comissió europea
Google demana a la Justícia europea que rebutgi una multa de 1.490 milions d’euros
La sanció té a veure amb la posició de domini del cercador i les limitacions a la publicació d’anuncis relacionats amb les cerques fetes pels usuaris
El gegant d’internet Google, filial d’Alphabet, ha instat aquest dilluns al Tribunal General de la UE a rebutjar una multa de 1.490 milions d’euros que li va imposar la Comissió Europea en 2019 per abusar de la seva posició de domini en el mercat de la publicitat en línia.
L’assumpte s’ha tractat aquest dilluns, en la primera jornada d’una vista de tres dies que té lloc en la cort amb seu a Luxemburg.
En l’informe de la vista, l’empresa reclama, com a alternativa, la disminució de la quantia de la multa i a més insta els jutges europeus a condemnar a l’Executiu comunitari en costes. Segons Google, l’import de la multa infringeix el principi de proporcionalitat, per la qual cosa demana a la cort que el redueixi “significativament”, fins a “una quantitat proporcional a la durada i gravetat de la infracció”.
Per part seva, la Comissió Europea reclama al tribunal que rebutgi l’acció presentada pel gegant tecnològic i ordeni a Google pagar les costes del judici.
La sanció imposada al gegant tecnològic, segons va argumentar en el seu moment Brussel·les, es devia al fet que Google va imposar “clàusules restrictives” en contractes amb pàgines web de tercers que van impedir als seus rivals emplaçar en elles els seus propis anuncis relacionats amb cerques.
Google esmenta diferents motius per a donar suport al seu recurs, al·legant, en primer lloc, que la Comissió no va definir correctament el mercat dels intermediaris en la cerca de publicitat en línia i que, com a conseqüència, no va provar que aquesta empresa tingués una posició dominant.
D’altra banda, Google també assegura que la clàusula d’exclusivitat en el sistema de cerca universal i altres incorporades no constituïen un abús de posició dominant i que la Comissió es va equivocar en imposar la multa.
La Comissió rebat els arguments de Google i sosté que no hi ha possibilitat de substitució entre els anuncis de cerca i els que no són de cerca.