Comiat solemne al bisbe Francesc Pardo a la catedral
Les principals autoritats eclesiàstiques del país, representants de les institucions gironines i catalanes, familiars i feligresos van assistir a la cerimònia
Les despulles descansen, soterrades, a la nau
Les despulles del bisbe Francesc Pardo i Artigas descansen des d’ahir al migdia a la nau de la catedral de Girona, soterrades a prop de les de Josep Cartañà, l’últim bisbe inhumat en aquest temple. Després que en les misses de diumenge a les parròquies de la diòcesi els feligresos s’acomiadessin d’ell amb unes senzilles pregàries, el funeral va ser un esdeveniment majestuós en l’aclaparador escenari d’una catedral plena a vessar i amb l’assistència de les màximes autoritats de l’Església catòlica catalana (hi van ser tots els bisbes de les diòcesis de Catalunya) i estatal, el màxim representant del Vaticà a l’Estat, dues conselleres de la Generalitat, l’alcaldessa de Girona (també hi van anar exalcaldes) i el president de la Diputació, entre moltes altres personalitats. L’únic exbisbe de Girona viu, Carles Soler, va seguir la cerimònia per televisió.
No hi va faltar una representació de l’Ajuntament de Torrelles de Foix (la vila de l’Alt Penedès on Pardo va néixer el 1946 i d’on és fill il·lustre), amb l’alcalde, Sergi Vallès, al capdavant. La senzillesa del taüt de pi contrastava amb la posada en escena –solemne, impressionant– que l’Església es reserva per a aquestes ocasions tan especials.
Prèviament a la cerimònia, centenars de persones van passar per la capella del Corpus, on hi havia la capella ardent. Seguidament, familiars i preveres i laics i fidels d’arreu de la diòcesi –fins a un miler d’assistents– van ser presents en el comiat a un bisbe que en els seus tretze anys i mig en el càrrec es va guanyar la fama de persona raonable, dialogant i tolerant, i a qui els feligresos van valorar les incomptables visites que va fer al territori. Això darrer ho va destacar l’arquebisbe de Tarragona. “Allà on veritablement gaudia era anant a les parròquies, on entre la gent li sortia el millor d’ell mateix”, va dir, en una afirmació que molt probablement comparteixen molts dels qui l’havien conegut. “Benestar, harmonia i pau” són les emocions que transmetia Francesc Pardo, va dir el seu germà Pere. També, que havia estat un bon home, qualificatiu que aquests darrers dies s’ha pogut llegir en molts dels missatges de condol.
Successió
La mort del bisbe, dijous passat, podria accelerar el nomenament del seu successor, pendent des que, nou mesos enrere, Pardo va complir els 75 anys i va posar el seu càrrec a disposició de la Santa Seu. Des d’aleshores, Pardo havia continuat exercint –fins que a mitjan febrer va ser ingressat a la clínica Bofill i, posteriorment, a l’hospital Trueta–, però amb la seva desaparició serà un administrador qui es faci càrrec de la diòcesi. La persona en concret serà el vicari general, Lluís Suñer, segons la decisió del Col·legi de Consultors.