MAURICI JIMÉNEZ RUIZ
ALCALDE DE CASTELL D’ARO, PLATJA D’ARO I S’AGARÓ
“Hem d’entrar al segle XXI i retrobar-hi l’èxit dels 80”
El municipi perfila el tram final del passeig marítim i la reurbanització del traçat existent i l’eix comercial
A Castell d’Aro, el centre cívic s’ultima com a nou punt de trobada
A Platja d’Aro, segons el calendari, haurien d’estar aquest dilluns en plena ebullició de preparatius per a la rua de carnestoltes d’aquest dissabte. Però l’alta taxa de contagis de la pandèmia va fer ajornar-la –si res més no es torça– fins al 2 d’abril. L’alcalde, Maurici Jiménez, sense abandonar del tot el calendari, posa l’accent en l’any 2022 i el segle XXI per defensar els canvis que el municipi ha d’afrontar per actualitzar un model d’èxit nacional i internacional entre les dècades dels seixanta i els vuitanta del segle XX. I tampoc no oblida els altres dos nuclis sovint tapats per la marca turística, però que completen el topònim actual i la proposta que han fet per formalitzar-lo, ja que el guionet no està permès: Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, ara pendent del vistiplau de Governació.
La cita amb Jiménez és a l’ajuntament, traslladat al cor de Platja d’Aro en els anys del boom internacional. Fem un cafè per recuperar la temperatura en aquest febrer anticiclònic, que ens recorda que no tot és sol i platja, i ens encaminem cap a l’inici del recorregut que l’alcalde ens proposa, a Castell d’Aro, el bressol interior i medieval que durant segles va dependre del terme veí de Santa Cristina, fins al 1858. El conjunt del nucli antic, declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN) el 1996, manté una rica vida social i associativa, que volen fomentar amb el nou centre cívic que presidirà la plaça Poeta Sitjà. L’obra, que va arrencar el 2018, encara està inacabada. Jiménez admet les complicacions que els va suposar que el projecte inicial inclogués els aparells de climatització instal·lats al terrat. Per no interferir amb els preceptes del BCIN, van haver de replantejar el disseny i distribució interior, i explica que aquest any ja podrà entrar en servei: “Ha calgut refer el projecte, un nou concurs per executar el final de les obres i ha estat tot aturat set mesos, fins que s’ha autoritzat l’alta del comptador de llum”, justifica. Ara, però, ja tenen el mobiliari al magatzem, per començar-lo a muntar, i han definit que la sala polivalent, per a 250 persones, és apta per a petits concerts o recitals. D’entrada, avança l’alcalde, volen “que les diverses entitats es facin seu l’equipament” i tinguin marge per organitzar-hi activitats. Hi cerquen, a més, el component “intergeneracional”, amb la confluència de l’espai de gent gran de Ca la Rafaela i activitats com ara la ludoteca i la sala de lectura.
Pel que fa a la plaça, serà el següent pas per obrir l’activitat del centre cívic a l’exterior i recuperar espais que durant dècades es van fer servir com a pati de l’antiga escola Vall d’Aro. Descartada la continuïtat de la llar d’infants a la plaça, i emplaçada provisionalment al costat de l’escola i l’institut Ridaura, l’aposta del govern local és consolidar-la amb un nou edifici a la zona educativa. La plaça Poeta Sitjà, doncs, creixerà amb els jocs infantils més a prop del centre cívic –i allunyats de la travessera de la carretera–, alhora que milloraran l’entorn de la riera, com a porta d’entrada cap al pla on cada hivern es representa el pessebre vivent, el més antic de Catalunya. Al nucli hi ha altres incògnites, com és el futur de Ca la Rafaela –l’edifici privat que el consistori comptava que tenia en propietat fins que la justícia va anul·lar el testament escrit a mà per la seva propietària, fa una dècada. Des d’aleshores, paguen un lloguer al propietari, i Jiménez, tot i que els intents per adquirir-lo a un preu raonable han estat infructuosos, estudia mantenir l’acord d’arrendament i mirar-hi de traslladar alguns serveis, com ara els de l’entitat Viu l’Autisme i una subseu de la policia local. Per a més endavant, hi ha el sector de l’eixample al voltant de la zona educativa, en què a més de la promoció privada preveuen disposar de sòl per a habitatges protegits, una assignatura deficitària els darrers anys al conjunt del litoral gironí.
