“Disparen contra els nens”

“Al principi, vaig pensar que estava vivint un malson. Això em va durar quatre o cinc dies. Després vaig estar molt enfadada amb Rússia i amb els russos perquè no eren capaços d’aturar aquesta situació. Però ara, especialment després d’haver-nos trobat amb altres ucraïnesos que són a Catalunya i d’haver trobat alguns espais per resar conjuntament pel nostre país, em sento millor, més calmada, i ara l’única cosa que m’importa és trobar maneres d’ajudar la nostra gent: refugiats, familiars i amics. Hem deixat de pensar en nosaltres mateixos per pensar en ells.” Així ho relata Mariana Sorochuk, ucraïnesa de 33 anys. Va arribar a Barcelona de vacances el dia 24 de febrer a primera hora del matí i, després d’una visita al Park Güell, va veure com els seus dies de descans s’escolaven per l’escletxa invisible de la guerra. Ara, instal·lada en un alberg de la Xarxa d’Albergs de Catalunya juntament amb un centenar d’ucraïnesos més, viu la guerra a través dels ulls dels amics i familiars que té allà i assegura que tots els ucraïnesos que són fora del seu país estan connectats amb els que són allà: “Cada poble, cada ciutat, cada regió d’Ucraïna forma part del nostre cor, en aquest moment.” Per a ella, és “molt dolorós” veure com els pobles, els blocs de pisos, les escoles, els monuments històrics cauen destruïts sota el foc enemic.

Experta en anàlisi política i desenvolupament regional, Sorochuk està convençuda que els russos, a qui anomena “veïns”, no saben el que fan: “Actuen com zombis; disparen contra els ciutadans al carrer, contra els nens, contra dones amb criatures... Diuen que és una operació contra infraestructures militars, però quina infraestructura militar és una mare amb un nadó que camina pel carrer? Són els nadons una infraestructura militar? Això és un genocidi contra la població ucraïnesa”, exclama amb indignació i impotència. Per a ella, aquesta operació militar és la continuació de l’Holodomor que l’URSS va provocar a Ucraïna entre el 1932 i el 1933, amb milions de persones mortes de fam. Sorochuk creu que l’únic objectiu dels polítics russos és “robar” el que no és seu perquè provenen d’un sistema polític “corrupte” i estan acostumats a agafar el que volen encara que no sigui seu.

Sorochuk relata amb admiració com, al llarg dels últims vuit anys, després del que es va conèixer com la Revolució de la Dignitat, Ucraïna ha crescut econòmicament i ha entrat en un procés de modernització de les infraestructures i les estructures de poder local i regional, fins al punt que, per a ella, el país ja estava a punt per convertir-se en un estat membre de la UE. Aquest era el somni dels ucraïnesos, que ara veuen com el seu país ha esdevingut la frontera entre Europa i Àsia. Mariana Sorochuk és taxativa: “Rússia forma part d’Àsia culturalment i des del punt de vista del desenvolupament dels seus pobles i ciutats.” Per a ella, els ucraïnesos han fet un esforç grandiós en els últims anys per estar entre els millors. I no evita comparar el seu poble amb Catalunya: “Som gent orgullosa de la nostra terra, les nostres arrels i la força dels nostres avantpassats per lluitar per allò que valoren. Som gent acollidora, generosa, treballadora. Som bona gent... i ara necessitem ajuda. Necessitem l’ajuda d’Europa.”