Les ocupacions incíviques preocupen a Olot
A l’Ajuntament li consten 54 pisos que causen problemes, d’un total de 164
Els pisos ocupats il·legalment per gent que causa problemes de convivència amb els veïns continuen sent una de les preocupacions més grans de l’ Ajuntament d’Olot en matèria de seguretat. Ho va afirmar l’alcalde, Pep Berga, al final de la junta local de Seguretat (òrgan que reuneix els cossos policials i els seus responsables polítics) celebrada ahir. En total, a la ciutat consten 164 habitatges que estan ocupats de manera il·legal, però són 54 els que suposen un problema de convivència. “Creen inquietud i alarma social; hem d’actuar-hi amb la màxima contundència possible”, va afirmar l’alcalde, que va remarcar que aquests immobles no estan repartits arreu de la ciutat, sinó que es concentren en tres punts concrets. Aquesta circumstància, segons va indicar, “permet ser més efectius a l’hora d’abordar-ho, a l’hora de pressionar aquestes persones”. Segons va dir, la situació –que s’arrossega fa anys–, de mica en mica va millorant.
“Ciutat segura”
Estadísticament parlant, Olot és una “ciutat segura” on “la convivència en general és bona”, es va assenyalar en la roda de premsa posterior a la junta: mentre que la mitjana de Catalunya és de 64 delictes per cada mil habitants, la ràtio d’Olot és de 45 (i a la Garrotxa, de 40). No obstant, persisteix el problema de la multireincidència, és a dir, de persones que cometen delictes (robatoris en domicilis, en establiments i en l’interior de cotxes, que causen “una gran alarma ciutadana”, va fer notar Pep Berga) pels quals no s’ingressa a la presó, que són detingudes però que el jutge deixa de seguida en llibertat, i que al cap de poc tornen a delinquir. L’any passat gairebé la meitat de les 89 detencions practicades a la ciutat van ser de les mateixes nou persones. Després de reincidir molts cops, a principis d’aquest any set van ingressar finalment a la presó. Un cop detingudes aquestes persones, el nombre de delictes va baixar “de manera molt important”.
Poc efecte dels 30 km/h
La limitació de velocitat a 30 km/h a la trama urbana de moment no ha tingut un efecte positiu en la sinistralitat. Amb comparació al 2020, l’any passat hi va haver quatre accidents amb ferits més (de 75 es va passar a 79).