El s’Agaró vell, i el nou
La ruta, circular i en sentit antihorari, continua a s’Agaró, un topònim que en el mercat turístic ha adquirit entitat pròpia –i sovint envaeix i fagocita el terme guixolenc de Sant Pol. Comencem pel camí de ronda Josep Ensesa, una de les icones de la Costa Brava a l’entorn de la urbanització de luxe i el negoci pioner de l’hostal de la Gavina. Urbanitzat ja fa anys, l’alcalde anuncia que han acordat amb Costes algunes millores que, a més de reparar la zona del templet o l’enllumenat, acabaran d’adaptar el tram des de la platja de Sant Pol fins a la plaça final, amb una rampa que permetrà salvar diversos graons a persones en cadira de rodes. Més tard arribem al parc de Sant Ramon, que connecta la zona més moderna amb el futur desenvolupament de l’Oest de Sant Pol. Jiménez diu que aviat solucionaran la recepció dels nous carrers, que fa una dècada que s’han anat urbanitzant a foc lent, i que ja tenen les primeres llicències d’obres sobre la taula, en aquest cas d’un eixample eminentment turístic i residencial, amb xalets aïllats i sòl hoteler.
Jiménez destaca que a s’Agaró hi ha dinamisme associatiu per part de veïns i comerciants, i “del 40% de locals buits s’ha passat a un 95% d’espais amb activitat en els darrers sis o set anys”. A la pregunta de si han guanyat residents arran de la pandèmia, el batlle confirma que uns 600, “de 10.700 a uns 11.300, però no s’ha incrementat l’escolarització”, de manera que hi predominen gent gran i segons residents que s’hi han empadronat per evitar problemes si hi ha nous confinaments.
El front marítim
Per acabar la ruta, la Platja d’Aro més trepitjada, que en els darrers anys s’està posant al dia començant pel subsol: el dels nous col·lectors del triangle comercial que han de resoldre els problemes d’inundacions quan plogui fort o al passeig marítim, que es va començar a reforçar també pels fonaments després del temporal Glòria. Traiem el cap a la desembocadura del Ridaura, on Jiménez espera que aquesta tardor comenci a desencallar-se una altra de les assignatures pendents, la finalització del passeig més enllà de la barrera del riu –amb una passera per a vianants a prop de la desembocadura– i el tram fins al Port d’Aro, on la setmana passada el Club Nàutic va anunciar al·legacions. Jiménez se les agafa amb filosofia i espera que serveixin per millorar tot el projecte, mentre des de l’entitat no veuen clara la pacificació total en primera línia –on ara hi ha un vial asfaltat d’accés lliure en temporada baixa. Són detalls que s’hauran d’acabar d’encaixar en els pròxims mesos, de la mateixa manera que el disseny del passeig existent –que l’alcalde admet que caldrà reforçar i fer recular alguns metres 500 metres més cap al nord– en paral·lel a la reurbanització de la superfície.
Tot plegat resta pendent d’un debat ciutadà, en què de moment ja han aflorat pugnes entre vianants i ciclistes o patinadors, o les crítiques pel formigó que han succeït les de persones que ensopegaven amb les lloses de pissarra aixecades per les arrels dels pins. Jiménez també afrontarà altres desafiaments, com ara la pacificació progressiva dels carrers residencials de segona i tercera línia, amb voreres gairebé inexistents perquè s’hi pogués estacionar. I la mare dels ous, el futur de l’avinguda s’Agaró, l’eix comercial, on és clar que sobren vehicles en hores d’alta afluència de vianants, però on molts comerços, sobretot en temporada baixa, demanen facilitats per arribar-hi en cotxe. Sense un transport públic eficient i amb una població dispersa, el vehicle privat encara impera al Baix Empordà. Però Jiménez defensa que han d’“entrar al segle XXI, per recuperar l’èxit de la imatge clàssica dels vuitanta o noranta”.
Acabem l’itinerari a l’aparcament de plaça Europa, una infraestructura vital per afavorir l’estacionament dels visitants, però també de residents, segons residents i treballadors de comerços i hostaleria, que està en via de millora, en paral·lel a la reurbanització de l’avinguda Doctor Fleming, fins ara rerefons de les galeries amb petits locals comercials. L’eix, reintegrat amb el pàrquing, és un projecte que fa anys que es cou i es començarà a executar aquesta tardor, com a façana d’accés que rellanci una segona i tercera línia de botigues i un conjunt d’illa de vianants comercial, més enllà de l’eix principal de l’avinguda s’Agaró, cada cop més vedat de franquícies i els negocis d’hostaleria amb terrasses.
Del poble vell cap al present turístic
El recorregut amb Jiménez serveix per repassar els plans i projectes en els tres nuclis que donen nom al municipi. Arrenca a Castell d’Aro, nucli original del municipi, davant el nou pol de cohesió veïnal que han de representar el centre cívic i la reforma de la plaça Poeta Sitjà. Prossegueix per s’Agaró, al camí de ronda i el nou eixample de l’Oest de Sant Pol. I acaba a Platja d’Aro, on hi ha en curs els projectes per acabar el passeig marítim i reformar el traçat existent, i la zona comercial, que des de fa tres anys està immersa en obres de millora.