Una iniciativa que genera dubtes

“El defensor del poble no té les competències ni el pressupost adequats per poder tirar endavant una comissió sobre la pederàstia a l’Església catòlica i arribar fins al final”, assegura Miguel Hurtado, una de les víctimes del monjo de Montserrat Andreu Soler. “Una comissió de veritat ha de tenir els recursos per ser capaç d’investigar desenes de milers de víctimes, que és el que han fet a Irlanda, el Regne Unit i Austràlia.” Vol “una comissió creada especialment per a aquesta tasca, amb una molt bona selecció d’investigadors i amb recursos per poder investigar de manera exclusiva durant els anys que faci falta”. “I això el defensor del poble no ho pot fer”, manté. I denuncia que, a més, el defensor del poble “no té potestat legal per exigir la cooperació de les institucions eclesiàstiques investigades; no pot obligar els bisbats a entregar els arxius canònics, en què estan documentats tots els casos de pederàstia clerical”. Miguel Hurtado, a més, considera que el defensor del poble de l’Estat, Ángel Gabilondo, “no pot ser imparcial”, ja que havia estat religiós del Sagrat Cor i professor de religió i de literatura als col·legis que aquest orde té a Vitòria i a Madrid entre els anys 1970 i 1978, justament en les mateixes dates en què “hi va haver abusos sexuals, segons la llista que ha fet el diari El País i que s’ha entregat al papa Francesc”. “Moltes vegades els casos d’abusos eren vox populi, als centres educatius, i com sabem si Gabilondo no ho va saber al seu moment?”, pregunta Hurtado.

És del mateix parer Manuel Barbero, pare d’una de les víctimes de l’exprofessor d’educació física Joaquín Benítez, de l’escola Maristes Sants-les Corts. Lamenta que no tiri endavant, com s’havia dit que es faria, la comissió del Congrés, que seria “la que podria arribar fins al final, reparar les víctimes, renyar i fer sortir els colors a l’Església i demanar responsabilitats”. També lamenta que el PSOE acabi apostant per una comissió liderada pel defensor del poble (“que genera dubtes, perquè va ser religiós en el passat i durant molts anys”) amb experts “decidits per ells”. Barbero denuncia que ningú s’ha posat en contacte amb les associacions de víctimes, reclama que siguin les víctimes qui decideixin els experts que han d’investigar tots els casos i creu que el PSOE i la Conferència Episcopal Espanyola han fet un pacte. “Fa pocs dies es va reunir Pedro Sánchez amb el cardenal Omella pel tema de les immatriculacions, oi? I ara es treuen del barret una comissió que lideraran i controlaran ells? Doncs jo no me la crec, aquesta comissió”, assegura Barbero, que està convençut que entre el PSOE i la CEE hi ha hagut “un intercanvi de cromos”.

Una altra víctima d’abusos sexuals per part d’un capellà, Esther Pujol, veïna de Bellcaire d’Empordà, no està en contra de la comissió liderada pel defensor del poble, però demana que se sigui molt exigent amb els membres que n’hagin de formar part “perquè siguin independents” i reclama que aquests delictes no prescriguin, perquè sovint les víctimes, com li va passar a ella mateixa, recorden els fets o s’adonen del que els va passar molts anys després. “Jo vaig tenir amnèsia i quan em vaig adonar del que m’havia passat, el delicte ja havia prescrit”, diu. Ella és una de les poques dones que han denunciat que van ser víctimes d’un membre de l’Església; en el seu cas, quan tenia tan sols deu anys. Va denunciar Josep Planes Planes, el mossèn de Bellcaire, el 2016, quan ja era mort, però després d’anar a parlar amb ell i gravar la conversa. “Ara sé que hi ha com a mínim cinc noies més que també van ser víctimes d’ell, però no s’atreveixen a dir-ho”, denuncia, per això considera tan important que aquesta comissió tingui recursos i temps per investigar.