FRANCESC CABANA
Quadern d’economia
Immigrants i immigrants
La migració és tan vella com la pròpia humanitat. Actualment, els països de la Unió Europea rebem dues immigracions ben diferents. Per una part i de fa força anys, la procedent de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica, i, per altra part, la immigració procedent d’Ucraïna, que té tot just un mes de vida. No obstant, les dues tenen una aparença distinta. Els procedents de l’Orient Mitjà o de l’Àfrica negra són persones físicament diferents dels europeus, oscil·len entre el negre més fosc i els de la pell colrada. Els immigrants procedents d’Ucraïna són dones amb fills –els homes s’ han quedat per lluitar–, són típicament de raça eslava i poden passar desapercebuts a qualsevol ciutat europea. Els nens i nenes són molt bonics físicament i porten una roba que correspon a una burgesia sense problemes de fi de mes. Són dues immigracions per tant ben diferents des del punt de vista físic i també són diferents culturalment o tot ho sembla indicar. En definitiva ens trobem amb dues immigracions que fugen del seu país, però molt diferent l’una de l’altra.
La rebuda també és ben diferent. Els procedents d’Ucraïna han estat ben rebuts i col·locats fàcilment en cases privades o albergs proporcionats pels ajuntaments o per les autoritats locals. En canvi, els africans o els musulmans del Mitjà Orient són rebuts amb fredor i sense entusiasme; només el sentit de la solidaritat i de la caritat fa que siguin atesos més o menys correctament. Alguns diran que això és racisme però no gosaria utilitzar aquesta paraula. A moltes persones els fa goig rebre un infant ros i d’una cultura més o menys propera a la nostra.
Hi ha ciutadans europeus que s’han barrejat amb altres races. Per exemple, als Estats Units i al Canadà, els francesos es van aparellar amb nadius del país, mentre que els britànics fugien d’aquest mestissatge. Però tot i això, actualment i després de molts anys de convivència, als Estats Units i en general a tot arreu, la raça negra té dificultats per trobar parella blanca. També juga en aquest sentit el que en dèiem racisme o actitud paral·lela al racisme.
Tot això ens ha de fer pensar. A la llarga, i vistos aquests problemes d’immigració, serà inevitable i jo diria que positiva la barreja de totes les races. Els nostres nets o besnets portaran les característiques dels asiàtics, africans, europeus i americans. Les emigracions i immigracions de segles passats ens ho indiquen. Els catalans vàrem ser emigrants al segle XIX; els espanyols van emigrar a l’Amèrica que ara diem llatina i més tard cap a Catalunya, i a altres països d’Europa. Actualment, els mitjans de transport permeten unes emigracions i immigracions més llunyanes. D’aquí les barreges més diverses. De totes maneres la raça negra es distingeix per molt de les altres i és la que pot oferir menys possibilitats de mestissatge.
Torno a l’actualitat: els ucraïnesos són més ben rebuts que els procedents de Síria, de l’Afganistan, del Marroc, o del Senegal. Els únics que triomfen a casa nostra, procedents d’aquests països, són els jugadors de futbol o d’altres esports majoritaris. Si he tocat aquest tema és perquè crec que és un dels més delicats amb el qual ens haurem d’enfrontar en els propers anys, a banda del boig del Putin i dels conflictes inacabables de l’Orient Mitjà. Que Déu ens ajudi a comprendre que en el fons tots som iguals i només ens separa la cultura, que és un valor afegit.