LA CRÒNICA
No a la MAT recarrega piles
El nou pla estatal de desenvolupament de la xarxa d’energia elèctrica 2021-2026, aprovat dimarts pel Consell de Ministres, torna a posar sobre el mapa el ramal de la línia de molt alta tensió (MAT) sobre les Guilleries i la subestació de 400 kV a Riudarenes, ara prioritari en l’horitzó del 2024. A l’interior de la Selva majoritàriament es donava per oblidat el malson de les dues infraestructures, sobretot arran dels consensos polítics a escala municipal, comarcal, de Diputació i Generalitat contraris. I també al Congrés, on una PNL aprovada el 2016 a la cambra baixa estatal també les descartava. Però la plataforma No a la MAT s’hi torna a posar: dos dies després, en un acte convocat dijous al vespre per l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners a l’auditori, l’alcalde, Joan Martí, i els seus homòlegs de Riudarenes i Sils, Josep Solé i Eduard Colomé, van tancar files novament amb la Diputació –representada pel responsable de Medi Ambient, Lluís Amat– i la Generalitat, amb Marc Vilahur –antic portaveu de la plataforma–, ara com a director de Polítiques Ambientals del Departament d’Acció Climàtica.
L’excusa de l’acte era presentar i desgranar el darrer informe tècnic encarregat pel Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (Cilma) i la Diputació, que defensa reforçar la subestació ja existent de la Farga –a Juià–. Un altre dels factors pels quals tant Red Eléctrica (REE) com Adif reclamen el ramal és l’alimentació de la subestació construïda a tocar de la línia del TAV entre Barcelona i Girona, per garantir la tensió de les circulacions dels combois de passatgers i mercaderies alimentats a 25 kV. L’informe sosté que, en l’escenari actual, sense línia, la tensió sempre està per sobre de 19 kV en els punts més allunyats dels punts de subministrament de Baró de Viver –a la sortida de Barcelona– i Santa Llogaia –a l’Alt Empordà–, i es proposa l’alternativa de consolidar la subestació provisional de Sant Celoni i enllaçar la subestació de la Farga amb la línia fèrria, a través d’un cable soterrat de 3 quilòmetres de longitud. També caldria traslladar equips ara sense ús a Riudarenes, amb un cost competitiu i menys afectació respecte a la línia sobre les Guilleries, tot i que en part l’hauria d’assumir Adif. Un altre informe del Col·legi d’Enginyers, que al seu moment va passar desapercebut, coincidia en els arguments. I l’altra amenaça, la del subministrament a la Costa Brava Centre, de moment no s’ha traduït en problemes, en un context de més eficiència, estalvi de consums i projectes per començar a implantar renovables a petita escala.
En pocs dies, les pancartes verdes de No MAT han tornat als carrers, i dijous ja eren visibles travessant Sils, Riudarenes i Santa Coloma. A l’acte, presencialment, poca afluència: mig centenar de persones, per bé que n’eren més a través de les xarxes i el portaveu de la plataforma, Xavi Amat, admetia que s’han tornat a activar. La setmana vinent se’n van a Madrid a reunir-se amb grups parlamentaris, i tenen a punt la mobilització al territori, que mai havien desactivat del tot. Ja han assumit, però, que han d’anar pas a pas, partit a partit, i el president del Cilma, Sergi Mir, assumia amb un altre símil futbolístic que el repte és tornar a “xutar la pilota endavant, com a mínim, cap al gol de la derogació final”, deu anys més. Pels alcaldes, més mitològics, la MAT continua sent una “espasa de Dàmocles”, que els amoïna cada cop que entra una sol·licitud d’obres elèctriques. Però l’esperança són les paraules de la ministra que no faran “cap obra contra el territori” i el bagatge de suports institucionals de la feina feta durant un quart de segle.