Radiografia dels sumaríssims a la Garrotxa
És la segona comarca amb un percentatge més alt de repressió i d’executats després de la Guerra Civil Espanyola
El Patronat d’Estudis Històrics ha estructurat sis equips voluntaris per analitzar aquesta repressió
La Garrotxa és la segona comarca de Catalunya amb un percentatge més alt de repressió i d’execucions per judici sumaríssims després de la guerra civil
-
El mas Verntallat de la Vall d’en Bas, on hi havia la torre de control del camp d’aviació de la plana de les Preses i l’estela de mossèn Agustí Riera J.C. -
El mas Verntallat, on hi havia la torre del camp d'aviació de la Vall d'en Bas i les Preses. J.C.. -
Joan Bagué, amb els seus alumnes, en una imatge d’arxiu del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca PEHOC.
La Garrotxa és la segona comarca de Catalunya, rere la Conca de Barberà, amb un percentatge més alt de repressió i d’execucions per judici sumaríssim immediatament després de la Guerra Civil Espanyola, i entre aquests hi ha un elevat nombre de persones que exerceixen oficis del camp o hi estan estretament relacionats. Aquestes dues singularitats, entre altres coses per ser una comarca allunyada de la línia de front i no haver-s’hi produït cap incident bèl·lic destacat, són un dels principals objectes de l’ampli treball de camp que du a terme la secció d’història contemporània del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (Pehoc) per a l’obtenció de dades de les 102 persones executades a la comarca, sistematitzar-les i analitzar-les.
Per aconseguir-ho, ha estructurat sis equips amb persones voluntàries d’una àmplia franja d’edat i de vinculació a la història i a la recerca. Cadascun d’aquests equips treballarà una zona de la comarca, tot i que es deixa per a una última fase l’anàlisi d’Olot i de l’antic municipi rural de Batet de la Serra, ara integrat a la ciutat.
L’historiador i membre del patronat Jesús Gutiérrez ha detallat que aquests equips de recerca treballaran amb una metodologia anàloga i una cronologia progressiva per elaborar els estudis que permetin tenir una visió panoràmica i, alhora, detallada de la Guerra Civil Espanyola del 1936-1939 i del procés de consolidació de les noves autoritat del règim franquista. Per cada zona, analitzaran les causes generals, els expedients sumaríssims i la repressió generalitzada contra la població garrotxina.
El cos de la investigació són un total de 39.281 expedients amb el resultat de 825 persones que van patir la repressió dels tribunals franquistes i un total de 102 executades. Sobre un cens del 1936 de 40.664 garrotxins, el percentatge de repressió sobre aquest total és del 2,3%, només superat per les Garrigues, amb un 3,5%, i la Conca de Barberà, amb un 3,4%. El percentatge de persones executades a la Garrotxa és del 0,25% respecte a la població total, pel 0,47% de la Conca, i superat també per les Garrigues, amb el 0,37%, i el Moianès, amb el 0,30%. És en el global de la repressió i les execucions que, en percentatge, la Garrotxa puja al segon lloc en el conjunt del paí fins al 12,36%, pel 13,81% de la Conca. Quant a la resta de les comarques gironines, només la Selva ocupa llocs destacats, ja que se situa al cinquè lloc amb un 10,09%.
Repressió pagesa
Un altre aspecte distintiu de la repressió post Guerra Civil Espanyola a la Garrotxa és la composició social, que afecta en un percentatge més elevat respecte a la majoria de comarques els pagesos. El patronat treballa com a premissa que el nivell de conflictivitat social que es vivia al camp explica segurament el nombre d’executats pagesos. En total, es van executar 41 pagesos, dos dels quals amb oficis complementaris de paleta i picapedrer. Com a nota curiosa, destaquen entre els executats un cap d’estació –cal recordar que Olot era un dels extrems del Carrilet–, un col·locador d’empedrat –a la Garrotxa hi havia pedreres de basalt i mols carrers empedrats amb aquest material–, un constructor de carros, dos estudiants i un guarda jurat. “El detall de la repressió i el nivell d’execucions és desmesurat per una comarca amb una població reduïda. Aquesta és, doncs, una de les qüestions que haurem de resoldre”, ha sentenciat Jesús Gutiérrez. I hi ha afegit: “Creiem que aquest és un deute que es podrà saldar només amb el retorn de les causes obertes contra totes les víctimes de la repressió franquista al nostre arxiu comarcal.”
Metodologia
Ell mateix ha explicat que els equips de recerca treballaran de forma autònoma i en paral·lel, en alguns casos, o amb una continuïtat cronològica que segueix un fil conductor comú i que la divisió de la comarca en sis territoris respon a la complexitat que generen les diferències socials, polítiques i econòmiques. I, a més, ha concretat que han elaborat uns criteris d’una certa homogeneïtat i unitat de tractament en cadascuna de les sis zones. Aquestes àrees d’estudis són Riudaura, les Preses i la Vall d’en Bas; la vall d’Hostoles; Olot i Batet; Sant Joan les Fonts i els municipis aigües avall del Fluvià; Santa Pau, Mieres i Sant Ferriol, i la zona nord de la vall del Fluvià fins a Maià de Montcal i Beuda.
Una història i sis llibres
El resultat de la recerca que promou el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca serà l’edició dels resultats; és a dir, de la revisió dels anys que segueixen la Guerra Civil Espanyol i dels efectes de la implantació del nou règim a la Garrotxa. Es materialitzarà en sis llibres, perquè, segons Jesús Gutiérrez, reunir tota la informació en un sol volum es faria difícil de manejar. Els equips treballaran fins al 2025, tot i que alguns enllestiran la recerca del seu territori abans. Ja hi haurà resultat el 2023. El patronat disposa de l’ajut i la col·laboració del Consell Comarcal, la Diputació de Girona, el Memorial Democràtic, el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca i el Llegat Josep Canal i Alberola.
Gutiérrez ha indicat que, amb la publicació dels sis llibres sobre els primers anys de la postguerra a la Garrotxa, la comarca serà la més ben estudiada, analitzada i amb la informació més sistematitzada quant a aquest període. I això és important, perquè, fins ara, a l’entorn de les investigacions i publicacions del metge i historiador Jordi Pujiula s’han publicat treballs parcials o sectorials, cap, però, amb vocació d’estudi definitiu. Només alguns d’aquests tenen la visió panoràmica d’una síntesi general, però amb poc detall.