El lleure reivindica el seu paper en la conciliació
Les entitats demanen que Educació defineixi com més aviat millor com vol cobrir l’espai de tarda per poder donar-hi resposta
Lamenten que no es tingui en compte la tasca que es fa en colònies i casals
Incertesa i preocupació per si tindran prou temps per preparar amb garanties el proper curs escolar. Aquest és el sentiment que comparteixen ara per ara les entitats del sector del lleure. I no només per poder fer front a la feina extra que implica començar una setmana abans a preparar àpats per als menjadors escolars o per no saber com es muntaran les extraescolars, sinó també perquè l’avançament del calendari escolar implica també que moltes de les activitats que organitzaven aquesta setmana de setembre fora de l’horari lectiu, com poden ser colònies, casals o campaments, i que en molts casos ja s’han contractat, s’hauran de suspendre.
El govern ha assegurat que el canvi de calendari escolar aprovat es fa per garantir la conciliació familiar i que les tardes del primer mes de jornada intensiva estaran cobertes per activitats gratuïtes fins a dos quarts de cinc. Però les entitats de lleure reivindiquen el paper que han tingut en aquest sentit i lamenten que això s’hagi ignorat a l’hora de plantejar el canvi. “És cert que si es garanteix l’accés universal i es dota de recursos pot ser una oportunitat per potenciar el projecte educatiu de lleure a l’escola”, opina Froilan Salgado, director operatiu de la Fundesplai. Però al mateix temps Salgado lamenta que en el plantejament s’hagi oblidat que “Catalunya gaudeix d’un fort teixit de lleure educatiu i que l’educació en el lleure ha contribuït a la igualtat d’oportunitats i ha enriquit les vacances d’estiu amb experiències molt vivencials”. Només en les activitats que va muntar l’any passat Fundesplai la setmana prèvia a l’inici del curs van participar més de 3.000 nens i joves. “La idea és omplir tot l’estiu d’activitats, especialment als barris més vulnerables, perquè és una manera de garantir la conciliació. I això se’ns ha desmuntat”, assenyala Salgado, que recorda que “les activitats de lleure són un actiu molt important d’aquest país i cal cuidar-les, especialment en un moment postpandèmia”.
Falta d’informació
Les entitats que s’encarreguen de l’educació no lectiva es van reunir dimecres amb la directora general d’Atenció a la Família i la Comunitat Educativa, Raquel García. Però van sortir de la reunió sense cap informació nova. Per això, al marge de lamentar que no se les hagi tingut en compte a l’hora de prendre la decisió, demanen també que, com més aviat millor, des d’Educació es fixin criteris clars per poder tenir temps de començar el curs amb les màximes garanties. I és que les entitats no saben si les hores de tarda es cobriran ampliant el servei de menjador, amb activitats vinculades a aquest espai del migdia o si, en canvi, es cobriran ampliant les extraescolars que ja fan la majoria dels centres a la tarda. “Afecta molts agents, molta gent, i de moment no sabem com s’haurà de gestionar, de fet ens han demanat que els fem arribar una llista de problemes i també propostes concretes”, explica Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura, Acellec, que agrupa més d’un centenar de petites i mitjanes empreses.
També Xavi Nus, de la Fundació Pere Tarrés, lamenta que el departament no hagi decidit “posar la mirada en el lleure” i es pregunta què passarà amb totes les entitats que ja tenen coses programades per a la setmana que comença el curs. “Va una mica en contra d’aquestes activitats, i algunes estan molt consolidades”, diu Nus, que malgrat tot prefereix ser “cautelós”, perquè “hi ha tantes coses per decidir i concretar que no sabem com es farà al final”. Això sí, té clar que afectarà monitors i vetlladors: “Fins ara no passava res si teníem la previsió l’1 de setembre, però amb el nou calendari ho hauríem de saber al juliol.”
LES FRASES
“No sabem quants monitors es podran quedar més estona”
La jornada intensiva prevista per al mes de setembre pot afectar el servei de menjador. No només perquè tradicionalment el setembre ja és un mes en què es queden menys nens a dinar, sinó perquè és possible que algunes famílies renunciïn al servei. “En alguns casos passarà que monitors que tenen previst incorporar-se al setembre no ho podran fer fins a l’octubre”, assenyala Xavi Nus, de la Fundació Pere Tarrés, que també alerta que hi haurà monitors que no podran allargar l’horari.
La qüestió laboral és un dels temes que preocupen el gerent d’Acellec, Pep Montes. No només admet que no sap si hi haurà prou monitors en cas que alguns centres decideixin allargar el servei de menjador, sinó que lamenta que es prenguin decisions sense tenir en compte “la complexitat, com es contractarà això, tenint en compte que per al menjador escolar hi ha set o vuit tipus de contractació diferents”. També assegura que hi ha molts fixos discontinus i que les vacances ja estan pactades i que la reestructuració “pot afectar l’equilibri econòmic de les empreses”.
Igual que Nus, assegura que la planificació serà difícil i que d’entrada no sap si hi haurà prou monitors en cas que alguns centres decideixin allargar el servei de menjador. “Molts monitors compaginen aquesta feina amb altres activitats o amb estudis i no sabem quants es podran quedar una hora més si és necessari.”