Creixen les ocupacions il·legals a la demarcació
Les denúncies per ocupacions han anat clarament a l’alça des de l’esclat de la pandèmia de la covid-19
La falta d’una millor regulació obliga el propietari a endegar un procés judicial llarg i feixuc
Les denúncies d’ocupacions il·legals han augmentat a la demarcació de Girona els dos últims anys, coincidint amb l’esclat de la pandèmia de la covid-19 i la conseqüent crisi econòmica i social. Segons les dades facilitades pel Ministeri de l’Interior, el 2020, l’últim any amb dades senceres, es van produir 883 denúncies en tota la demarcació a causa de les ocupacions il·legals. Aquesta és la xifra més alta des del 2015, any en què se’n van produir 445, gairebé la meitat que el 2020. Posteriorment, hi va haver 535 denúncies el 2016, 427 el 2017, 612 el 2018 i 712 el 2019. Les dades del 2021 del Ministeri de l’Interior encara no són completes, però les denúncies d’ocupacions il·legals entre el gener i el setembre de l’any passat van ser superiors a les del mateix període del 2020. Si l’any en què va esclatar la pandèmia es van presentar 687 denúncies entre el juny i setembre, el 2021 aquesta xifra va augmentar fins a les 754. És a dir, un 9,8% més.
Girona és la segona demarcació catalana amb més denúncies els dos últims anys. La de Barcelona, la més poblada, lidera el rànquing, amb 4.793 (2020) i 4.229 (gener-setembre del 2020). Tarragona ocupa el tercer lloc amb 750 i 512, respectivament. I Lleida ocupa el quart, amb 221 i 194, respectivament.
Sense cens real
Les administracions no disposen d’un cens real d’ocupacions il·legals, atès que moltes, especialment quan els habitatges són propietat d’entitats bancàries o fons d’inversió, no arriben a denunciar-se. “No hi ha cap administració que ho controli. L’únic que tenim són les denúncies a la policia”, explica Miquel Costa, director gerent de la Cambra de la Propietat de Girona, que tampoc disposa de dades: “Rebem la casuística dels particulars que estan afectats, però les nostres apreciacions sobre increments o descens d’ocupacions poden ser completament errònies.”
Costa explica que on detecten més incidència d’ocupacions és en aquelles zones on s’han produït més embargaments dels bancs: “Els bancs no són tan àgils com un propietari per posar el pis en venda o lloguer.” El municipi de Salt i el barri de Santa Eugènia són dos dels punts calents, en aquest sentit. Però les conseqüències de “l’actitud passiva” dels bancs les paguen les comunitats de veïns pels problemes de convivència que es generen a l’escala.
Per Costa, hi hauria d’haver procediments més “expeditius” amb l’objectiu que les ocupacions il·legals es poguessin resoldre en dies o setmanes: “Les administracions haurien de donar suport al sistema de desocupació ràpida i no ho estan fent. Amb les ocupacions tenim diversos perfils: les de les famílies necessitades i les delinqüencials. Però van al mateix sac; la infracció és la mateixa.” Quan un propietari pateix una ocupació i es veu obligat a acudir a la justícia, acaba amb una “sensació d’impotència” i engega un procés que l’afecta “econòmicament i emocionalment”. “A qui li toca se sent desemparat per l’administració. I això no hauria de passar per la justícia. Voldríem que totes les ocupacions tinguessin la mateixa actuació que una violació de domicili, però, com que no és així, el propietari ha de començar un procés judicial que es pot allargar més d’un any”, explica Costa.
També és crític amb l’administració per no donar resposta a les famílies necessitades que es veuen obligades a ocupar un habitatge: “No s’ha dotat de prou habitatge social per donar solució a les famílies necessitades que ho mereixen.”
