successos
Els ‘pirates' els van fer creuar el riu sense necessitat
El guia i el barquer van fer travessar el riu als quatre catalans accidentats a Mèxic a un quilòmetre de la cascada
Van fer un recorregut de 70 quilòmetres, quan n'hi havia un de molt més curt
El guia i el barquer il·legals que van portar les germanes Neus i Núria Terradas, Irene Carbó, Francesc Espasa, Aina Frau i Bernat Palau, els van fer fer un recorregut totalment innecessari per visitar la cascada de Tamul. Bernat Palau, un dels supervivents de la tragèdia, assegura que el trajecte va durar poc més d'una hora, perquè hi havia una distància d'uns setanta quilòmetres. El noi també assegura que el punt en què el guia i el barquer van fer travessar el riu als joves és a un quilòmetre de la cascada de Tamul. En realitat, però, hi ha una altra ruta, marcada i oficial, que els hauria portat a veure la cascada sense la necessitat de travessar els deu metres que hi havia de banda a banda del riu. El responsable de Protecció Civil a la zona, Elías Romero, confirma que no calia fer els 70 quilòmetres per visitar la cascada, sinó que a 40 quilòmetres hi havia una altra ruta, marcada, que els hauria dut fins a la destinació. En tot cas, queda clar que als pirates turístics no els convenia seguir el recorregut oficial, ja que no volien ser enxampats perquè treballaven de manera il·legal. En aquest sentit, a hores d'ara encara no queda clar com tenien previst portar els joves fins a la cascada, els dos detinguts. Tot apunta que ho haurien fet a peu, perquè a l'altra banda del riu hi ha un camí que els hauria portat fins a un mirador. Les tres noies de Cassà de la Selva i els altres joves havien estat titllats d'imprudents perquè el 28 de juliol passat van pujar a una barca per travessar el riu Gallinas acompanyats de dos veïns mexicans. El cert és que els joves van confiar en una persona que deia que era un guia turístic, i en una altra que havia travessat el riu desenes de vegades acompanyant altres turistes. La zona és plena de guies i d'empreses que ofereixen aquest servei. Semblava que tot estava controlat, perquè el guia havia aconseguit reunir onze persones, entre les quals, els sis joves. Els havia promès que veurien la cascada de Tamul des d'un punt més alt, i que era més segur que fer-ho des de baix, per la crescuda del riu per les últimes pluges. El preu del viatge era d'uns 100 pesos (6 euros), que havien de pagar al final de l'excursió. Però la cosa es va començar a complicar quan el guia els va comentar que haurien de pujar a una barca. Els nois, segons han comentat els supervivents, no sabien que haguessin de travessar cap riu per anar a veure la cascada, i menys amb les condicions meteorològiques adverses. Però la naturalesa els va trair, perquè abans de pujar a la barca aquell tram del riu semblava ben tranquil.
A partir d'aquí la història és, malauradament, ben coneguda: el barquer es va atemorir en veure que la barca giravoltava,
va fer un salt i va abandonar els joves a mig trajecte.
El resultat de l'accident
és la mort de les joves
de Cassà Núria, Neus i Irene, i la desaparició del lleidatà Francesc.
La recerca continua “activa”
Fonts de Protecció Civil de Mèxic asseguren que la recerca de Francesc Espasa continua “activa”, i que de moment no hi ha previsió que s'aturi. La recerca se centra bàsicament a la zona de Veracruz, molt a prop del golf de Mèxic. No es descarta que el cos del jove hagi arribat a mar oberta. Tot i que un helicòpter recorre cada tarda el riu Tampaón a la recerca del jove, des de Protecció Civil també es reconeix que s'ha reduït el nombre d'efectius destinats a les tasques de recerca. L'ajuda dels veïns de la zona és molt important, ja que, malgrat que sigui una gent que viu aïllada de la civilització, s'esforça a col·laborar en aquest tipus de tragèdies. Això ho han demostrar sobradament des del primer dia de la recerca dels joves, ja que han col·laborat molt activament en les tasques.