Els CAP diagnosticaran els pacients amb apnea del son

L’Anna Arnall, veïna de Salt de 56 anys, es notava molt cansada. Fumadora, la infermera i la doctora de capçalera del CAP li van fer la prova del son. Li van diagnosticar una apnea important: quan portava el polígraf del son, en una hora en feia 54. Des del setembre passat porta un aparell per dormir a les nits, s’ha aprimat, ha deixat de fumar i explica que ha millorat molt. Ara sap el perquè d’un cansament general que atribuïa a altres patologies, com ara hipertensió i tiroides. Cansament, adormir-se a qualsevol lloc i la sensació de llevar-se al matí sense haver descansat són els símptomes que han dut la Maria Bramon, de 54 anys i de Salt, a fer-se la prova del son. Està pendent del resultat.

S’estima que una de cada quatre persones de 30 a 70 anys tenen apnea del son, un trastorn que produeix l’obstrucció de la via aèria mentre la persona dorm per una relaxació dels músculs de la part posterior de la gola. Les persones afectades s’acostumen a despertar diverses vegades durant la nit amb sensació d’ofec, tot i que sovint no en són conscients perquè es tornen a dormir de seguida. Altres símptomes són els roncs mentre dormen.

“És un repte de salut pública i pot comportar greus problemes cardiovasculars, alteracions neurocognitives, i fins i tot accidents laborals i de trànsit si no es diagnostica i tracta adequadament”, assenyala el doctor Anton Obrador, pneumòleg emèrit de la unitat del son de l’hospital Trueta de Girona i coordinador d’un nou projecte europeu per millorar el diagnòstic i el tractament de l’apnea obstructiva del son als centres d’atenció primària. El projecte té una durada de tres anys i un pressupost de 3,1 milions d’euros. La variabilitat en la presentació dels símptomes, la falta de sospita de la malaltia i la dificultat dels hospitals per poder donar resposta a la demanda fa que el diagnòstic d’aquest trastorn sigui molt inferior a la incidència real. Es calcula que només un 10% dels casos s’acaben diagnosticant.

El projecte europeu que liderarà Girona vol millorar el diagnòstic de l’apnea en l’atenció primària. “Volem actuar més ràpid, reduir les llistes d’espera i facilitar als pacients que siguin diagnosticats i tractats al seu CAP de referència”, assenyala Obrador. D’aquesta manera es crearà la unitat virtual del son experta i introduirà en l’atenció primària la figura de l’infermer de son.Quan el pacient arribi a la consulta se li farà un qüestionari per fer un primer cribatge. En cas positiu, l’infermer del son facilitarà un dispositiu electromèdic, un polígraf de son, que haurà d’utilitzar durant una nit a casa per monitoritzar la seva son i constants vitals. Fins ara només es dispensava en les unitats hospitalàries del son.

Preveuen que entre finals d’aquest any i principis del 2023 el sistema ja estigui estès a les catorze àrees bàsiques de salut (ABS) que tenen els hospitals Trueta i Santa Caterina com a referents. Al maig s’introduirà a Sils, Santa Coloma de Farners i Anglès. I al juny, a Cassà de la Selva, Arbúcies, Sant Hilari Sacalm i Breda-Hostalric. A la tardor, s’acabarà d’implantar a la resta d’ABS de Girona ciutat i a Banyoles. L’objectiu és fer 3.000 estudis anuals de detecció de l’apnea del son.