JORDI CARGOL
ALCALDE DE SANT JAUME DE LLIERCA
Un futur engrescador en quatre parades
L’antiga filatura, a punt de ser adquirida per l’Ajuntament, ha d’esdevenir un “centre de salut i benestar”
Continua la transformació de la zona escolar i esportiva
Sant Jaume de Llierca (850 habitants i una potent tradició industrial, ara plasmada en el polígon del Pla de Politger, dels més grans de la Garrotxa) té prou arguments per no ser un poble que passi inadvertit i, si fem cas dels projectes en dansa i els que s’estan preparant, no corre aquest risc, en absolut. Jordi Cargol, de JxCat, alcalde des del 2015 (i que molt probablement tornarà a presentar-se a les eleccions, tot i que encara no té la decisió presa, diu), ens guia per llocs que donen pistes de cap a on va Sant Jaume. De la conversa queda exclòs el tema, tan controvertit, de la planta de triatge d’escombraries que el Consell Comarcal i la Generalitat volien aixecar al poble i que, després de trobar-se amb una forta oposició (inclosa la de l’Ajuntament), sembla haver quedat descartada.
Espai social
Hem quedat citats a la placeta del davant del centre cívic, un espai on els plàtans donen un toc acollidor i que servirà per il·lustrar la política municipal en matèria social. Annex a l’actual edifici –que es mantindrà com és ara–, n’hi aixecaran un altre, de planta i pis, que tindrà la funció de centre social multiusos. A la planta baixa –descriu el nostre amfitrió– hi haurà una gran sala i altres espais pensats sobretot per a la gent gran (“no serà ben bé un centre de dia, però tindrà una funció similar”), mentre que la de dalt estarà destinada a entitats. “Volem crear espais perquè la gent s’hi pugui socialitzar, que surti de casa; som un poble envellit i hem d’oferir espais adequats al col·lectiu de la gent gran”, argumenta Cargol. El lloc que ocuparà el futur equipament és el solar que havia estat per al local de la brigada, ja enderrocat. Si no surten entrebancs, les obres començaran aquest any mateix. De complicacions, ja n’hi ha hagut: valdrà uns 600.000 euros, una xifra superior en un 20% a la inicial perquè, arran de l’encariment dels preus dels materials, el concurs per licitar les obres va quedar desert i es va haver de reiniciar el procés amb un pressupost més atractiu. Paral·lelament al nou equipament, es condicionarà com a aparcament (amb unes 20 places de capacitat) un terreny adquirit fa pocs per l’ Ajuntament , situat a tocar del centre cívic.
La zona esportiva
A cinc minuts a peu hi ha la zona esportiva i escolar, ampliada i modernitzada els darrers anys. Fins ara se n’ha executat una primera fase, a partir d’un projecte de l’arquitecte garrotxí Xavier Bayona, i ara s’acaba d’adjudicar la segona fase, consistent a acabar el pas de vianants actual (situat entre el camp de futbol i l’escola) per connectar-la a la zona de pícnic. “El vial s’anirà estrenyent a mesura que vagis deixant el poble i t’endinsis als afores”, ens explica el nostre guia. A curt termini es construirà una pista esportiva coberta (però amb els laterals oberts), de la qual s’està estudiant la forma i la viabilitat econòmica. El nou recinte es destinarà tant a activitat esportiva com a esdeveniments lúdics i culturals (“per exemple, per a la festa major en cas de pluja”). Aquest mateix any es vol disposar del projecte, per al qual s’estima un pressupost d’entre 350.000 i 400.000 euros. Aleshores es podrà donar per acabada la reordenació d’aquesta part del poble, ja molt canviada amb comparació a fa uns pocs anys.
Vinculat amb aquest projecte hi ha la possible substitució de la gespa natural del camp de futbol per una superfície artificial, una actuació que s’està valorant, avança l’alcalde. “Un camp de gespa natural agrada molt, és cert, però és molt costós de manteniment”, justifica. D’altra banda –hi afegeix–, el camp podria ser utilitzat per l’escola, un ús que ara no és possible perquè es deterioraria el terreny de joc.
