Catalunya té un total de 1.155 assajos clínics en marxa
Ocupa la vuitena posició del món en projectes actius i la sisena a Europa, segons dades de Biocat
En el 75% dels assajos que es fan actualment a l’Estat espanyol hi participa un centre català
A Catalunya hi ha actualment més d’un miler d’assajos clínics en marxa. En concret, segons dades de Biocat –l’organització que coordina i promou el sector de les ciències de la vida i la salut a casa nostra–, des dels centres catalans s’estan portant a terme 1.155 assajos, una xifra prou rellevant per situar el país en la vuitena posició mundial pel que fa als treballs actius [vegeu el gràfic]. A nivell europeu, Catalunya ocupa actualment la sisena posició, segons les dades de Biocat. Si en l’escala mundial Catalunya és un referent, no ho pot ser menys si es concentra la mirada en l’Estat espanyol, on la recerca catalana és capdavantera, amb una aposta destacada pel terreny de l’oncologia. Una dada que ajuda a entendre el pes de la regió catalana: en el 75% dels assajos actius que es fan a l’Estat Espanyol hi participa un centre català.
El director general de Biocat, Robert Fabregat, assegura que Catalunya “s’ha convertit en els darrers anys en un dels principals motors d’assajos clínics a escala mundial”. Ho corroboren fets com, per exemple, que “des del 2001, el nombre d’assajos clínics duts a terme a Catalunya no ha deixat de créixer any rere any”, segons subratlla Fabregat. Només hi ha hagut una excepció: l’any 2020, “en què es van estancar a causa de la pandèmia de covid-19”. Això no obstant, el director general de Biocat considera que les xifres “són molt positives” i que es continuen “mantenint nivells previs a la pandèmia”. Finalment, destaca que “Catalunya excel·leix en la realització d’assajos clínics en una àmplia varietat d’àrees terapèutiques i s’ha convertit en una destinació prioritària per als assajos clínics de tot el món perquè té un sistema sanitari de primer nivell, amb hospitals de primera categoria i professionals sanitaris de renom internacional”.
La directora científica i de relacions internacionals de Biocat, Montserrat Daban, explica que a Catalunya es va detectar la necessitat de crear una entitat sectorial que pogués crear xarxa entre les entitats de la BioRegió de la zona, així com identificar necessitats, impulsar projectes i coordinar-ne d’existents. Així va néixer, el 2006, Biocat, un model d’organització que està força estès per Europa. Des d’aquest organisme, impulsat per una fundació publicoprivada amb el suport del govern, no s’impulsen assajos clínics, tal com explica Daban, però es fa de connector d’organitzacions, arribant a projectar les investigacions a nivell internacional. “Procurem tenir una visió global de les necessitats del sector com a primer pas per col·laborar en l’impuls dels projectes que s’engeguen. Intentem posar els actors en contacte, si veiem que és possible”, detalla la directora científica i de relacions internacionals de Biocat. I cita un exemple: “Durant aquesta pandèmia s’ha vist molt bé la necessitat de coordinar els diferents esforços, ja que han coincidit, en un mateix moment, moltes persones fent recerca relacionada amb la virologia.” Des de Biocat, detalla, han pogut “finançar dinou projectes relacionats amb aquest camp”.
Un altre exemple de la importància de disposar d’un organisme que pugui oferir una visió global del sector: “Recentment, una empresa alemanya ha contactat amb nosaltres buscant assessorament perquè buscava a Catalunya un perfil molt concret d’empresa”, detalla Montserrat Daban, entre les atribucions també hi ha intentar que el finançament que prové d’Europa acabi beneficiant organitzacions catalanes. En moltes ocasions, Biocat també fa les funcions pròpies d’una agència de treball, ja que s’ajuda a localitzar perfils determinats o a difondre ofertes de feina, tant aquí com a l’estranger. Pel que fa a la mobilitat laboral, Montserrat Daban explica que “la recerca és global i no tindria sentit concentrar-la i no sortir de casa teva”. “L’experiència dels investigadors a altres països és enriquidora i per això aquest traspàs de coneixement és una oportunitat i no es pot veure com un problema quan una persona marxa a un altre país. Més aviat és necessari”, rebla.
Que Catalunya sigui un referent en investigació clínica no vol dir que els diners que s’hi inverteixen siguin els desitjats. Així ho assenyalen molts investigadors, com l’experta immunòloga Eva Martínez Cáceres: “Donar suport a la investigació és l’única via perquè els avenços siguin més ràpids. Molts cops cal invertir per comprovar que aquell no és el camí per on s’ha d’anar, per descartar. Dir que una vacuna o un tractament no funciona és una forma d’avançar. En investigació no existeix el fracàs.”
LES FRASES
“Som un referent a nivell mundial”
El subdirector general d’Ordenació i Qualitat Sanitàries i Farmacèutiques del Departament de Salut, Salvador Cassany, parla de Catalunya com “un referent a nivell mundial pel que fa a la investigació clínica” i assegura que, fent una comparativa amb l’Estat espanyol, només Madrid s’hi acosta pel que fa al potencial en investigació. Cassany explica que els promotors d’una investigació poden ser diversos i que els més freqüents són els grups farmacèutics i els hospitals, alhora que destaca el paper dels comitès ètics, acreditats per la Generalitat, per garantir que els protocols són els adequats. El representant de Salut destaca el treball previ que es fa per garantir que quan un tractament arriba a la ciutadania que s’ofereix voluntària per provar-lo “no suposa un risc per a la persona, ja que hi ha una investigació, i una preinvestigació, que en garanteixen la seguretat, malgrat que sempre pugui aparèixer algun contratemps residual”.
Tot i que cada assaig clínic requereix un perfil propi de voluntariat, Cassany assenyala que abunda la població jove, sobretot quan es recluta gent sana, i molts universitaris o persones que tenen algun vincle amb l’àmbit de la salut. Respecte als diners que s’abonen a la persona que hi participa, parla d’una compensació “proporcional als inconvenients que genera aquell procés, com ara faltar hores a la feina”.