La Iaeden prepara l’oposició al parc eòlic Galatea, a l’Albera
L’entitat, amb veïns i consistoris, sosté que el parc d’Enel a la Jonquera va lligat a dues instal·lacions més al voltant de Capmany
Creuen que, així, busquen que la Generalitat aplani una tramitació menys exigent
El mar i muntanya de parcs d’energia eòlica a l’Alt Empordà –amb el Tramuntana davant la badia de Roses i el Galatea a l’Albera– està fent que l’oposició als dos projectes, amb la Iaeden al capdavant, redobli esforços i mobilitzacions. Després de la jornada de dissabte, a Torroella, contra els aerogeneradors marins, diumenge van organitzar una caminada popular pels boscos del Canadal. I van anunciar que preparen al·legacions contra el projecte a l’interior, que denuncien que afecta el paratge natural de l’Albera i la reserva de fauna salvatge dels Estanys de la Jonquera.
Entre els arguments que la Iaeden avança per oposar-se al parc Galatea, hi ha la “fragmentació fraudulenta” d’un projecte de 100 MW de potència, una magnitud que implicaria que hagués de passar per la taula del govern estatal, però, sobretot, més vigilància ambiental i una exigència més elevada. La instal·lació del Canadal, segons la proposta anunciada per Enel, preveu nou aerogeneradors i una potència de 49 MW. La competència de la Generalitat, que de moment es mostra favorable a accelerar nous projectes de renovables, s’acaba a partir de les instal·lacions de 50 MW.
Però l’entitat conservacionista i la plataforma Albera Lliure de Molins (Allimo) alerten que s’hi preveu una subestació transformadora i una línia elèctrica de transport de l’energia generada fins a Figueres. En aquests 20 quilòmetres de traçat, també afectaria els termes de Capmany, Agullana, Biure, Pont de Molins i Vilafant, i temen que serveixi per tramitar paral·lelament dos parcs eòlics més també a l’Albera, però a la zona de Capmany.
Altres dubtes
Segons explicaven ahir les entitats, els avantprojectes no tenen en compte ni el planejament urbanístic vigent de la Jonquera ni el pla territorial parcial de les comarques gironines (PTPCG).
A més de l’afectació a alguns miradors i al conjunt del paisatge, hi ha un “deficient estudi de l’afectació sobre l’avifauna” o els corredors de migració d’ocells. I en la mateixa línia, critiquen que no s’ha avaluat tampoc l’impacte paisatgístic de les línies d’evacuació del corrent produït cap a Figueres.
Recollida de signatures
Al marge de les al·legacions i la mobilització, difícil de canalitzar en pobles petits, el teixit associatiu demana suport al text que presentaran a la Generalitat en forma de signatures d’adhesió: “Com més gran sigui el nombre d’adhesions i firmes a les al·legacions, més es visibilitzarà el gran reclam local d’una planificació comarcal de les energies renovables.”
Mentrestant, el govern de la Jonquera ha començat a redactar un pla per regular la instal·lació d’aerogeneradors, que preveuen enllestir aquesta primavera. I la Generalitat ja ha tret a informació pública el projecte. Com a alternatives, s’ha proposat un pla d’instal·lacions descentralitzades per compensar entre municipis, indústries i particulars el que produirien els molins amb menys impacte. Però topa amb la dificultat de posar tothom d’acord i invertir a petita escala.
LES XIFRES
La vaca de l’Albera, un altre front
E.AA l’àmbit de l’Albera, també resisteix la raça autòctona de vaca, de la qual només es compten uns 400 exemplars i està en perill d’extinció. En aquest cas, la tasca depèn d’una única explotació ramadera a la finca Baussitges del terme municipal d’Espolla, i amb l’IRTA (l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), el repte és que tingui continuïtat i que el seu aprofitament sigui rendible per als ramaders.
A través del projecte transfronterer Alberapastur,tretze socis de banda i banda de la frontera empordanesa treballen per recuperar la raça al massís i contribuir a conservar el patrimoni genètic boví; a més, constaten que és una de les desbrossadores naturals més potents per gestionar i prevenir els incendis forestals.
Des de l’IRTA, treballen per donar més valor a la carn de la vedella de l’Albera perquè el sector ramader i carnisser conegui les oportunitats i el ventall culinari que pot oferir aquesta carn. Tècnics de l’ens han fet anàlisis químiques, nutricionals i sensorials de la carn per aconseguir-ne la maduració òptima i que arribi al client en les millors condicions. D’aquesta manera, podran avaluar-ne la composició, el contingut de nutrients, la tendresa i el gust. Amb aquestes anàlisis, també han caracteritzat la carn fresca de l’Albera en dos tipus, “l’Albera pura”, una carn amb alt contingut proteic i poc greix, i“l’Albera encreuada”, carn amb molta proteïna i molts àcids grassos monoinsaturats.