els professors, estudiants i investigadors del campus nord de la Universitat Politècnica i els veïns del barri de la Mercè, un agombolament de casetes blanques que s’estenen per sobre la carretera d’Esplugues. El barri té també un comerç actiu, i molts locals de restauració. Des d’aleshores, tot aquest personal, i els propietaris de negocis, es van quedar sense el servei bancari que oferia l’oficina de La Caixa, situada a la confluència dels carrers Trias i Giró i Alfambra, i els corresponents caixers automàtics que hi havia.
Feia dècades que La Caixa havia instal·lat l’oficina 655 en aquest punt de la ciutat, en un barri que el pas del temps ha transformat la seva població en, inevitablement, gent d’edat avançada que ara es veuen obligats a desplaçar-se al carrer Pedro i Pons, on hi ha l’oficina 796 que els ha estat assignada. Entre els carrers Alfambra i Pedro i Pons hi ha 1.433 passes i quinze minuts de caminada, a ritme de persona adulta en bon estat físic.
“Ara has d’estar pensant constantment en el fet que ja no tens un caixer al costat de casa i has d’estar al cas de quan en trobes un per treure diners”, explica la Montse, veïna del carrer Alfambra, mentre que la seva amiga, la Rosa, relata: “Cada cop utilitzo més el Bizum i només vaig a la nova oficina una vegada al mes per als diners que pago a la noia que em ve a casa.”
La Montse i la Rosa viuen al bloc als baixos del qual hi ha l’estanc de l’Aman. Els propietaris de l’edifici han decidit que no volen que la botiga de tabacs, loteria i diaris tingui un caixer perquè farà que hi hagi més moviment de gent per sota de casa seva. L’Aman ensenya els plànols que ja havien fet amb els tècnics de La Caixa per posar el caixer en un angle de la botiga i posa cara de desencís quan diu: “Ja ho teníem tot a punt, però el permís l’ha de donar la comunitat de veïns, i no ho volen.”
La solució del caixer a l’estanc tampoc agrada a l’associació de veïns. “Els responsables tècnics de La Caixa volien col·locar el caixer en un lloc molt amagat que no dona directament a la via pública, sinó en un espai privatiu d’una comunitat de veïns”, s’hi diu en una carta tramesa als veïns on s’especifica que allí on es volia posar el caixer “representa un risc per a les persones, ja que els poden atracar fàcilment ja que és un cul-de-sac”.
Des de l’associació veïnal es va intentar tot perquè La Caixa no tanqués l’oficina de Zona Universitària, amb recollida de signatures, reunions, però no hi va haver res a fer. “És un servei necessari, molt més per a la gent gran del barri que té dificultats per anar a l’altra oficina”, explica Josep Maria Guillumet, president de l’associació veïnal.
A la reunió amb l’entitat financera que va promoure l’associació de veïns hi van anar representants dels comerços i restaurants del barri. Un dels que hi era és Torquato Tapia, del restaurant Triton, que només per la cara que fa quan se li pregunta pel tema del caixer ja fa evident el seu enuig. “Cada dia he de perdre una hora de temps anant a l’altra oficina”, explica aquesta home que abans només havia de caminar cinquanta metres per ingressar la recaptació. Tapia insisteix que és un barri de gent gran que ha quedat desprotegida del servei bancari. “No és normal el que fan les entitats, totes fan el mateix”, lamenta.
Al Triton, al restaurant Can Tornem-hi –on es qualifica la marxa de La Caixa com “una putada”–, a la petita botiga de comestibles Millor Preu, el diner en efectiu cada cop hi és menys present. En Manel, del supermercat, explica que la pandèmia, i la necessitat de distància i de no tocar les coses, ha fet créixer l’ús de les targetes com a mètode de pagament. A la pràctica del pagament digital s’hi han apuntat, si us plau per força, la gent gran del barri. Una d’aquestes veïnes és la Ramona, que per la falta de caixer ara f a temps que ho paga tot amb la targeta, “fins i tot el pa”. És el dilema a la Zona Universitària: pagar amb targeta o fer una excursió a peu de 40 minuts a buscar bitllets.