Retallada d’hores de pesca, a Palamós
Alerta
A les portes de renovar el pla de gestió de la gamba, la Confraria de Palamós es queixa que la normativa europea no té en compte els esforços fets per preservar els caladors
Obliga la flota palamosina a reduir el nombre de dies feiners anuals a uns 150 de mitjana
La Confraria de Pescadors de Palamós demanarà entrevistar-se amb la Direcció General de Pesca a Madrid per exposar que la regulació europea en matèria pesquera els perjudica. Segons el patró major, Miquel Mir, la nova reglamentació redueix el nombre d’hores de pesca en funció de l’historial d’hores de les barques de cada port. Es dona el cas que a Palamós, però, i al llarg de la darrera dècada, ja s’han anat reduint les hores de pesca, amb la qual cosa una reducció en aquest port encara serà més dràstica. Mir alerta que amb aquesta mesura “no n’hi ha prou” i reivindica la implantació d’altres accions.
A més, tot això té lloc a les portes de la renovació del pla de gestió de la gamba, un referent pel que fa a la pesca sostenible. Després de gairebé una dècada afrontant mesures importants per reduir l’esforç pesquer, ara es veuran obligats a assumir-ne encara més arran de la nova normativa europea. Mir explica que les vedes ecològiques es van implementar a la resta de ports el 2021, però a Palamós es va iniciar ja el 2013, i molt abans, fins i tot, que s’instaurés el pla de la gamba. La línia d’acció, segons el patró major, ha de ser molt clara: s’ha de tenir cura dels caladors, fins i tot més enllà de la gamba i, fins i tot, pescar menys per garantir la supervivència del recurs i la rendibilitat per als professionals.
El nou pla europeu marca una reducció del 40% de les captures en el conjunt de la Mediterrània, fins a l’any 2025. Això obliga la flota palamosina a reduir el nombre de dies feiners anuals a uns 150 de mitjana. L’objectiu és, d’aquí a tres anys, haver reduït cada any els dies de pesca, buscant la recuperació dels caladors. El pla de gestió dels recursos demersals es va començar a aplicar l’1 de gener del 2020. Aquell any hi va haver una reducció del 10% dels dies de pesca. El 2021 va ser del 7%. Per al 2022, la reducció ha de ser del 7,5%. Si ho traslladem a Palamós, en aquest port es pescaven entre 180 i 200 dies anuals, en funció del tipus de pesquera, que ara queden reduïts a 150. “Un esforç que ens pot resultar difícil de sostenir econòmicament”, avisa Mir.
Pioners a Palamós
Si l’objectiu del pla europeu és fer més sostenible la pesca a la Mediterrània, no té en compte que a Palamós ja fa deu anys que està vigent el pla de gestió de la gamba. El maig del 2013 ja es va implantar una veda anual de dos mesos. A Palamós, doncs, molt abans de la normativa europea, es van reduir les hores de feina i la pressió sobre els caladors de gamba. “Penso que no n’hi ha prou a reduir el nombre d’hores, sinó que cal, com hem fet, modificar els arts de pesca perquè l’acció sigui més selectiva, i també ajustar la capacitat de la flota”, reclama Mir.
El compromís, doncs, ve de lluny. El pla de gestió de la gamba es va originar amb la ferma voluntat de garantir la sostenibilitat de la pesca de la gamba, el recurs més preuat que té la comunitat pesquera palamosina. “Una dècada després d’haver-lo impulsat, ha quedat del tot demostrat que és una eina absolutament efectiva, perquè ha permès reduir l’esforç pesquer i donar més valor econòmic al producte”, exposa Mir, que hi afegeix: “Res ens fa pensar que no es renovarà, però és una realitat que el 2023 expiren els cinc anys de vigència d’aquest document i el que volem és que sigui indefinit.”
Les setze embarcacions d’arrossegament que formen part del pla han estabilitzat les captures a uns 75.000 quilos anuals. Si ho traslladem al terreny econòmic, la confraria palamosina va facturar al voltant de 9,4 milions d’euros, quatre dels quals corresponen només a la gamba. L’any passat el preu mitjà de venda de la gamba a la llotja va ser de 46,2 euros per quilo, amb pics de fins als 99 euros en el cas de la talla extra. Mir lamenta que Europa no hagi tingut en compte l’aposta per la reducció de l’esforç pesquer que es fa des de Palamós. Un esforç que els obliga a ser molt curosos.
Un sector amb nivells anteriors a la pandèmia
J.Trillas
El sector pesquer de Palamós s’ha posat a nivells anteriors a la pandèmia, després de la bona campanya l’any passat. El patró major, Miquel Mir, valora positivament els resultats, que qualifica de “satisfactoris”. Les dades li donen la raó. Les captures de la flota palamosina van superar les 1.500 tones de peix, més que l’any anterior, però també amb un increment més contingut. A Palamós, es van facturar 9,4 milions d’euros. Aquesta dada representa un 22% més que l’any 2020.
Les 1.513 tones de peix pescades són un 1% més que les 1.308 que havien entrat durant el 2020. La captura de peix blau suposa un 62% del total. Així, doncs, quatre de cada deu quilos que entren a la llotja de Palamós, per exemple, són d’anxova, tot i que no es pot fer repercutir en el seu valor econòmic. El peix blau només genera un 1% dels ingressos de la confraria. El 8% venen de la pesca de dia, com sempre amb la gamba al capdavant.
Aquest 2021 passat, de gamba, se’n van capturar 76,1 tones, gairebé un 6,5% més que en l’exercici anterior. El segment que més ha crescut en volum és el de la gamba petita, amb més de 39 tones.
La gamba, estabilitzada
El pla de gestió de la gamba ha estabilitzat les captures al voltant dels 75.000 quilos en els últims tres anys. Cal recordar que en exercicis anteriors s’havia arribat a les 100 tones anuals. El pla,a la pràctica, comporta ser molt curosos i selectius, buscant precisament la sostenibilitat. L’exercici passat, només la gamba de Palamós va facturar uns 3,5 milions d’euros, dada que representa un creixement del 20%. El preu mitjà del quilo de gamba ha passat dels 40,8 euros del 2020 als 46,2 del 2021. Per talles, els preus mitjans de tot l’any a la llotja van ser aquests: 26 euros el quilo, la gambeta; 54, la mitjana; 76, la grossa, i 99 euros per quilo, la gamba extra. La gamba de Palamós es beneficia també d’una marca de garantia que en certifica en tot moment la procedència, i que segueix una sèrie de protocols per assegurar que el producte arriba al mercat en un nivell de qualitat màxim.