“Tanqueu el cel a Rússia!”

Ostap i Mikola, de 31 i 29 anys respectivament, han decidit que la seva manera de fer quelcom més per mostrar la solidaritat amb els conciutadans ucraïnesos que defensen el país de la invasió russa és iniciar una vaga de fam. La van començar ahir, i s’han instal·lat a la plaça de Catalunya, a Barcelona, per fer la protesta a ulls de tothom. Un bon gruix de compatriotes, ciutadans russos i persones d’altres nacionalitats els van acompanyar ahir al matí en l’anunci de la vaga de fam, demanant, micròfon en mà, medicaments i aliments per al seu país.

Cares pintades amb la bandera ucraïnesa, banderes al vent i amb crits de “Glòria a Ucraïna” i “Aturem la guerra”, els concentrats a la cèntrica plaça de Barcelona van continuar en manifestació pels carrers del centre de la ciutat.

“Sembla un malson. No puc creure que estigui passant, però avui [ahir per al lector] les tropes russes estan bombardejant pobles situats a menys de 100 quilòmetres de la frontera amb Polònia”, explica Ostap en un català perfecte. El seu pare, Volodímir, va arribar a Catalunya fa 22 anys, en ple boom de la construcció. Buscava una millor vida, i quan la va aconseguir, va portar la seva família: la mare, l’Ostap i la seva germana. Avui, el pare i la germana, que viuen a Tenerife, han vingut a Barcelona a donar-li suport en la seva decisió. La mare és a hores d’ara a Ucraïna, en un petit poble a la vora de Txernòbil. “Va marxar abans que esclatés la guerra per tenir cura de l’àvia, que havia tingut un ictus. Estem amoïnats”, diu.

L’Ostap treballa en una empresa de certificació de productes, a Cerdanyola, i aquests dies no tindrà problemes per faltar a la feina. “Els meus caps m’han dit que m’agafi el temps que necessiti, que em donen suport”, concreta.

Mikola explica sanglotant la tristor que sent per la seva família, tota a Ucraïna. “El meu germà té un fill d’un any i la seva dona està embarassada. El pare lluita en un grup de defensa del territori...” Pateix. El jove Mikola va arribar a Catalunya fa set anys, viu a Blanes i treballa a Amazon, assistint els venedors. Creu que la vaga de fam és el mínim que pot fer per tots aquells que lluiten al seu país, i recorda el noi de 26 anys que es va immolar en un cotxe bomba perquè els tancs russos no travessessin el pont que els duia a la seva població. “No tenien temps de posar els explosius i marxar. És un heroi, com ho són tots els qui, dia a dia, lluiten pel país.” A la plaça hi ha també un record per a ell.