85.000 persones adultes estudien català

Unes 85.000 persones adultes han assistit durant aquest curs a classes de català ofertes pel Consorci per la Normalització Lingüística, un 58% dels quals són immigrants, segons ha explicat avui el secretari general de Política Lingüística de la Generalitat, Miquel Pueyo.

En declaracions a RAC1, recollides per Europa Press, Pueyo ha indicat que existeix "una lleugera sobrerepresentació" dels ciutadans de Centre-Amèrica i Sud-Amèrica i ha animat els empresaris per a que inverteixin en que els seus treballadors, vinguin d'on vinguin, dominin el català, especialment se s'està de cara al públic.

"Cal una més gran implicació dels empresaris", ha observat Pueyo, "no només pels drets lingüístics, sinó també perquè atendre en diferents llengües és una qüestió de qualitat".

Pel que fa a les sancions que la Generalitat pot imposar als comerços, Pueyo ha remarcat que el més freqüent són les multes per l'absència de la carta o els rètols en català i ha informat que els comerciants han demanat "més flexibilitat" al conseller d'Economía i Finances, Antoni Castells, en aquest sentit.

Pedagogia en favor del català
Pueyo ha apostat per realitzar "més pedagogia i actuacions prèvies" per a evitar arribar a les sancions econòmiques i ha demanat als ajuntaments que quan informin les persones que volen obrir un comerç els recordin les condicions que estableix la llei de política lingüística.

Seguint amb les multes Pueyo s'ha referit al període de debat de l'Estatut, quan les sancions van ser "esbombades i ventilades per mitjans de comunicació espanyols molt vinculats al pensament quasi autoritari". "Si hi ha una llengua -ha insistit Pueyo- que no ha aconseguit encara uns estàndards de normalitat, si hi ha una llengua l'ús de la qual genera encara problemes, és el català".

'Ciudadanos de segunda'
Pel que fa al documental Ciudadanos de segunda, emès per Telemadrid, que denunciava una suposada persecució del castellà a Catalunya, Pueyo ha informat que la Generalitat ha analitzat el seu contingut des del punt de vista jurídic, però ha recordat que "estem en una societat democràtica en la que es pot plantejar qualsevol idea".