Medi ambient

ALBERT HEREU

DIRECTOR DE L’INSTITUT CATALÀ DEL SURO

“Caldria facilitar el contacte amb propietaris anònims”

La protecció de dades dificulta organitzar la gestió de finques de propietat atomitzada

Estudien el rendiment de desbrossades i l’atac de plagues

Hereu ha retornat aquesta setmana a la Xampanya francesa, després dels dos anys de pandèmia que havien tallat la relació presencial entre l’ICSuro i els centres de recerca i productors de l’escumós de l’estat veí, que aposten pels taps fabricats a les comarques gironines per a algunes de les millors referències.

Com veu l’horitzó per posar en producció més hectàrees de sureda a les comarques gironines?
És una de les nostres missions. Però, a més del preu just que es paga pel suro de qualitat, caldrien més incentius per als propietaris de finques abandonades. I la superfície en producció es manté estancada en el 50% del total des de fa anys.
Ajuts per fer estassades o redactar els plans de gestió?
Redactar un pla tècnic de gestió no és gaire costós, però sí la feina d’esclarissada, desbrossaments del sotabosc... Tot això contribuiria no només a minimitzar el risc d’incendi, perquè a les Gavarres sempre patim que una guspira a Platja d’Aro podria fer que les flames arribessin fins a Girona. Tampoc no volem fer alarmisme, però ha passat amb incendis a l’Alt Empordà, amb molts suros cremats i la pèrdua de centenars de milers d’euros de valor. Hi ha moltes accions que poden tenir recorregut.
Quines esmentaria?
Es podria contribuir, des de les administracions, a facilitar el contacte amb els propietaris anònims. Per una qüestió de protecció de dades, no hi podem accedir i en molts casos, per la fragmentació de les propietats estratègiques, s’hi podria parlar per arribar a acords i agrupar-los. Cal retrobar persones que han perdut el coneixement o l’interès per la gestió dels avantpassats, però hi hauria fórmules, com ara els contractes d’explotació a llarg termini. Però també, per exemple, en la lluita i control de plagues.
Amb les plagues hi ha feina a fer?
També. Estem fent proves per erradicar-les. N’hi ha dues de majoritàries, com ara un corc que perfora l’escorça i la malmet per ser aprofitada per fer-ne taps. Estem fent proves en finques de l’Empordà i el Montnegre, amb trampes de feromones i subvencions de les administracions i els gestors forestals. I avaluem fórmules de gestió dels sotaboscos, amb diversos volums d’intervenció en tales i desbrossades, per analitzar creixements, rendiments i l’impacte dels incendis o les plagues.
La biomassa és una sortida?
Cal separar el suro del tronc, i hi ha maquinària. Però és un últim recurs per a les zones que ja s’han cremat, més que no pas per a les que encara resisteixen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.