“És la millor opció per desactivar el risc del 25%”

Ens dona la confiança que no s’haurà d’aplicar el 25% a les escoles, que és una cosa que practicament ningú vol. És un acord de país, transversal, de partits i entitats per afrontar el futur amb més tranquil·litat i desjudicialitzar el món educatiu. Volem preservar el model d’escola, on el català és la llengua de funcionament dels centres amb la presència d’altres llengües, especialment del castellà.

A partir de les avaluacions dels nivells i dels projectes lingüístics, els centres valoraran si ho estan fent bé. El català és la llengua normal del centre educatiu i no ens podem allunyar d’això. Tenim una concepció més àmplia i moderna dels usos lingüístics més enllà de la llengua dels docents o del llibre de text. La nova manera de fer docència té en compte la llengua dels alumnes quan fan projectes i els materials que utilitzen d’internet o de l’audiovisual. Tot s’incorpora al projecte lingüístic.

El 25% era la resposta del tribunal, que el va imposar perquè no es concretava l’ús del castellà. Nosaltres defensem una llei que parla de presència adequada tenint en compte tots els usos lingüístics. Entenem que preguntarà a l’Estat espanyol i, veient que hi ha hagut actuació, no s’instarà a l’execució de la sentència. Si a algú no li agrada la llei o vol demanar el 25% haurà de començar el procés de nou i la llei no aniria als tribunals d’aquí sinó al Constitucional. Entenem que és la millor opció per desactivar un risc imminent per l’aplicació del 25% a les escoles de tot el país.

Ens consta que hi ha entitats que volien presentar més d’un miler de sol·licituds de famílies per demanar que a les seves escoles s’apliqués íntegrament aquest 25%. Entenem que a partir d’ara, havent actuat, la sentència no té cabuda.

Els centres on el castellà té un nivell baix es poden comptar amb els dits d’una mà, i el que ens trobem sobretot són molts instituts on el castellà és molt superior al català. Des d’Educació s’hauran d’avaluar els resultats dels projectes de cada centre i, si no es fa bé, s’haurà de replantejar per assolir el domini de la llengua catalana. L’acord és un avenç no un retrocés.

A vegades sembla que ens enganyem jugant al solitari. Des de l’any 1994 hi ha una sentència del Constitucional que diu que la immersió està bé però alerta del castellà com a llengua vehicular. El 2010 ho va tornar a dir i després el Suprem. Que la legislació catalana no ho digués no vol dir que no existís. Ara es reconeix que el castellà té usos en el sistema educatiu, però ningú diu que hagi de ser una assignatura. Pot anar lligat amb activitats o materials perquè els alumnes millorin el coneixement de català i de castellà, que ningú diu que no se n’hagi de saber.

S’han precipitat les coses. A tothom li hauria agradat parlar-ne més a fons, buscar un consens més ampli i explicar-ho amb més detall. L’aplicació de la sentència era de només dos mesos i els tempos són els que són. S’ha de dir que la teranyina jurídica a l’entorn dels usos lingüístics és complexa.

Crec que ve d’un malentès que s’ha estès per la xarxes. S’hauria d’haver explicat millor un acord tan important perquè s’han fet lectures equivocades i això ens ha de fer reflexionar. Confio que Junts, com també el tribunal, sabrà mesurar la importància d’aquest pacte.