“Tinc clar que vull dedicar-me a l’art com a estil de vida”

Doncs, al principi, la papallona era un suport molt útil per posar-hi totes les flors i tal... Perquè una de les coses que va dir [el professor Cumeras] és que era un esclat de colors i de festa, el Temps de Flors. Vaig voler representar això, i resulta que la papallona també representa molt la llibertat i volar i tot això... Després de la pandèmia, funciona força bé.

El tema dels colors, a veure... El cartell és d’un estil molt específic, és old school («escola vella»), que és un estil de tatuatge i ja té molts dels colors predeterminats; al final, els que saps que són els més recurrents en aquest estil i els que tu veus, també, que funcionen bé. Per exemple, la gamma càlida que vols fer. I tries la gamma càlida. I així va anar sorgint.

[Resposta de Cumeras] Sí, sí, la gamma càlida té algunes connotacions determinades, que és el que ella buscava. Si has de representar una festa...

És el primer estil de tatuatge occidental que va sortir a l’Amèrica del Nord. Al principi se’l feien els mariners i tot. Després es va fer molt popular entre els militars de la Segona Guerra Mundial, els americans. I té moltes influències del japonès i ha anat evolucionant fins ara.

Com a metes curtes, primer [el grau de] belles arts a la universitat, i després no ho sé. Tinc molts interessos, m’agraden moltes coses. Tinc clar que em vull dedicar a l’art com a estil de vida. No sé de quina manera. M’agraden tantes coses: el disseny, el tatuatge, el cinema, m’agrada molt l’escultura... El dibuix no, és el que menys m’ha interessat.

Això va ser just el primer dia que vaig arribar, la primera hora de totes, i també el primer dia que vaig arribar a Catalunya. Jo abans vivia a Cantàbria. Va ser just en el primer moment. I jo al principi anava molt perduda. Sí que és cert que em va estressar molt: estàs parlant d’un cartell d’una fira oficial i a gran escala!

Sí, va ser com la primera notícia que vam rebre: en aquesta classe farem això perquè és pràctic.

M’ho vaig prendre fatal. Vaig sortir estressadíssima, ‘agobiadíssima’... No sabia com fer-lo, a més havia arribat tard [a la classe]. El [professor] Cumeras em va haver de guiar a la segona classe perquè tampoc no sabia on era [...]. Vaig arribar a casa plorant, amb la meva mare. «Aquest senyor ens ha dit que hem de fer el cartell, amb el Photoshop.» No sabia com fer-lo servir.

Sí, al principi sí.

Sí que és cert que tot i que al principi et diuen, és clar, com ha de ser el resultat final, tu ho veus com una cosa molt llunyana i no saps ben bé com digerir-ho. Després ja et poses les metes curtes: comences amb una idea i llavors la tens, i et vas guiant com fer-la i ja no ho veus impossible. I no te n’adones i vas fent i veus el resultat final i dius: «Uau, l’he pogut fer i pensava que no seria capaç de fer-ho.»

En tenia una idea molt lleugera. Hi havia anat quan era molt i molt petita. Encara vivia aquí, a Lloret.

No, que va. De debò, no tinc ni idea de la magnitud de Temps de Flors. Al final vas fluint [fent] i ja t’ho trobaràs. No em vull fer la idea que he fet una cosa superimportant [...].

Ah, això m’agrada, sobretot per ensenyar-lo a la meva família. Als meus avis els fa molta il·lusió.