Salut contra la bretxa social

Al CAP Florida de l’Hospitalet de Llobregat tenen ja un equip professional que treballa per detectar i alleugerir el malestar emocional que pateixen moltes persones i que la covid-19 ha disparat. És el que s’ha batejat com a referents de benestar emocional, una figura pionera a Catalunya que simbolitza perfectament la transformació que pretén aconseguir el Pla Nacional de Salut 2021-2025. El pla va ser aprovat el novembre de l’any passat i ahir, durant la seva presentació pública al MNAC, el CAP Florida va ser present, com també ho van ser les llevadores que sortint del despatx han aconseguit reduir embarassos adolescents a Barcelona o un programa contra l’obesitat infantil a Osona. Les tres són experiències d’atenció comunitària inspirades en un pla de salut que, tal com va resumir el conseller de Salut, entén que la salut “va molt més enllà de l’absència de malaltia” i per tant engloba conceptes com ara “plenitud, autonomia, equilibri, serenor, benestar, gaudi, natura, lleure, amics, família, estimar...”.

La pandèmia ha deixat una societat malmesa i ha elevat el grau de malestar i precisament el nou pla del Departament de Salut té clar que un dels objectius principals ha de ser revertir aquesta situació posant el focus en els més vulnerables. “La bretxa social s’ha incrementat amb la covid i cal abordar les desigualtats”, va destacar la directora general de Planificació en Salut, Aina Plaza, que va destacar la importància del pla “com a eina clau de transformació, que incorpori “el vessant emocional i l’autonomia de les persones”. Del que es tracta, va remarcar Plaza, és d’oferir “una atenció integral, centrada en la persona i el seu entorn”. O dit en paraules d’Argimon: “Fer arribar els hàbits saludables on les persones fan la seva vida.”

Aquest nou paradigma necessita “enfortir el sistema” i per fer-ho Argimon admet que és imprescindible “dotar-lo de recursos i revertir l’infrafinançament que pateix”. Per fer-ho possible, el Departament disposa del seu pressupost, d’11.244 milions d’euros, un 15% més que l’exercici del 2020, però Argimon considera imprescindible per poder implantar-ho que arribin “recursos extraordinaris de Madrid perquè moltes situacions traumàtiques són conseqüència de la covid”.