L’escola resilient

L’escola se n’ha sortit, però l’impacte emocional en alumnes i docents es manifesta encara en forma d’esgotament, estrès i ansietat, especialment entre els adolescents. El Departament d’Educació va apostar per tenir les escoles obertes el curs passat, tot i les veus contràries i la tendència en molts països. “I això ens ha de fer sentir orgullosos, perquè assegura el dret a l’educació”, destaca el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín. El confinament va posar en evidència que l’escola és garant d’equitat i la va posar en relleu als ulls de la societat. Amb la formació digital d’emergència que es va haver de fer d’un dia per l’altre, es va veure que molts infants i joves viuen en entorns que fan molt difícil l’ensenyament a distància. Les dades de pobresa infantil són esfereïdores: afecta un de cada tres infants a Catalunya. Famílies que vivien en risc de vulnerabilitat hi van caure de ple amb motiu de la pandèmia, com prova el fet que la Fundació Pere Tarrés va becar un 30% més d’infants el 2021 que l’any anterior. L’empitjorament de les condicions de vida de les famílies s’ha reflectit a les aules, segons alerta la portaveu del sindicat Ustec-Stes, Iolanda Segura. “La pandèmia va posar sobre la taula la falta de recursos en educació i les necessitats no cobertes, com l’atenció a l’alumnat més vulnerable”, diu. L’escola és un aixopluc i un espai d’igualtat, “però l’escola no pot ser l’única que doni atenció a aquests alumnes perquè si falla no els queda res, i això no pot ser”, alerta la portaveu. La vaga que comença dimarts posa de manifest que els docents estan exhaustos després de dos anys en què han treballat en condicions extraordinàries i han fet un sobreesforç per adaptar-se als confinaments, a la gestió dels contagis i als diversos canvis normatius, com la nova llei educativa estatal i el consegüent canvi curricular que s’haurà de començar a aplicar el curs vinent.

Una de les eines per adaptar-se a la pandèmia, que va obligar a fer classes a distància durant el confinament total del 2020 i els parcials en funció dels contagis a les aules, ha estat l’ensenyament telemàtic. El març del 2020 es va començar a aplicar com a solució d’emergència, amb els aparells i els coneixements de cada docent. El Departament d’Educació va accelerar el pla d’educació digital, amb la tramesa massiva de portàtils i sistemes de connectivitat a alumnes i docents i l’habilitació de mentors digitals. Per Teresa Esperabé, secretària general de la Federació d’Educació de CCOO, “l’ensenyament ha fet un pas molt gran per adaptar-se a la tecnologia”, i considera positius els avenços, tot i que creu que falten encara formació i recursos. Coincideix amb Segura que la pandèmia “ha impactat molt, sobretot en el terreny emocional i de la salut mental a l’ESO”, on han crescut els problemes d’autoestima, anorèxia, suïcidis, autolesions i angoixa entre l’alumnat.

Palacín assenyala que la pandèmia ha tingut impacte en l’aprenentatge, difícil encara de quantificar a casa nostra. Sí que ho fan fet altres països, com els Països Baixos i Bèlgica, que ho xifren en mig curs perdut. També és difícil augurar quin abandonament escolar hi haurà com a conseqüència de la covid, ja que “en alguns llocs l’absentisme encara no s’ha recuperat”, adverteix el director de la Jaume Bofill. Creu també que l’ensenyament digital està patint certa regressió, ja que “alumnes i docents han acabat farts d’un model que és resultat de la falta d’inversió de la dècada anterior”. Així mateix, detecta certa regressió en els canvis pedagògics per l’aïllament que ha motivat l’organització en grups bombolla. No obstant això, l’escola ha sabut recuperar el vincle emocional amb el seu alumnat, però cal invertir en el sistema i donar-hi estabilitat, conclou.