Voluntat de recuperar
Atesa la manca de serveis de molts pobles per part de les administracions, aquests s’organitzen per suplir la falta d’infraestructures que es poden trobar fàcilment a les ciutats
Territori posa en marxa mesures per resoldre el problema de base i revertir la situació actual, facilitant l’accés a l’habitatge i la construcció d’equipaments
Un poble on viuen 200 persones mai no podrà arribar a tenir la quantitat i varietat de serveis de què disposa una gran ciutat, però sí que tots haurien de disposar d’unes instal·lacions concretes, al mateix poble o a prop, per tal de no crear diferències entre els diferents habitants de Catalunya. Els mateixos pobles i la Generalitat estan començant a proposar projectes per tal de poder assolir una igualtat d’oportunitats a tot el país.
L’habitatge: el punt clau
“No tenim cap pla per fer créixer la població, perquè no tenim prou habitatge al poble”, explica l’alcaldessa de Senan, Carme Ferrer. Al poble de Senan hi ha moltes cases tancades. Algunes es fan servir alguns dies a l’any, però d’altres són de privats que no les volen vendre malgrat no fer-les servir. El pressupost del poble no els permet construir més cases; per tant, no poden augmentar la població malgrat tenir gent que hi vol anar a viure. “Estem rehabilitant un local que utilitzarem com a habitatge públic; així sempre tindrem una porta oberta per a famílies que vulguin venir. A més, tenim un pla d’activació urbanístic contemplat que ens permetrà tenir 6 habitatges i 4 habitacions més”, explica Ferrer. La Generalitat va iniciar, el 2020, una prova pilot del Programa de promoció de l’habitatge en el món rural, una iniciativa que dotava amb 2 milions d’euros pobles d’entre 500 i 3.000 habitants que volguessin recuperar habitatge. Un dels 20 seleccionats va ser Maldà, a l’Urgell. “Aquest abril, presentarem el pla per rehabilitar una casa del poble i fer-ne dos habitatges, i esperem fer-ho en un marge de 18 mesos”, comenta Anna Salla, alcaldessa de Maldà, que hi afegeix que “durant la pandèmia molta gent ha vist que el confinament en un espai natural o en un bloc de pisos va ser molt diferent”. “Tenim sol·licituds per venir a viure, però no podem oferir cases.”
On també vol intervenir la Generalitat és en l’Institut Català del Sòl (Incasol). Aquest organisme treballa per comprar sòl, fer-hi una inversió i vendre’l per tal de recuperar la inversió. “En el món rural, s’hauria de construir un bloc de 50 habitatges perquè fos rendible econòmicament. Evidentment, no el construirem en un poble de 200 habitants”, explica Xavier Fornells. És per això que es vol començar a exercir una discriminació positiva dins de l’Incasòl per acceptar projectes a petita escala al món rural. Fornells assenyala que “encara que pugui semblar un contrasentit, hem d’enfortir les ciutats mitjanes”. D’aquesta manera, argumenta, els municipis del voltant seran “forts”. Posa d’exemple Girona, una ciutat on, a 30 quilòmetres, “no hi cap masia a terra, sinó que estan totes construïdes”. Una de les claus d’aquesta teoria és la pèrdua de pes del sector primari davant la indústria i, sobretot, els serveis.
Els plans específics
Un dels projectes que s’han engegat des del Departament de Territori de la Generalitat són els plans específics que adequar diverses zones rurals del país. La idea d’aquests plans específics és coordinar accions per dotar de serveis no un poble, sinó tota una zona. Per a la prova pilot s’ha escollit les Garrigues Altes, un conjunt de pobles (Bovera, Bellaguarda, la Granadella...) molt ben organitzats i molts actius en les diferents associacions que defensen els seus drets. “Vam decidir escollir aquesta zona perquè ja estan molt organitzats. Un poble té la piscina, l’altre, l’escola, l’altre, un CAP...”, comenta Xavier Fornells.
Des de Territori volen observar com funcionen les accions coordinades entre diferents pobles. Per això volen introduir un bus de línia entre els diferents pobles i un que connecti amb les Borges Blanques i que tingui més freqüència que l’actual, que és d’un bus d’anada i tornada cada dos dies. A més, dins dels pobles esperen comprar i rehabilitar solars per tal de crear espais comuns de cotreball, de cofactoring i punts Òmnia, entre altres equipaments. Per tal de definir les zones d’actuació, des de Territori parlen de sistemes, agrupacions de pobles amb característiques i problemes semblants. Si aquesta prova funciona, es vol utilitzar aquest mètode a dues noves zones: la Garriga Baixa, a les Garrigues, i els voltants d’Organyà, a l’Urgell.
Teatre al carrer
“A Senan no tenim teatre, però un grup de persones s’han organitzat i en fan a la plaça del poble”, explica l’alcaldessa del poble, Carme Ferrer. El fet de ser només 50 habitants no els impedeix fer activitats sense tenir els equipaments adequats. Actualment, estan rehabilitant un antic local municipal per convertir-lo en un centre de creació i cotreball. En aquest sentit, l’any 2021 va néixer el Festival Itinera, un projecte creat entre l’Associació de Micropobles i Aktive que acosta la cultura als micropobles. A través d’aquest festival, volen donar a conèixer la realitat dels micropobles i fer arribar espectacles professionals a zones on, en altres circumstàncies, no hi anirien a actuar. Aquest any, es preveu fer-ne una segona edició, amb un cartell de 120 concerts en què s’incorporaran la rumba catalana, la música llatina i músiques del món, que se sumaran al jazz, el gòspel i el blues de la primera edició.
“Les zones rurals han de ser creatives”, apunta Xavier Fornells, i és que iniciatives com aquestes poden ser un incentiu per captar població. Si a més es combinen amb una promoció de l’habitatge a l’altura, zones que actualment estan en regressió podrien aturar –o fins i tot revertir– aquesta pèrdua lenta però constant de població.