infraestructures
debat sobre l'R1 de Rodalies del Maresme
L’Estat no traurà el tren del litoral
Prioritza estabilitzar platges i reparar els danys periòdics
Experts admeten la complexitat del trasllat però avisen que la via no resistirà el canvi climàtic
El futur de les platges són rieres amb amples desembocadures
S’ha de decidir primer quin transport públic cal, es diu des del Consell
El descalçament de la via de tren que es va produir diumenge passat a Santa Susanna i que va obligar a tallar les línies de rodalies i regional del Maresme ha tornat a fer visible un problema estructural que s’agreujarà amb el canvi climàtic i l’augment previst del nivell del mar. També ha tornat a evidenciar les diferències sobre la possible solució, tot i que hi ha coincidència en la diagnosi. El temporal Glòria va apuntar el 2020 la magnitud del problema, que no afecta només la línia ferroviària sinó tota la franja litoral de la comarca. L’aposta inicial de les administracions per traslladar les vies cap a l’interior dels municipis ha estat aparcada per l’elevat cost d’un projecte que no soluciona el problema de regressió litoral. Els geòlegs, en canvi, veuen el trasllat obligat i part d’una solució global contra l’erosió de la franja de costa.
La proposta del Mitma
El govern espanyol, titular de la infraestructura de la línia i competent en la franja litoral, no preveu traslladar el traçat cap a l’interior dels municipis ni fer subterrànies les vies, i precisament ho justifica per raons pressupostàries i d’enfocament. “El problema no és només el tren sinó també tots els elements que hi ha a la mateixa cota que el tren”, sostenen des del gabinet del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma). Moure l’R1 de rodalies cap a l’interior “suposa una gran millora urbanística amb uns costos molt elevats, però el problema persistirà”, defensen en relació amb els edificis i infraestructures com l’antiga N-II que estan a peu pla de la línia i que serien aleshores el primer front d’embat de les onades.
“Què s’hauria de fer amb els edificis de primera línia?”, apunten, abans d’afegir que “la pujada del nivell del mar també tindria impacte en els habitatges que són al costat”. Sense concretar quines propostes tècniques s’estudien, des del ministeri es defensa una “solució global” i s’afirma que el focus ha de ser “protegir el territori d’aquesta pujada del nivell del mar fent més platja amb diferents sistemes”.
La Generalitat va preveure el trasllat de les vies cap a l’interior des de Montgat fins a Malgrat de Mar en el pla territorial metropolità del 2010, però el pla d’infraestructures del 2011 ja només preveia com a actuacions fins al 2020 ampliar la capacitat de trens entre Badalona i Mataró i desdoblar la via avui única entre Arenys de Mar i Blanes.
El PDI tampoc ho preveu
La reforma del pla d’infraestructures el 2021 ja només preveu aquest desdoblament i, més enllà del 2030, la construcció del tram entre Mataró i Granollers d’una futura línia orbital que ha d’unir el Maresme i el Garraf pel Vallès. La planificació ja no preveu el trasllat de la via. Avui el govern català reclama a l’Estat el traspàs de la línia per tal que sigui la Generalitat qui decideixi “quina és la millor opció”, segons fonts del Departament de Territori.
El Col·legi de Geòlegs de Catalunya, en canvi, ho veu de manera diametralment oposada al ministeri i lamenta també que s’eliminés el projecte de trasllat a l’interior en la planificació de la Generalitat. Considera que invertir més diners en l’abocament periòdic de sorra dragada a poca distància del front marítim no evitarà la regressió de platges i creu que el trasllat cap a l’interior de les vies del tren pot ser part de la solució global. No ho veu una solució efectiva, primer, perquè dragar sorra del llit marí litoral té impactes ecològics irreversibles sobre la flora i la fauna que viu en aquesta franja. En segon terme, Joan Manuel Vilaplana, director de l’Observatori del GeoRisc del Col·legi de Geòlegs, recorda que l’extracció de la sorra canvia l’orografia del llit marí proper a la platja i la mateixa dinàmica natural del mar tendeix automàticament a recuperar aquesta sorra. Dragar cada dos per tres sorra d’aquesta franja per refer les platges és caríssim i resulta inútil al cap d’unes setmanes o mesos, conclou.
Adeu a les platges d’ara
L’R1 i les platges actuals “estan condemnades a desaparèixer”, afirma Vilaplana. L’ocupació urbana rígida del front marítim resta espai a un litoral que al Baix Maresme mai ha format grans platges. En aquest context, la força d’erosió de les llevantades sovintejades és superior a la de sedimentació que aporten rieres canalitzades i urbanitzades i, amb la pujada del nivell del mar, la inundació cap a l’interior anirà augmentant.
Els geòlegs avalen les proteccions d’escullera que fa l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) de l’Estat per garantir la seguretat de la via però avisen que no és una solució de futur. La millor protecció contra els temporals de mar són les platges amples, sostenen, i és aquí on veuen l’oportunitat de traslladar la via cap a l’interior dels municipis. Amb una N-II pacificada de trànsit i traient “la barrera” del tren a tocar del mar, Vilaplana aposta per un futur passeig marítim “tou” connectat amb la platja i que potenciï la desembocadura de sediments durant les rierades que també són habituals a la comarca. No amaga la complexitat de la solució però avisa que ja es va tard.
Solució complexa i cara
L’enginyer Jordi Julià, que va ser director general de Ports i Transports de la Generalitat, adverteix de la complexitat urbanística i es pregunta “qui protegirà la costa” si es treu el tren de primera línia. Tot recordant que ell mateix va fer una proposta per fer subterrània la línia cap a l’interior a través de túnels, conclou que, avui, amb el repte de l’augment del nivell del mar, això només és possible amb una revisió global de la costa i del desenvolupament urbanístic. Una condició amb la qual està d’acord Vilaplana, que avisa que aquest segle la primera línia de mar dels municipis retrocedirà i obligarà a retirar edificis i vies de comunicació. Però, avui, diu, encara es pot planificar aquest canvi urbanístic i reclama decisions valentes a les administracions.
Quin transport públic cal
També reclama el debat global el president del Consell Comarcal i alcalde de Vilassar de Mar, Damià del Clot, que insta primer a decidir quin transport públic cal: “Ens hem preocupat molt temps només del transport privat i els peatges.” Tren per l’interior, autobusos amb park-and-ride a l’autopista, tramvia de Mataró a Argentona, tren cap a Granollers?, es pregunta. Pel que fa a les platges, reclama una actuació “estructural, definitiva” i rebutja l’opció actual de “portar sorra d’un poble a l’altre a un cost brutal, també per a l’ecosistema marí, i que dura tres dies”.