La Brutau
L’estrella de la passejada és, sens dubte, l’antiga fàbrica Brutau, una filatura tancada el 1978 que abasta una superfície enorme vora el riu i que l’Ajuntament està a punt d’adquirir a AgriEnergia , de Banyoles. Sense presses, “segons les necessitats” –recalca l’alcalde– s’anirà transformant en un complex basat “en la salut i el benestar de la gent”. És el projecte més ambiciós de Sant Jaume en molt de temps –té la complicitat de la Fundació Lluís Coromina – i això es nota quan l’alcalde en parla amb un to entre entusiasta i caut: per la transcendència que té, la consigna que s’han imposat Cargol i el seu equip és no precipitar-se. Això es tradueix en, primer, el fet de destinar recursos a planificar i, tot seguit, buscar inversors privats i ajudes de les administracions, en concret de fons europeus. Es vol disposar d’unes memòries (en elaboració, amb assessorament d’experts en diverses disciplines) que descriguin l’aspecte i els usos de la nova Brutau. Es parla, per exemple, d’un hotel, un restaurant, una zona d’aigües (una piscina coberta), un espai per a trobades acadèmiques... així com la recuperació arquitectònica de l’edifici i el seu entorn, que havia estat concebut com un petit jardí botànic. Alhora, seria un focus d’activitats, com ara una innovadora ruta biomimètica a l’entorn de la factoria (això sí que es posarà en marxa aviat) en què s’explicarà tot el que la humanitat ha après de la natura a través d’uns tòtems equipats amb QR informatius.
El carrer Major
Al nucli de Sant Jaume, les distàncies són petites i amb un salt ens plantem al carrer Major; o sigui, l’antiga travessera de la carretera. L’N-260 passa per fora des de la dècada dels vuitanta, però continua sent propietat de l’Estat. “Em sembla que som l’únic poble de l’N-260 al seu pas per la demarcació de Girona on el tema està pendent”, comenta Cargol. El traspàs obliga el titular actual a transformar-lo en una via urbana i a fer-hi una inversió, possiblement important. Després de molts anys d’insistència (l’Ajuntament fins i tot havia redactat un projecte propi a través del Consell Comarcal), el 2008 el Ministeri i l’Ajuntament van acordar el canvi de propietat, però no s’havia anat més enllà.
Fa poc, però, el Ministeri de Foment els ha avisat que estan redactant el projecte corresponent, assegura l’alcalde mentre ens mostra el mal estat de les voreres i la precarietat del clavegueram, entre altres deficiències. “No funcionen els embornals, hi ha problemes d’entrada d’aigua, hi ha moltes barreres arquitectòniques... reparar-ho és una urgència”, assenyala. El consistori aspira al fet que l’antiga carretera adopti l’aspecte d’un carrer urbà o passeig, amb vegetació, en definitiva, que sigui més agradable de passar-hi. Són aspectes que formaran part del projecte tècnic municipal que es mirarà que l’Estat tingui en compte. El projecte executiu estarà enllestit aquest mateix any, però les obres no tenen calendari. “Trucarem a les portes que calgui perquè es tiri endavant.”
La passejada s’ha acabat oportunament, ja que Cargol ha d’atendre dos veïns que li volen comentar alguna qüestió que involucra l’Ajuntament. Tenir un contacte directe amb la gent és un dels avantatges (o inconvenients?) de ser alcalde en un poble on –literalment– tothom es coneix.
“La fàbrica”
De tot el recorregut, el lloc que acapara més temps –i entusiasme per part del nostre amfitrió– és la Brutau i el projecte basat en aquesta icona de Sant Jaume. La deferència està justificada, atès l’enorme potencial de l’antiga filatura, degut a les seves dimensions i a tantes activitats i serveis que podria generar. “La fàbrica”, com la gent gran anomena la Brutau, va fer créixer el municipi fins al punt d’independitzar-lo de Montagut; va facilitar l’obertura de l’escola i l’arribada dels serveis bàsics i va dur al poble l’electricitat quan això encara era excepcional. No ens estranya que a Cargol l’il·lusioni.