“Estem orgullosos de la comunitat energètica”

Comunitat energètica

Des del solar d’Agater podem veure bé la façana de l’escola Vall del Terri, una institució que precisament aquest any compleix el seu 50è aniversari. No ens hi dirigim només per aquesta efemèride: a la coberta hi ha les plaques solars que alimenten una comunitat energètica pionera a la comarca i de les primeres de la demarcació. La formen onze habitatges. En un primer balanç, es calcula que cada usuari s’està estalviant uns 50 euros mensuals en electricitat.Cadascú disposa d’una aplicació de mòbil on s’indica a temps real la producció de les plaques. “N’estem molt orgullosos”, ens diu, tot i que no calia, veient la il·lusió amb què ens ho explica. Rere aquesta experiència, l’Ajuntament vol que es despleguin pel municipi més comunitats energètiques, als polígons industrials o bé en granges, especialment les que algun dia o un altre hauran de fer una inversió per canviar la coberta perquè la tenen de fibrociment (uralita). “Només en aquestes granges estaríem parlant d’uns 20.000 metres quadrats i podríem generar l’equivalent a 29 vegades el que es produeix a l’escola”, descriu l’alcalde. “Podem fer més comunitats energètiques, podem tenir –i aquest seria el nostre objectiu– un poble desconnectat d’energia exterior? Fins a cert punt, sí.” És sens dubte un objectiu agosarat, però sembla que a Cornellà hi aposten de manera molt decidida. Tant, que a la convocatòria dels fons europeus Next Generation l’Ajuntament hi ha presentat un paquet d’inversions de foment de l’energia verda per un valor de 6 milions d’euros. A més de plaques fotovoltaiques per als equipaments públics, a la llista hi ha enllumenats “intel·ligents”, carrils bici, calderes de biomassa... Sis milions no són molts diners? “Sí, però tenim molt clar quin és el nostre projecte de com volem que sigui el municipi. La proposta al Next Generation és un full de ruta. Esperem que ens aprovin força projectes, però és evident que haurem de posar-hi fons propis.”

L’escola

De tot això en parlem mentre observem l’escola. El centre d’ensenyament té diferents cossos perquè “ha anat creixent com un puzle”, manifesta el nostre amfitrió, referint-se a les ampliacions que s’han hagut de fer sobre la marxa. “Sovint recordem a la Generalitat que, en aquests 50 anys, ells poques obres hi han fet; totes les reformes les ha hagut d’assumir el poble (lavabos nous, adaptació d’aules...), i crec que ara és un bon moment per fer un plantejament global, una bona inversió per ampliar-la i sobretot per adaptar-la: escales, ascensors..., que no hàgim de fer pedaços cada cert temps.” Ja disposen d’un projecte?, li preguntem. “No, però tenim clar que volem una ampliació d’aules a la part del darrere; remodelar els sostres en mal estat... Mira, nosaltres, com a Ajuntament, hem fet els deures; tenim una idea que la Generalitat hauria d’agafar i aplicar-la.”

Un ateneu a Cal Metge

No hem de caminar gaire per arribar a la plaça del Maig, presidida pel popular arbre que es renova cada any per la festa major. L’edifici més emblemàtic és Cal Metge , adquirit fa uns anys per l’Ajuntament per tal de condicionar-lo per a diferents usos, definits a través d’un procés participatiu. “Qui redacti el projecte haurà de tenir en compte el que van dir els veïns: ha de ser un punt de connexió de les associacions, ha de tenir un bar restaurant, sales polivalents per fer-hi activitats diverses, una terrassa... Per entendre’ns, el que voldríem és tenir un ateneu, un espai de convivència”, defineix Coll. Quan obrin Cal Metge tancaran l’actual casal de la gent gran, que ocupa uns locals de lloguer. “La gent gran –continua– tindrà Cal Metge a la seva disposició, volem que sigui un lloc de relació intergeneracional.” Si es compleixen les previsions, aquest mateix any s’adjudicaran les obres. No se sabrà exactament què costarà fins que no es disposi del projecte constructiu, però el consistori compta gastar-hi al voltant d’un milió d’euros. De feina n’hi haurà, i molta, pel que veiem a l’interior, ja que si bé l’estructura és molt ferma, caldrà fer-hi una distribució d’espais nova i la renovació d’instal·lacions. “No caldrà endeutar-nos, com tampoc va caldre quan vam comprar l’edifici”, assegura el nostre amfitrió.

Els pobles

Per a les següents etapes del recorregut hem d’agafar el cotxe. Primer anem a una pista de jocs a Mas Rufí, que a Coll li serveix d’exemple de la feina que –diu– estan fent als nou pobles que formen el municipi. “Anem decidint les inversions que cal fer a cada poble de manera consensuada amb les respectives associacions de veïns”, explica. En aquesta zona on som hi han muntat un parc de salut i a Ravós hi obriran un carril bici que estarà connectat amb el nucli de Cornellà; s’ha ampliat la carretera de Corts; a Borgonyà s’ha elaborat el projecte cultural de la Conillera i aviat aprovaran una inversió d’un milió d’euros (per gastar en uns quants anys) per arranjar camins i carreteres locals, enumera el nostre guia.

Centre industrial

Una proporció gran dels ingressos de l’Ajuntament de Cornellà venen del polígon industrial de Pont-xetmar, el més gran de la comarca. S’entén que Coll vulgui acabar la passejada aquí i, en concret, als terrenys de la recent ampliació, feta pels mateixos empresaris. “A part dels ingressos per a l’Ajuntament, és important perquè aquí hi ha molts de llocs de treball per a la gent del poble”, precisa, i segueix: “L’ampliació del polígon o l’engrandiment d’Haribo consolida el projecte industrial del municipi.”

I ja que estem immersos en qüestions urbanístiques, parlem de planificar el futur. Coll és del parer de replantejar el pla general d’urbanisme per obrir la porta a construir cases unifamiliars en lloc de blocs. “Més que pisos, la demanda és de cases”, assegura. Això també és un greu problema als pobles, on el territori està molt protegit. “La Generalitat ha d’entendre que hem de retenir la nostra gent; si no, els propietaris marxen, es venen la casa i aquesta es converteix en allotjament rural.” Tornem en cotxe cap al centre, ens acomiadem i, és clar, li consultem si es tornarà a presentar. Respon un sí que sembla un “per descomptat que sí”.