L’ànec mandarí fa de l’estany de Banyoles casa seva
Per primer cop detecten que aquesta au exòtica originària de l’Extrem Orient ha criat a la zona lacustre
L’ànec mandarí, del qual a l’estany de Banyoles fins ara se’n coneixien tan sols dos exemplars adults, s’està adaptant molt bé a aquest espai. En el cens d’aus hivernals aquàtiques d’aquest any, que organitza l’entitat naturalista Limnos , n’han localitzat 15 (atribuïdes a dues parelles) un fet inèdit del qual es dedueix que ja estan criant en aquest territori.
No invasora
Aquesta és una espècie exòtica però no es pot considerar pas invasora, ja que de moment no es té constància que estigui perjudicant altres aus ni es tem que pugui ser així a curt termini, tenint en compte que la seva població és petita, de moment. Els ànecs mandarins, caracteritzats per una combinació cromàtica molt vistosa del seu plomatge (especialment en els mascles, mentre que el de les femelles és de tons grisos), han fet el niu als plàtans de la vora del llac, segons les observacions de Limnos. També se n’han vist (deu, en aquest cas) a l’altre espai de la comarca on es fa el cens, que és el tram del Fluvià situat als termes de Serinyà i Esponellà, però aquí la seva presència ja s’havia detectat amb anterioritat.
Molt atractives
Aquesta au és originària de Sibèria, el Japó i la Xina. A causa de la seva bellesa, és una espècie molt apreciada i això va fer que se n’importessin exemplars cap a occident al llarg del segle XX, fins al punt que ara n’hi ha grans quantitats en llibertat a les illes Britàniques. A Catalunya, el territori on són freqüents les seves estades hivernals són les cotes altes del Berguedà.
LES XIFRES
Consolidació de la cigonya blanca
A banda del cas de l’ànec mandarí, el recompte ha confirmat també la presència de la cigonya blanca, de la qual aquest cop se n’han vist 76 exemplars, i que es considera plenament consolidada a la zona. No obstant això, com és habitual en les últimes dècades, l’espècie més nombrosa detectada ha estat el gavià argentat, amb 880 individus. També hi ha el previsible nombre elevat d’ànec collverd (204) i d’esplugabous (124). Al Fluvià, per la seva banda, destaca també la presència de l’ànec de collverd (173 exemplars) i del corb marí gros (156).